El passat mes d’abril del 2023, amb motiu de celebrar el centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, vaig preparar una ponència per ser exposada al Congrés endegat pel CEDIM (Centre d’Estudis Domènech i Montaner, amb seu a Canet de Mar). La vaig llegir a la sala d’actes de la Fundació Tàpies, ubicada en una primerenca i brillant obra de Domènech i Montaner; tot i que la idea és que sigui publicada dins del recull de ponències presentades, penso que pot tenir interès presentar-la també en aquest número de la Revista digital del Centre de Lectura, que tanca l’Any Domènech a Reus, atenent la facilitat d’accés que ofereix al públic interessat.
Com estudiós de la biografia i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats (Reus 1864-1936) i més tard, l’any 2018, com a comissari de l’Any Caselles a Reus, sempre havia buscat la influència que un professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, com ho havia estat Lluís Domènech i Montaner, hauria tingut en els seus projectes i obres. Val a dir que Caselles va acabar la carrera l’any 1889 a l’Escola de Barcelona, juntament amb set companys més, quan Domènech n’era professor des del 1875, tot i que no n’era director.
Les conegudes Escoles Prat de la Riba de Reus de Pere Caselles, una obra del 1911, expressen al meu entendre, una clara influència estilística i constructiva, sobretot si observem alguns dels pavellons de Domènech al Manicomi de Reus, conegut com Institut Pere Mata. Havia sentit a parlar que Caselles havia col·laborat des d’un inici en la direcció d’obres d’aquest modèlic centre psiquiàtric, fundat a Reus el 1896; tanmateix em mancaven els documents que ho acreditessin fefaentment. Va ser llegint el llibre sobre aquest centre, escrit fa uns anys pel Sr. Poca, quan vaig trobar unes referències més concretes i a tal efecte vaig contactar amb el president de la Fundació Pere Mata, Joan Amigó, per si podia facilitar-me l’accés als documents que pensava que deurien tenir arxivats. Val a dir que tot van ser facilitats per fer-ho i la llàstima és que, a hores d’ara, no he pogut encara acabar els treballs de recerca, tot i que penso que l’extensa part consultada (1896-1912) ja em permet fer l’aproximació que pretenia fer.
La Societat Manicomi de Reus (fins el 1910 no tindria oficialment el nom d’Institut Pere Mata) es va fundar el 1896 quan Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948), advocat i bibliòfil, tenia 36 anys; va ser alcalde de Reus entre 1898 i 1901, just quan ja feia tres anys que presidia la Societat Manicomi de Reus que va fundar juntament amb el doctor en psiquiatria Emili Briansó Planas i un grup d’empresaris i propietaris de la burgesia reusenca.
L’amistat o la relació de Pau Font i de Rubinat (Don Pau) amb Lluís Domènech, penso que ja és prou coneguda, però us en faré cinc cèntims. Com a bons bibliòfils ja feia temps que tenien una bona relació, tanmateix com a pertanyents a la Unió Catalanista havien coincidit a la presentació de les Bases de Manresa del 1892; Lluís com a president i Pau a la mateixa mesa presidencial. El fet que el 1893 l’Assemblea se celebrés a Reus, no va ser casual, Lluís i Pau havien congeniat molt i mantingueren una gran amistat que perdurà fins la mort de Lluís el 1923. Tampoc no és estrany, doncs, que a l’hora d’escollir un arquitecte per endegar el projecte somiat d’un manicomi a Reus, ell proposés al seu amic Lluís Domènech per fer-ho. Em consta que ho va consultar a Pere Caselles, llavors arquitecte municipal de Reus i a qui ja havia confiat algun encàrrec privat, i que ell ho havia trobat molt encertat. Com és conegut, Domènech ja es trobava en plena maduresa professional, amb un seguit de projectes i obres construïdes com el Cafè restaurant, l’Editorial Montaner y Simon, el Palau Montaner i alguna ja enrunada com l’Hotel Internacional per a l’Exposició del 1888, la qual cosa oferia plena confiança als accionistes de la nova societat. Lluís Domènech (1850-1923) tenia llavors 46 anys i Pere Caselles (1864-1936) 32; es dona el cas que Domènech i Caselles van morir gairebé igual, amb 73 i 72 anys, respectivament, però amb una diferència de 13 anys, si bé amb circumstàncies molt diferents, Lluís de malaltia el 27 de desembre del 1923 i Pere, assassinat, el 27 de juliol del 1936. En canvi, Pau Font de Rubinat va morir el 1948, amb 88 anys, sent viudo.
Per què he titulat la ponència: «Domènech i Caselles un tàndem al Manicomi de Reus»? Doncs perquè, segons indica el diccionari, un «tàndem» és un conjunt de dues persones que tenen una activitat comuna o que col·laboren en alguna cosa, o un conjunt de dos elements que es complementen, i «fer tàndem» diu que consisteix a muntar certs aparells de manera que simultàniament o successiva. Aquestes condicions penso que es donen en el cas que tractem, tot i que la figura de Domènech sempre farà molta més ombra que la de Caselles, gairebé desconegut fora de Reus.
La proximitat de Caselles a Domènech té lloc des dels primers moments de la Fundació de la Sociedad Manicomio de Reus l’any 1896. En aquell temps s’hauria pogut pensar a escollir com a projectista al mateix Caselles, però a més de la feina pròpia d’arquitecte municipal de Reus (des del 1891), el seu despatx era mínim i no podia assumir un projecte de l’envergadura que somiaven els seus impulsors. Tot i així, em consta que se li va consultar sobre l’encert en l’elecció del seu professor per endegar aquest gran projecte i com ell el va alabar coincidint plenament amb la decisió presa pel Consell d’Administració de l’anomenada societat.
No cal dir que també s’hauria pogut pensar en Gaudi, reusenc i també aleshores amb un grapat d’obres ja prou reconegudes. Tanmateix no em consta cap intent per fer-ho, al contrari del que havia succeït amb el projecte del Teatre Fortuny, quan se’l va invitar a un concurs al qual va declinar presentar-se amb uns arguments sui generis i que, finalment, l’any 1881, ja sense concurs, s’adjudicaria al Francesc Blanch i Pons, un bon arquitecte, titulat per l’Acadèmia de Madrid, fill de Manresa, i aleshores arquitecte municipal de Reus.
Des del 1896 els llibres d’actes de la Sociedad Manicomio de Reus deixen veure com la presència i els consells de Caselles són sempre presents. En la majoria d’actes dels primers anys, Caselles hi consta com a invitat, al costat del Dr. Emili Briansó, que seria nomenat director mèdic del centre i que fou realment la seva ànima, juntament amb el president Pau Font de Rubinat i el vicepresident Lluís Quer i Cugat.
Les actes consultades mostren com ell aconsella on adquirir els terrenys, com fa l’aixecament topogràfic, es cuida dels moviments de terres que calia per ajustar la rasant dels diferents pavellons, adjudica i dirigeix les obres del pou d’aigua situat sota la torre del dipòsit, traça el camí d’accés des del pont del tren, proper a la carretera d’Alcolea, fins a arribar a l’entrada al recinte tancat del centre. Signa amb Domènech el primer plànol, datat el 1897, amb la planta general on es mostra l’ordenació dels diferents pavellons, amb la perspectiva de conjunt; confecciona pressupostos i, a petició del Consell, presidit sempre pel Pau Font de Rubinat, rectifica alguns plànols de Domènech, com els del Pavelló de Serveis Generals, per ajustar el seu cost al que demana la societat; també redacta els plecs de condicions i dirigeix les subhastes de les obres i els seus complements i, fins i tot, actua de contractista general en adjudicar-li les obres del primer «xalet» del que seria el Pavelló de Primera Classe.
Pel que fa a la direcció de les obres, Domènech va proposar que anés a càrrec de Pere Caselles (li deuria tenir prou confiança), però el Consell va preferir Domènech, tot i haver de subscriure les condicions que ell plantejà: pagar els honoraris a tant per cent del pressupost de cada pavelló i abonar-li la manutenció i la locomoció des de Barcelona. Aleshores Domènech ja començava, entre d’altres encàrrecs, a projectar l’Hospital de Sant Pau i, per tant, s’entén que tingués molta feina al seu despatx. Tot i així assumeix la direcció i les actes consultades reflecteixen les ocasions en què venia i assistia al Consell d’Administració, opinava sobre els contractistes, presentava cada projecte de pavelló, escollia els materials de construcció, els sanitaris, el mobiliari, etc. Només un dia, el 24 de febrer del 1899, consta a les actes, que Lluís Domènech va delegar al Sr. Millàs, un col·laborador del seu despatx, per decidir uns assumptes tècnics amb el Consell.
Se sap que quan venia de visita d’obra o per alguna reunió amb el Consell, pernoctava a la casa del Pau Font de Rubinat. Pere Caselles també era amic de don Pau; just en acabar la carrera, el 1889, ja li va encomanar el projecte per transformar en balcons unes finestres de la seva casa pairal al carrer de la Presó número 2. Anys més tard, el 1898 li encarregaria l’ampliació de la casa, per la banda del carrer de les Galanes (abans carrer Osset), que consta de planta baixa, principal i una planta sota coberta, en la qual anys després (1908-1910) Lluís Domènech realitzaria una altra meravella dins de Reus, la instal·lació de la biblioteca particular de don Pau, amb una xemeneia extraordinària, un fals sostre molt ric i una escala de cargol que uneix les dues plantes.
Pere Caselles, com he dit, va acabar els seus estudis a Barcelona el 1889, juntament amb el seu company i amic Pau Monguió i Segura, de Tarragona, a qui probablement passaria els seus primers encàrrecs de Reus, quan Caselles era Municipal; tanmateix tot fa sospitar que pocs anys després, per qüestions d’incompatibilitat, li faria signar la majoria dels projectes per a particulars, redactats pel mateix Caselles, quan Monguió ja exercia d’arquitecte municipal a Tarragona, a Tortosa i també a Terol.
Com potser sabeu, la coneguda Ruta Modernista de Reus, a banda de les sis o set obres de Domènech, està integrada per gran nombre d’obres atribuïdes a Pere Caselles, tot i que, si les busquem a l’Arxiu Històric Municipal, trobarem els plànols de façana signats per «Pablo Monguió, arquitecto», amb el vistiplau de Caselles com a arquitecte municipal.
On més aprecio la influència de Domènech en la producció de Caselles és en les Escoles Prat de la Riba de Reus, un projecte del 1911 on utilitza un llenguatge arquitectònic proper al dels pavellons del Pere Mata: la mateixa materialitat, la planta en H, l’estructura tan singular del sotateulades, que supera espacialment la de les golfes del Pavelló de Beneficència, l’ús de l’heràldica en l’ornamentació pètria de les façanes (la pròpia de la Mancomunitat, la del Regne d’Espanya, per allò de la subvenció atorgada, i la d’un caire mes pròpiament reusenc), les cobertes a dues aigües amb teules vidriades amb dibuixos geomètrics, els plafons de façanes amb passatges de l’Evangeli, amb rajoles de València pintades i signades pel conegut artista Labarta, molt similars als fets pel Josep Triadó en alguns pavellons del Pere Mata, també en les proporcions emprades a les façanes, etc.
En altres obres singulars de Caselles, aquesta influència potser no s’aprecia tant; em refereixo a l’Estació Enològica del 1906-1908, una de les obres més grans fetes per Caselles, amb un caràcter més eclèctic, a excepció d’alguns detalls modernistes.
L’època més modernista de Caselles comença al tombant de segle, quan s’estaven acabant els primers pavellons del Pere Mata. Es tracta d’una arquitectura amb una rica ornamentació floral, amb ondulacions, colors, l’ús del trencadís… Ho podem apreciar a les cases Querol, Laguna, Anguera, Piñol, Vendrell…
Pere Caselles i Lluís Domènech compartien l’admiració per Viollet-Le Duc i en el cas de Caselles ho expressa a la manera neogòtica, potser a deshora, en l’església inacabada de Sant Joan (1910-1932) i en la reforma, també inacabada, de la façana del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia del 1913.
A la reduïda biblioteca particular de Caselles, recollida pels seus familiars i molt malmesa per l’atemptat patit al seu despatx poc abans de ser assassinat el 27 de juliol del 1936, hi vaig poder trobar forces llibres editats a França o a Alemanya (segurament alguns dels que també tenia Lluís Domènech), els quals deurien influir molt en la seva formació. També hi vaig veure reproduccions de les propostes de Domènech per al Pla de Reforma de Barcelona (de la Via Laietana i de l’entorn de l’església de Santa Maria del Mar…). A més, hi havia llibres de Bonaventura Bassegoda i Amigó amb qui l’unia una certa amistat. Compartia també amb Domènech la passió pels exlibris, tot i que se n’han conservat molt pocs.
Com ja he dit, Caselles es va jubilar d’arquitecte municipal el 1929, però va seguir impartint classes de dibuix a l’Escola del Treball i fent projectes, ja menys rellevants, per a la iniciativa privada; amb l’aixecament del juliol del 36, es diu que un escamot antifeixista es va dirigir al seu mas del terme de Constantí, i estant amb la seva família, se’l van endur a un barranc proper i el van matar d’uns trets al cap; tenia 72 anys. El Diari de Reus, dos dies després, en donava notícia, molt discretament, comunicant la seva mort per ser reaccionari (!).
La intervenció de Pere Domènech Roura al Manicomi de Reus
A partir del 1908, segons les actes consultades, Caselles pràcticament ja no intervindria en les obres que se seguien fent al Manicomi de Reus. Va ser aquell any quan Pere Domènech Roura (Barcelona, 1881; títol: 1907 — Lleida, 1962) amb 29 anys, assistiria per primera vegada a una sessió del Consell d’Administració de l’Institut Pere Mata. Unes vegades vindria sol i altres acompanyant el seu pare. Pere Domènech de seguida va prenent responsabilitats per delegació del seu pare i gràcies a la confiança que li tenia Pau Font. Les actes constaten que rebutja alguns industrials (com els pintors escollits per al Pavelló de 1a Classe) i imposa els seus preferits: Figuerola i Vernis. Més endavant, a banda de dirigir alguns pavellons del pare, assumirà l’autoria d’alguns projectes, com el petit teatre adossat a la cara nord del pavelló de bugaderia, el pavelló per als metges residents i el de l’entrada principal, amb la porteria. El 1913, en una de les seves darreres visites a Reus, Lluís Domènech, veient-se ja massa gran, sembla acomiadar-se del Consell i demana que, el que se li deu encara dels honoraris meritats pels pavellons projectats però no construïts, se li aboni al seu fill.
Satisfet Pere Domènech per la bona execució demostrada pel contractista local Pau Bartolí i Barberà en els darrers pavellons construïts, l’any 1931 guanyarien plegats el concurs municipal pels nous dipòsits d’aigua de Reus, erròniament atribuïts a Pere Caselles, si bé cal dir que aquest ja feia anys que havia escollit el lloc on fer-los, just davant del Manicomi, molt proper a la Boca de la Mina. El fet de jubilar-se d’arquitecte municipal el desembre del 1929 va impedir que els projectés ell. La direcció d’obra va anar, primer, a càrrec de Pere Domènech, però ja poc després va anar a cura d’Antoni Sardà i Moltó, el nou arquitecte municipal que el gener del 1930 el va substituir.
Estant a Reus, tal com havia passat amb el seu pare, Pere Domènech també va rebre encàrrecs particulars d’accionistes o dirigents del Pere Mata, algun no executat com el d’un casalot per al notari Rull al carrer de Santa Anna, o construïts com el de la Casa Marco del 1926, del raval de Santa Anna, o potser els magatzems Vilella del carrer de Sant Esteve. L’any 1908 va projectar i dirigir les obres de La Sala Reus a la plaça dels Quarters (conegut com a cinema Kursaal, enrunat el 1973), que el Dr. Briansó, el seu propietari, havia encarregat al seu pare. Entre el 1913 i el 1915 va dirigir i ampliar el celler de l’Espluga de Francolí, signat pel pare. Poc després va projectar el de Sarral, a la Conca de Barberà, i el 1919 el Celler Cooperatiu de Vila-seca, recentment rehabilitat com a teatre i museu.
Però tornem ara a Lluís Domènech per fer un breu repàs de les seves obres a Reus
Mentre dirigia les obres del Manicomi, va rebre altres encàrrecs de membres de la burgesia, molts d’ells accionistes de la societat que el va fundar. Primer va ser la casa per al notari Pere Rull (1900), amb clares analogies de la seva professió a la façana (una ploma, unes balances, un lleó…), el mateix any l’avantprojecte de reformes de l’escala d’accés a la Societat El Círcol, dins l’edifici del Teatre Fortuny i també el del teatre circ per a aquesta mateixa entitat, ambdós frustrats. O la famosa casa per al Sr. Joaquim Navàs (1902-07), la capella dels Margenat al cementiri, del 1905; o la sala Kursaal, un projecte del 1908, signat pel seu fill Pere, però encarregat pel Dr. Emili Briansó, director mèdic del Pere Mata, amb qui Lluís hauria fet molta amistat. També va projectar la biblioteca particular del Sr. Pau Font de Rubinat (1908-1910), els magatzems de fruita seca del Sr. Joan Llopis Fontana (1911) i les reformes de la seva casa (1912) al raval de Sant Pere, o la casa i els magatzems d’olis per al Sr. Fèlix Gasull i Roig (1911-1916), a més d’altres projectes «menors» descoberts a l’Arxiu Municipal.
Aquell primer decenni del segle xx, a Barcelona, a més a més del Palau de la Música o de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Domènech ja estava construint les cases Lleó Morera (1903-05) i la Fuster (1908-10), grans referents pel que fa a cases en cantonada o xamfrà, tal com ho destaca el seu besnet Lluís Domènech Girbau. Uns clars precedents els trobem a les cases de Reus, també fent cantonada, com la Rull i la Navàs i, ja més tard, la Gasull.
Seria molt agosarat, intentar comentar avui com es mereix, el projecte del Manicomi de Reus de Lluís Domènech i Montaner i els seus continuadors. Només puc dir que es va anar definint al llarg de diversos anys, des dels primers plànols datats el 1897 fins a uns altres del 1912. Després van seguir els projectes signats pel seu fill Pere, fins als primers anys de la dècada de 1930 i ja, després de la guerra (en què l’Institut va ser confiscat per la Generalitat), altres projectes de pavellons signats per Pere Benavent de Barberà, per Antoni Sardà Moltó o el del bar cafeteria signat als anys 1970 per Jaume Argilaga Ripoll. Ja molt més tard vindrien els projectes d’altres companys locals, com els de Josep Martí, Joan Figuerola i Pau Pérez, aquest, però, ja justament fora del recinte estricte del Manicomi.
Tanmateix ho podem aprofitar per mostrar algunes fotografies meves dels principals pavellons projectats per Lluís Domènech i Montaner dins del recinte de l’Institut Pere Mata:
Pavellons d’altres arquitecte
Els diferents contractistes d’obres del Manicomi
Francesc Balada, va ser el primer contractista, en guanyar la subhasta d’obres dels primers pavellons; tanmateix en morir, a finals del 1897, se’n va fer càrrec la seva vídua, la Sra. Antònia Borràs Casellas, fins a acabar els tres primers pavellons. F. Balada era un contractista solvent que ja havia fet les obres de reforma del cementiri i, sobretot, el Teatre Fortuny, el 1882, ambdues obres sota la direcció de Francesc Blanch i Pons. També va fer les obres del nou escorxador, segons el projecte de Francesc Borràs i Soler, sota la direcció d’un jove Pere Caselles, com a arquitecte municipal.
Després, i gairebé sempre amb subhasta, varen adjudicar-se les obres d’altres pavellons o reformes dels anteriors a diferents contractistes locals com el Sr. Deu, el Sr. Domènech, Antoni Monseny, Pere Munné, Pau Bartolí o el mateix Pere Caselles que va construir el xalet per a dones del Pavelló de 1a Classe, adjudicat pel Consell a finals de l’any 1900.
Tot seguit adjunto un annex amb una selecció dels acords presos
pel Consell d’Administració de la Societat Manicomi de Reus, entre el 1896 i el
1910, on es poden trobar, fil per randa i amb més detall, tots els temes
relacionats amb el projecte i la direcció dels primers pavellons del Manicomi.
Annex a la ponència
Extractes dels llibres d’actes del Consell d’Administració de la Sociedad
Manicomio de Reus entre 1896 i 1910
-ANY 1896:
Llibre 1: comença el 12 de desembre de 1896
El Consell d’Administració de la societat es va constituir davant el notari Rossend Güell el 19 de novembre de 1896, sent el primer president Pau Font i de Rubinat, vicepresident Lluís Quer i Cugat, secretari interí el doctor Emili Briansó i Planas i tresorer interí Pau Jové i Pons.
El mateix novembre ja consta que s’havia consultat als arquitectes Lluís Domènech i Pere Caselles i que en una reunió van escollir els terrenys per fer el manicomi, dalt d’un turonet, prop del passeig de la Boca de la Mina. S’acorda el lloc i redactar un avantprojecte de plànols del manicomi per exposar al Consell d’Administració i que el vocal Robert Grau, l’arquitecte Caselles i el secretari Dr. Briansó vagin a Barcelona per continuar amb els treballs començats amb el Dr. Méndez Galceran i l’arquitecte Domènech i Montaner per tal d’arribar a un complet acord per realitzar el projecte i que la comissió miri d’entendre’s amb el propietari dels terrenys per a la seva adquisició. També es demana a l’Ajuntament que arregli els camins veïnals d’accés i atorgui una quantitat d’aigua per cobrir les atencions del referit establiment.
10 i 24-12-96: Pau Font informa que la trobada Barcelona va anar molt bé i demana que es tiri endavant el projecte el més aviat possible. S’acorda adquirir els terrenys de la partida Monterols als germans Josep i Tomàs Abad Sardà per l’import de 15.000 ptes. amb una cabuda de 5 hectàrees i 91 àrees. Limiten, entre d’altres propietaris, amb terres de Felip Font i de Manuel Mestre. També s’autoritza que el president, Pau Font, signi l’escriptura davant el notari Pere Rull. El Banco de Reus accepta fer-se càrrec de «la Caja» de la Sociedad Manicomio de Reus.
-ANY 1897:
21-01-97: S’acorda tallar tots els arbres que conté la finca adquirida i que es passi a visitar la finca acompanyats del Sr. Caselles, i a escoltar tot el que ell proposi fer en benefici de la companyia. S’acorda nomenar director facultatiu el Dr. Emili Briansó com a iniciador de la idea del Manicomi i se’l contracta per 10 anys amb la condició de viure dins l’edifici i de no poder dirigir altres establiments similars.
