Xavier Amorós o la fecunda comprensió del llegat noucentista
Aportació i valoració de Xavier Amorós entorn del llegat del Noucentisme en l’antepenúltim paràgraf del pròleg de Xavier Amorós a L’aposta, de Josep Iglésies i Fort.
Aportació i valoració de Xavier Amorós entorn del llegat del Noucentisme en l’antepenúltim paràgraf del pròleg de Xavier Amorós a L’aposta, de Josep Iglésies i Fort.
Anàlisi de l’aportació de Marta Vallverdú i Borràs amb el llibre Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 i valoració de tot el que pot significar i pot acabar generant, amb una crida a treballar-ho des de Reus.
Premissa teòrica de l’article: la traducció com una de tantes variants aplicades de la filologia. L’autor, filòleg, hi ressegueix, iŀlustrant-ho amb exemples concernents aspectes diversos (edició, anotació, gramàtica, fraseologia, etc.), la seva pràctica professional en l’exercici d’una tal activitat. Consistent, en aquest cas, a traduir literatura de la llengua de més extensa demografia a la UE —l’alemanya— a la llengua tanmateix més potent dins aquesta mateixa UE d’entre totes les que hi són sotmeses a procés de minorització —la catalana. Balanç final de tot plegat és la pertinència de la traducció com a peça clau d’un projecte cultural tendent a contrarestar tota interferència despersonalitzadora. Paraules clau: Traducció i filologia, Traducció i llengua, Traducció i projecte de país.