El gener del 2023, a la presentació dels actes de l’Any Domènech i Montaner que va tenir al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, es va assenyalar que les iniciatives previstes (exposicions, debats i altres) tenien l’objectiu de subratllar la figura d’un arquitecte de rellevància mundial que sovint no ha gaudit de la notorietat d’altres grans noms del Modernisme. Justament a Reus som afortunats perquè hi va deixar petjada, i el seu llegat ha projectat la imatge de la capital del Baix Camp a Catalunya.
L’espai immersiu permanent al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata
De manera inevitable, la relació entre Reus i Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849-1923) es projecta a partir de dues grans edificacions, com són l’esmentat Institut Pere Mata i la Casa Navàs, a la plaça del Mercadal. Les diverses campanyes per atraure visitants a la ciutat a partir del reclam que suposa el nostre patrimoni arquitectònic van incorporar un element més, l’estiu del 2023: un espai immersiu permanent per transportar-nos del Pavelló dels Distingits als inicis del segle xx de l’hospital psiquiàtric.
El llegat de Domènech i Montaner ha projectat la imatge de la capital del Baix Camp a Catalunya
D’aquesta manera, s’ha millorat l’oferta cultural i turística de Reus, així com el seu patrimoni modernista, tot afegint-hi un nou focus d’interès a partir de la més moderna tecnologia. Les dades recopilades, en aquest sentit, van ser més positives que les de l’any 2022. Cal destacar que el 63% dels visitants que acull l’Institut Pere Mata són catalans, la qual cosa evidencia l’atractiu de l’obra de Domènech i Montaner a Reus per al conjunt del país. En total, durant l’estiu del 2023 l’equipament va rebre 4.652 visites, el seu màxim històric assolit fins ara.
L’Any Domènech i Montaner, un èxit de ciutat
Es tracta, doncs, d’un notable increment degut a un seguit d’accions impulsades des de l’Agència Reus Promoció, com ara la presència en fires estratègiques i especialitzades que es realitzen arreu, o la celebració de la primera edició de Reus 1900 Festa Modernista, l’abril del 2023. Tot plegat ha contribuït a fer de la celebració de l’Any Domènech i Montaner un èxit de ciutat.
De la vinculació de Domènech i Montaner amb la nostra ciutat en van sorgir no pocs encàrrecs i projectes que es van sumar a la transformació urbanística de la qual Reus va ser objecte a l’inici del segle xx. De fet, la seva relació amb la capital del Baix Camp es va mantenir al llarg de la seva trajectòria, quelcom que fa que conservem obres que reflecteixen l’evolució en el seu mestratge i la seva arquitectura. N’és un bon exemple la Casa Rull, la primera comanda privada que va rebre i desenvolupar a casa nostra, amb elements de pedra a la façana d’inspiració medieval.
Lluís Domènech i Montaner i Pere Caselles
Un altre referent patrimonial local de Domènech i Montaner és ben a la vora de la Casa Rull: la Casa Gasull. El comerciant d’olis Fèlix Gasull va posar en mans de l’arquitecte el disseny i la construcció d’un edifici d’estil proper al Noucentisme per acollir-hi el seu magatzem i les oficines, i habitatges a les plantes superiors. Finalment, cal tenir en compte la Capella Margenat, al Cementiri General de Reus, que té certa semblança amb la cripta funerària del Castell de Santa Florentina, de Canet de Mar.
Val a dir que la commemoració de l’Any Domènech i Montaner ha inclòs una visita dinamitzada per donar a conèixer la història i els detalls de les façanes modernistes més importants del centre de la ciutat, en la qual la figura del barceloní té lògicament un gran pes i que, de passada, ha establert un ric diàleg amb la figura i l’obra de Pere Caselles (Reus, 1864-1936), arquitecte municipal entre els anys 1891 i 1929.
Les obres de Domènech i Montaner a Reus reflecteixen l’evolució en el seu mestratge i la seva arquitectura
I és que en certa manera, els actes duts a terme per destacar el patrimoni que ens va llegar Domènech i Montaner en l’any del centenari de la seva defunció han permès establir sinergies amb l’empremta de Caselles, fecunda a la nostra ciutat. La petjada d’ambdós permet una nítida comprensió del model de ciutat que Reus va projectar en els primers anys del segle xx, pels seus projectes per a la burgesia, el teixit empresarial i fins i tot en l’àmbit funerari. Els seus edificis són avui patrimoni essencial de la capital del Baix Camp, i en subratllen la importància com a destinació turística cultural.