28-01-97: Se subhasta la tala dels arbres i la vinya de l’àrea que, prèviament, Pere Caselles ha delimitat amb estaques dins la finca. Caselles demana que s’adquireixi part del terreny veí del Sr. Pau Font, als efectes de regularitzar el perímetre, sense la qual cosa diu «que no es podrà desenvolupar el que contemplen els plànols a que obeeix la seva construcció». S’acorda comprar els terrenys. Pau Font ho accepta i demana que Caselles en faci la valoració i Lluís Quer serà qui signi l’escriptura de compra, com a vicepresident.
18-02-1897: Pau Font informa que es va reunir amb l’Ajuntament a l’efecte de demanar la millora dels camins veïnals i aigua suficient i que van quedar que es donaria estança gratuïta a tots els alienats pobres de Reus mentre durés la tramitació del seu expedient d’ingrés i en compensació l’Ajuntament donaria durant 60 anys la quantitat de 32 plomes d’aigua.
20-03-97: El Sr. Mata proposa adquirir més terrenys per obrir una àmplia via de comunicació entre la propietat i la carretera d’Alcolea, passant pel pont dels ferrocarrils dels directes i s’encarrega a Pere Caselles, allí present, que trobi la millor manera de donar compliment a aquesta proposta.
7-04-97: Pau Font informa que s’ha reunit a Barcelona amb el Sr. Domènech i que els plànols estan força avançats.
3-06-97: Sessió conjunta amb els arquitectes Lluís Domènech i Pere Caselles. Pau Font informa que han vingut amb els plànols i el pressupost dels Pavellons d’Administració i Serveis Generals, el de Pensionat de 3a Classe i el de Beneficència, per tal de ser estudiats i que el Consell acordi el més convenient. Domènech dona extenses explicacions i acorden posposar la seva aprovació, tot i decidir exposar els plànols durant sis dies als salons de la suprimida audiència.
9-06-97: Sessió amb Pere Caselles. El Consell aprova els plànols i el pressupost presentats pel Sr. Domènech, però es deixa en suspens el pressupost del Pavelló d’Administració fins a conèixer el cost real dels altres pavellons, atesa la important quantitat indicada i en atenció al capital social de la societat. S’acorda confiar al Sr. Caselles l’estudi de les modificacions que puguin fer-se als pressupostos rebuts i posar-los en relació amb els preus que regeixen la construcció a Reus, procurant reduir-los tant com sigui possible, amb el compromís de portar aquestes modificacions i els plecs de condicions a la propera sessió del Consell. També s’acorda que, atesa la necessitat de disposar d’aigua per a les obres, es construeixi d’immediat un pou al lloc assenyalat dins del Pavelló de Serveis Generals i que Caselles presenti els plecs per sortir a concurs.
15-06-97: Sessió amb el Sr. Caselles, que presenta les modificacions demanades pel Consell del Pavelló de Serveis Generals, del de 3a Classe i del de Beneficència, aplicant la màxima reducció de preus i suprimint les persianes dels pavellons, reduint el de Serveis Generals a la torre de distribució d’aigua (la torre del dipòsit). També dona lectura als plecs de condicions econòmiques. El Consell ho aprova tot i acorda treure a pública subhasta les obres dels Pavellons de 3a Classe, el de Beneficència i el de Serveis Generals, però suprimint un dels cossos de l’edifici baix.
22-06-1897: Sessió sent secretari el Dr. Briansó i amb presència del Sr. Caselles, que ja ha confeccionat els plecs per a la construcció del pou, les obres del qual s’adjudiquen al Sr. Francesc Vendrell. Caselles lliura un certificat amb l’amidament del terreny a adquirir a Pau Font i el valora en 1.350 ptes. i s’acorda que Lluís Quer signi l’escriptura de compra.
9-07-97: Amb l’assistència de Pere Caselles, el secretari Sr. Briansó informa que s’han rebut dues ofertes per a la construcció dels pavellons, una signada pel Sr. Pere Monné que ofereix una baixa del 8% per al Pavelló de Serveis Generals i una altra a nom de Francisco Balada que fa una baixa del 10% per a l’anomenat pavelló i del 4% pel de 3a Classe. S’acorda adjudicar les obres dels dos pavellons al Sr. Balada, però haurà d’instal·lar, a costa seva, la caldera i la màquina de vapor que havia adquirit la societat. S’acorda declarar deserta la subhasta del Pavelló de Beneficència per no haver rebut cap oferta o plec.
Atès que la societat no disposa de prou capital social per fer el Pavelló Administratiu tal com va ser presentat pel Sr. Domènech, s’acorda consultar-li si el pot reestudiar o reduir-lo per ajustar-se al capital disponible.
14-07-97: Sessió presidida per Pau Font amb la presència del Sr. Lluís Domènech. Lluís Quer informa que el Sr. Balada va acceptar les condicions i el Consell li fa l’adjudicació definitiva de les obres. S’exposa a Domènech la idea de reduir el cost del Pavelló d’Administració i la proposta de reduccions avançada per Caselles, però ell no cedeix i diu que el seu disseny respon a un total global i que és millor esperar i no construir-lo de moment i que ell refaria la part d’edifici de Serveis Generals, suprimida per Caselles, per tal que interinament s’utilitzi com a administració amb la qual cosa s’aconseguirà no només una gran economia, sinó també que es vagi realitzant tot el projecte tal com ell l’havia presentat. El Consell ho accepta per tal que es resolgui el més convenient per a la societat.
12-08-97: Amb assistència de Pere Caselles, el Consell acorda que sigui ell qui endegui amb el Sr. Balada el replantejament dels dos pavellons adjudicats i que, un cop sigui aprovat pels dos arquitectes, en comenci immediatament la construcció.
1-09-97: Atès que l’aigua feta aflorar en el pou en construcció no és suficient per a les obres a fer, s’acorda que Caselles faci un nou conveni per seguir amb l’extracció i es continua aprofundint, però reduint el diàmetre fins a 5 pams i que es baixi 10 canes més.
