L’any 1852 és l’any del naixement de Gaudí, una data que posa Reus en el mapa internacional del progrés i de la modernitat. I 1852 és també l’any de la fundació de la Societat El Círcol al palau dels Marquesos de Tamarit -avui seu social del Centre de Lectura. No s’ha pogut demostrar mai que Gaudí fos maçó, malgrat que s’han vessat rius de tinta sobre el tema, però sí que s’ha documentat que la majoria dels prohoms fundadors del Círcol ho eren, i que Gaudí va créixer en una de les ciutats més maçòniques de Catalunya; associacionista, progressista, republicana, liberal, on hi funcionaven 3 lògies: la Cultura, El Treball i L’Amistat, i on es venerava la figura del general liberal Joan Prim Prats, el “Germà Washington” que va arribar al Grau 33, el màxim grau del Ritu Escocès Antic i Acceptat de la maçoneria.
L’any 1884, el Círcol va deixar el palau del carrer Major i es va traslladar a la seva ubicació actual a la plaça de Prim, però a la biblioteca del Centre de Lectura hi va quedar el document dels estatuts fundacionals gràcies al qual hem pogut conèixer els noms i cognoms i el tarannà liberal dels integrants de la primera junta del 1852, com estan relacionats amb la maçoneria -i no ho dissimulen- a través de les seves signatures, i com es relacionen amb els liberals i els francmaçons del moment, sobretot a través del general Prim, a qui li dedicaran la plaça després de la seva mort el 1870.
Es tracta d’emprenedors progressistes, d’idees liberals, amics i coetanis del general Prim, que durant la Dècada Moderada (1844-1854) es van retirar de la vida política a causa de la forta repressió i es van refugiar en l’associacionisme cultural i recreatiu. Van ser forjadors del Reus contemporani a través de moltes empreses de tota mena, algunes pioneres com el primer cementiri laic o el primer matrimoni civil d’Espanya; van lluitar per la capitalitat provincial de Reus, i van crear la revolució industrial: el Vapor Vell, el Vapor Nou, la Sedera… Així com les estructures bàsiques de ciutat com el Banc de Reus, l’Institut d’Ensenyament, tertúlies literàries, centres catalanistes, el Gas Reusense, la Hidrofórica (aigua), el tren Reus-Lleida-Saragossa, les carreteres, les diligències, el port de Salou…
Signatures amb tres punts
També hem pogut estudiar com eren aquests homes a través de les seves signatures, virtuoses i elaborades, que observades minuciosament, ens aporten una informació molt valuosa sobre algunes característiques sorprenents que van molt més enllà de la simple grafologia:
Albí Òdena i Valls, Miquel Valls, Joan Grau Company i Jaume Grau. Són quatre socis que a través de la inserció de tres punts en forma de triangle a la seva rúbrica donen a conèixer la seva condició de germà maçó. Aquesta manera tan críptica i sinuosa d’identificar-se com a germà maçó és secreta i només funciona de cara als altres germans que ho puguin reconèixer i desxifrar. D’aquesta manera es podran dirigir els uns als altres coneixent la seva mútua condició quan participin en les activitats del Círcol, una entitat on segons els estatuts s’hi han de sentir còmodes totes les ideologies.
Tancant el llistat de socis fundadors del Círcol hi trobem un altre germà maçó, el General Joan Prim i Prats, que tenia la condició de Mestre Sublim Perfecte del grau 33 maçònic del Gran Orient Espanyol del Ritu Escocès Aprovat.
Els amics incondicionals i valedors del general Prim
L’amistat del general Prim amb els seus coetanis reusencs fundadors del Círcol, en primer lloc, va facilitar l’entrada de capital fundacional, per part de socis capitalistes de Madrid, molt important per a la creació de les indústries tèxtils reusenques i, en segon lloc, va condicionar els esdeveniments polítics que van marcar la història de Reus al segle XIX: el bombardeig de Reus el 1843 per part del General Martín Zurbano i les visites de Prim el 1860 i 1869, allotjat a la casa de l’industrial Macià Vila i Mateu, el seu amic, valedor i finançador, i membre de la Junta fundadora del Círcol. A la segona visita de Prim Macià Vila havia mort i va ser el seu fill Frederic Vila de Barberà qui va rebre Prim a casa seva.
La primera visita de Prim el 1860, victoriós després de les campanyes d’Àfrica, va ser organitzada per alguns dels socis fundadors, amb visita inclosa al Círcol, que en aquella època encara s’hostatjava al palau dels Montserrat, marquesos de Tamarit, actual seu del Centre de Lectura, com hem apuntat a l’inici. La segona visita, del 1869 es va produir quan Prim, liberal monàrquic, va voler aplacar el pronunciament dels liberals republicans a Reus. A ambdues visites el general era aplaudit pels seus seguidors i escridassat pels qui li recriminaven el bombardeig del 1843, una lluita interna entre els liberals de Prim i els d’Espartero que havia causat 30 morts i molts ferits, malgrat que arran dels fets Prim va ser nomenat Comte de Reus i l’agraïda Isabel II nomenà Reus “Ciutat esforçada” (com ja ho havia fet al segle XVIII Carles III), fet que va ser simbolitzat amb la figura de l’Hèrcules que avui llueix a prop de l’Institut Salvador Vilaseca i que durant uns anys també va formar part de l’escut de Reus.
Josep Guardiola i Roser Segimon i el rebut de La Pedrera
Els tres punts a la rúbrica, com a pràctica francmaçònica internacional també els trobem a la signatura de germans maçons procedents de lògies no reusenques, coetanis als fundadors del Círcol, com és el cas de l’indià aleixarenc Josep Guardiola i Grau, i més tard de la seva esposa reusenca Roser Segimon i Artells.
Veiem la signatura de Josep Guardiola i Grau i l’encapçalament del seu paper de carta personal, que és el que va utilitzar per al seu testament, on cedia al municipi de l’Aleixar el cementiri que havia costejat personalment i on està enterrat el matrimoni. A dins d’una estrella de sis puntes o de David, tancada dins d’un hexàgon, hi figura “l’ull que tot ho veu” o de Déu, símbol maçó que de vegades se substitueix per la lletra G majúscula, per “God”, Déu en anglès.
A la següent il·lustració hi veiem a la dreta la seva esposa Roser Segimon i a l’esquerra un conjunt format per la seva filla Lola Guardiola Angulo a la dreta, unida a la seva jove esposa Roser Segimon, dempeus, i a la seva cunyada, a l’esquerra, totes tres enllaçades formant dos triangles o un hexàgon.
Finalment, a la tercera il·lustració, hi apareix la signatura de Roser Segimon a un rebut el 1945, quan ja havia enviudat tant de Guardiola com del seu segon marit, Pere Milà i Camps, amb el qual va encarregar La Pedrera a Gaudí, i, tanmateix, encara continuava signant amb els tres punts, potser com un homenatge al seu primer marit, amb el qual es va fer enterrar, malgrat que al testament, aquest estipulava que si es tornava a casar s’hauria d’enterrar amb el segon marit. El rebut de lloguer, d’un pis de la Pedrera de Gaudí, correspon a la notaria de Ramon Maria Roca i Sastre, eminent targarí, jurista i doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona.