Rosa Pagès recorda el marc en què van aparèixer els números de la Revista del Centre de Lectura que va dirigir –que apareixia amb un nou format i a dues tintes– i l’equip que la va envoltar i que va fer possible el projecte.
Des d’aquí on soc puc veure el parc que hi ha al final del carrer, just a l’altra banda de la vorera que gira cap a la dreta i no sé on va a parar. Només en veig la llenca de gespa que voreja la tanca exterior, els jocs infantils que simulen un circuit d’acrobàcies i el banc de fusta on mares, pares i avis esperen que els nens acabin de jugar amb les bosses del berenar a la mà.