6-10-97: Atesa la poca aigua que s’obté, Pau Font proposa, i s’aprova, adquirir l’aigua de la mina dita del Camp.
20-10-97: El president Pau Font lamenta informar de la mort del Sr. Balada, el contractista adjudicatari de les obres, i diu que la seva vídua, la Sra. Antonia Borràs Casellas, es compromet a fer les obres amb els plecs aprovats entre el Consell i el seu marit. Se li dona el condol i se li indica que comenci les obres tan aviat com sigui possible.
El Sr. Caselles demana que se li abonin 2.500 ptes. a compte de les 5.000 ptes. que pugen els seus honoraris i s’aprova.
5-11-97: Pere Caselles informa el Consell que a una fondària del pou de 36 canes s’ha trobat una veta d’aigua que serà suficient per a les necessitats del Manicomi i proposa que, com a gran millora del projecte, es construeixi un gran dipòsit de 5.000 hectolitres, a situar a l’espai que queda entre els dos cossos de l’edifici del Pavelló de Serveis Generals, i així s’acorda.
Caselles presenta els plànols de la part anterior del pavelló de Serveis Generals, reformats pels dos arquitectes, per a un ús administratiu, segons la proposta que havia suggerit Domènech a la recent visita a Reus. El Consell ho aprova i acorda que es mostri el plànol a la Sra. vda. Balada, per tal que digui quin descompte pot fer per a la construcció d’aquest edifici i pel de Beneficència, la subhasta del qual havia quedat deserta.
15-11-97: Pau Font informa que va parlar amb el Sr. Domènech i que aquest li havia indicat que ja estaven acabant tots els plànols del projecte global del Manicomi i que es podia donar per acabat el seu treball, quedant encarregat el Sr. Caselles de la direcció de les obres durant la construcció i ascendint els seus honoraris a l’1% del cost de les obres, però que si el Consell volgués que continués amb la direcció de les obres, demanava en concepte d’honoraris un 5% i una dieta de 25 ptes., a part de les despeses de manutenció i del viatge per cada vegada que vingués des de Barcelona. El Consell acorda que sigui Domènech qui segueixi al front de les construccions amb aquestes condicions.
20-12-97: El Sr. Caselles presenta el pressupost de construcció de la cisterna i s’adjudiquen les obres a la Sra. Borràs, vda. Balada.
Caselles presenta al Consell dos projectes de desmunt i d’anivellament del terreny del Manicomi, necessari segons la seva opinió i la del Sr. Domènech, per tal de donar la rasant convenient als pavellons. El Consell aprova la segona opció, tot i costar una mica més i autoritza el president a fer un concurs i a rebre proposicions econòmiques.
-ANY 1898:
8-01-1898: S’adjudiquen els moviments de terres al Sr. Bautista Capdevila per 0,80 ptes./m3 i s’encarrega a Pere Caselles que redacti uns plecs per tal que, si resultés un cost imprevist en el desmunt, només s’executi el rebaix dins l’espai que ocupin els pavellons en construcció i a la via central.
13-02-98. Amb l’assistència de Pere Caselles, el Sr. Briansó informa que ha fet reunir el Consell a l’obra per observar l’avanç dels moviments de terres i opina que el pendent del 5% proposat per Caselles és massa gran i, per tal d’estalviar costos, proposa apujar el nivell més d’un metre a la part baixa del pas central.De moment no està previst construir cap pavelló a la zona on puguin faltar terres.
28-02-98: El Sr. Caselles presenta un nou pressupost del Pavelló d’Administració, segons el que s’havia acordat, rebaixant els preus anteriors. El Consell ho aprova i autoritza el Sr. Quer per tal que, a partir d’una rebaixa del 10% d’aquest pressupost i d’una altra rebaixa igual del Pavelló de Beneficència, pregunti a la Sra. Borràs, vda. Balada, si està disposada a aquesta nova contracta i a construir la part anterior del Pavelló de Serveis Generals (avui és l’Administratiu) i el de Beneficència.
18-03-98: S’acorda adjudicar a la Sra. Borràs, vda. Balada, les obres dels Pavellons de Serveis Generals (refet per a ús administratiu també) i de Beneficència, segons els pressupost inicial i la rebaixa del 10% proposada per Caselles, amb les condicions pactades entre ella i el Sr. Quer.
14-04-98: Entre altres temes s’acorda que la capella provisional se situï al centre del cos posterior del Pavelló de Serveis Generals i demanar al Sr. Domènech que inspeccioni les obres amb el Sr. Caselles, per establir les rasants dels sòcols de pedra dels edificis en construcció.
2-06-98: Pere Caselles presenta la liquidació número 1 de les obres del pavelló de Beneficència (1.653,13 ptes.), la número 2 del Pavelló de 3a Classe (2.535,95 ptes.) i la número 3 del de Serveis Generals i Administració (769,59 ptes.).
30-06-98: El Consell aprova que el Sr. Caselles faci els estudis del camí que, travessant la finca del Sr. Font, ha de conduir al Manicomi i que assenyali el valor del terreny a expropiar-li. També s’acorda que es faci una canonada per portar l’aigua des de la Boca de la Mina fins a la cisterna del Manicomi.
7-07-98: Pere Caselles presenta les liquidacions d’obra núm. 4 del Pavelló de Serveis (2.822,60 ptes.), la núm. 3 del Pavelló de 3a Classe (4.197,56 ptes.), la núm. 2 del Pavelló de Beneficència (6.183,08 ptes.) i la núm. 3 de la cisterna (1.517,10 ptes.), i són aprovades.
Caselles presenta les liquidacions d’obres núm. 3 del Pavelló de Beneficència (5.536,93 ptes.), la núm. 4 del Pavelló de 3a Classe (5.985,02 ptes.), la núm. 5 del Pavelló de Serveis Generals (2.754 ptes.) i la núm. 4 de la cisterna (2.614,56), i són aprovades.
26-08-98: Consta que hi havia una línia telefònica entre el domicili del Sr. Caselles i el Manicomi, i s’acorda que la Sra. Borràs, la contractista, en podrà fer us.
10-09-98: Caselles presenta en un plànol l’estudi fet pel camí d’accés al Manicomi des del pont del ferrocarril, travessant la finca del Sr. Pau Font amb una amplada d’uns 10 m en línia recta. Pere Caselles presenta les liquidacions d’obra: núm. 6 del Pavelló de Serveis (11.588,94 ptes.), la núm. 4 del Pavelló de Beneficència (1.940,14 ptes.) i la núm. 5 del Pavelló de 3a Classe (1.035,56 ptes.), i són aprovades.
29-09-98: Caselles informa que la pedra emprada en la confecció del sòcol de la torre era diferent a la prescrita en projecte i proposa certificar-la al preu d’una pedra corrent.
21-10-98: Pere Caselles presenta, i és aprovada, la següent liquidació d’obres: núm. 6 del Pavelló de 3a Classe (12.180,51 ptes.) i la núm. 7 del Pavelló de Serveis Generals (1.451,76 ptes.).
15-11-98: Pere Caselles presenta, i s’aprova, la següent liquidació d’obres: núm. 7 del Pavelló de 3a Classe (2.145,03 ptes.) i la núm. 5 del Pavelló de Beneficència (13.430,19 ptes.).
1-12-98: El Consell acorda la plantació d’arbres dels dos passeigs del Manicomi deixant per a més endavant la de l’interior dels jardins. Caselles estableix que es plantaran Acers platanoides al passeig central i s’hi intercalaran entre ells baladres. Al passeig de la Mina s’hi plantaran mèlies o acàcies anifòlies i entre elles un arbust. S’aprova la liquidació que presenta Pere Caselles, la núm. 6 del Pavelló de Beneficència per import de: 3.390,95 ptes.
28-12-98: El Sr. Quer informa de la carta rebuda del Sr. Lluís Domènech exposant que la contractista posava dificultats per a la construcció dels treballs de serralleria i fusteria, unes despeses elevades que el perjudicaven molt i ell demana instruccions al Consell per mirar de solucionar el tema. El Consell creu que no s’escau la reclamació, atenent els beneficis obtinguts en les bigues de les cobertes, i que cal mantenir el preu indicat a les condicions de la subhasta.
Pere Caselles informa que els plecs de condicions fixen tres gruixos de rajola per a les voltes a la catalana i creu que en dos és suficient, de manera que es poden estalviar unes 2.500 ptes. El Consell aprova la idea.
-ANY 1899
5-01-1899: Pere Caselles presenta i és aprovada la liquidació d’obres núm. 7 del Pavelló de Beneficència per import de 8.767,56 ptes. Després es debat sobre el fet de poder fer servir l’aigua de la mina de Monterols per emplenar la cisterna.
9-02-99: El Sr. Quer informa que l’alcalde demanava permís per abocar dins dels terrenys del Manicomi les terres procedents de l’excavació que s’està fent per construir uns dipòsits d’aigua municipals (suposo que es refereix a la coneguda com a Bassa del Bacallà i la del seu costat, a peu del passeig de la Mina). S’accepta, però Caselles indicarà el lloc on dipositar les terres.
24-02-99: Caselles presenta, i s’aprova, la liquidació d’obres núm. 7 del Pavelló de 3a Classe per 13.806,29 ptes. i la núm. 8 de beneficència per 2.920,91 ptes. S’acorda construir un mur de contenció d’11 m de longitud a tota l’altura del terreny en el camí que porta al Manicomi. Atès que ja s’ha acabat el termini establert per a la finalització dels pavellons en construcció, s’envia un comunicat a la Sra. Borràs per tal que exposi els motius pel retard en el seu acabament.
10-03-99: El tresorer, el Sr. Jové, informa que segueix pagant 500 ptes. cada mes al Sr. Lluís Domènech i demana dades sobre els compromisos que el Consell té amb ell. El secretari recorda la visita que el Consell va fer amb el Sr. Pau Font al Sr. Domènech en la qual es va convenir a pagar-li 3.000 ptes. per la confecció total dels plànols presentats del Manicomi i que de la part que es construís es pagaria la direcció d’obra a raó del 5% del cost de les obres, sent calculat aquest import en 35.000 duros, i que per a la resta de pavellons a construir se li pagaria el 4% del seu pressupost, atès que amb les 3.000 ptes. lliurades ja es considerava pagat l’1% per a la confecció del plànol general de tot el Manicomi. El Consell ratifica aquest conveni.
7-04-1899: El secretari informa de la visita efectuada pel Sr. Millàs, ajudant del Sr. Lluís Domènech, a les obres del Manicomi i que s’havia reunit amb la Junta i, atesa la comunicació rebuda de part de la contractista, la Sra. Borràs, i d’acord amb el parer del Sr. Caselles, havien acordat concedir-li una pròrroga per acabar les obres a tot estirar el 15 de juny del 1899.
El Sr. president diu que el Sr. Domènech li havia escrit indicant que seria convenient que una comissió passés pel seu despatx de Barcelona per parlar sobre l’acabament d’obres i per la compra de tot el que sigui necessari per a les instal·lacions del Manicomi.
5-05-99: El Sr. Font informa de la visita efectuada al Sr. Domènech en la qual s’havia escollit un model de water clossets molt higiènic i un lavabo. Es va parlar de la manera d’instal·lar la hidroteràpia, així com del tipus de paviment que es podria adoptar per al Pavelló d’Administració i Serveis Generals, del model de cuina i de les conduccions i desguassos, havent visitat diversos industrials, deixant que Domènech escollís la majoria dels materials. Tanmateix diu que Domènech volia tornar a Reus per tancar la resta de coses pendents amb la Junta en ple.
2-06-99: Pau Font comenta que en els pressupostos hi mancava consignar algunes partides d’obres que calia fer per poder acabar els pavellons contractats i que calia arribar a un conveni amb la Sra. Borràs. El Consell demana a Pere Caselles que formuli el conveni, recollint la demanda de fer el mur i l’enreixat dels dos pavellons i fent-hi constar totes les obres que calgui per l’acabament del Manicomi.
29-09-99: Presidida pel Sr. Quer (crec que el Sr. Font no presideix darrerament les Juntes perquè ja era alcalde de Reus) i amb la presència de Pere Caselles, s’acorda «oficiar a la Sra. Borràs, vídua Balada, que el Consell, per haver esgotat el termini establert sense acabar les obres, es veu en el cas d’haver d’anul·lar el contracte del 10 de juliol passat i ordenar-li que no vinguin els obrers a partir del dia 30 de setembre del 1899, però procedint a liquidar-li els treballs fets fins llavors».
30-09-99: Assistents: Quer, Jové, Bartulí, Vidiella, Briansó i Caselles. Es concedeix una pròrroga de 8 dies fins al 7 d’octubre perquè segueixi els treballs en les obres, les quals s’havia ordenat cessar.
13-10-99: S’acorda signar el conveni nou amb la Sra. Borràs per acabar les obres tan aviat com sigui possible. S’acorda que el Sr. Caselles estudiï com arreglar la casa de camp, propietat de la societat, a baix cost, per ubicar-hi sis bojos dels anomenats bruts. S’acorda escriure al Sr. Domènech per demanar-li els plànols del Pavelló dels Epilèptics (homes).
28-11-99: Es demana a l’arquebisbe de la Diòcesi que es digni beneir el Manicomi i celebrar la primera missa a la seva capella el proper dia 10 de desembre del 1899.
4-12-99: Assistents: Srs. Pau Font, Quer, Jové, Grau, Mata, Vidiella, Grau, Lluís Domènech, Pere Caselles i Briansó. S’acorda encarregar al Sr. Domènech la confecció dels plànols del Pavelló de 1a Classe i el dels Epilèptics (homes), la construcció dels quals ja ha acordat el Consell. S’acorda invitar l’Excm. Ajuntament de Reus, el jutge de 1a instrucció del partit judicial de Reus i el comandant militar, a l’acte de benedicció del Manicomi previst pel proper dia 10 de l’actual.
14-12-99: S’acorda escriure al Sr. Hijo de F. Pujol de Barcelona per pregar-li remeti les rajoles (rajoles de València) no rebudes per les desavinences sorgides en el pagament amb la Sra. Borràs. Se li indica que, a partir d’ara, les que vagi fabricant les enviï, al preu de contracta, i que respondrà de les remeses el Consell d’Administració.
-ANY 1900
4-01-1900: S’acorda donar més impuls a les obres del Manicomi per tal que per tot el proper mes estigui en disposició d’acollir alienats.
17-02-1900: S’acorda obrir el Manicomi a primers de març i fer el que calgui per aconseguir-ho, i també enllumenar elèctricament els pavellons, a càrrec de l’empresa Electra-Reusense, segons conveni signat.
21-02-1900: Assistents: Srs. Pau Font, Grau, Mata, Bartulí, Caselles i Briansó (novament hi falta el vicepresident, Lluís Quer). Entre d’altres temes, s’aprova el Reglament de la Societat.
S’acorda construir al primer pis de cadascun dels pavellons construïts, 4 habitacions destinades a «segona classe» i 2 a «primera» i encarregar a la contractista que es posi a les ordres del Sr. Caselles segons el seu pressupost. S’autoritza la compra del parament de la casa o parament necessari i a construir d’immediat, per poder tancar el Manicomi, el sòcol de l’enreixat a situar a l’entrada, per la banda del passeig de la Mina.
21-02-1900: Assistents: Srs. Pau Font, Grau, Mata, Caselles i Briansó. El president, Pau Font de Rubinat, dona compte del sentiment pel traspàs de D. Lluís Quer i Cugat, vicepresident del Consell, a qui se li deu molt d’agraïment atès que «con su actividad había contribuido al adelantamiento de las obras del Manicomio, a cuya próxima inauguración el Sr. Quer desgraciadamente no podrá asistir».El Consell s’hi adhereix i acorda enviar una corona a la família del finat per l’enterrament que serà l’endemà, al qual la Junta assistirà per donar el seu últim tribut d’amistat a qui va ser el seu digne company.
Nota personal: Em consta, segons el llibre del Dr. Pere Anguera sobre la història del Centre de Lectura, que el Sr. Quer es va suïcidar a l’edat de 50 anys. Llavors presidia el Centre de Lectura i devia passar problemes econòmics o emocionals ja que a les darreres Juntes ja no hi assistia.
3-03-1900: El Sr. Font informa que ja s’ha acordat amb la Diputació rebre els seus interns a partir del dia 1 de març i el dia 22 el Dr. Briansó ja informa del trasllat dels alienats provincials sense cap incident remarcable.
3-04-1900: Es demana a l’Ajuntament, aigua de la mina de Maspujols i es nomena Pere Caselles per fer gestions davant la Sra. Borràs per acabar les obres tan aviat com sigui possible i si no en fa cas se li imposarà la multa acordada a la darrera contracta.
15-06-1900: La Junta aprova el pagament de la factura del dibuixant de les rajoles de València, el Sr. J. Triadó.
31-08-1900: Pau Font comenta que, en virtut de l’encàrrec de la Junta, el Sr. Domènech havia presentat els plànols dels edificis de 1a Classe i dels Epilèptics i vol saber si una vegada enviats els pressupostos del Sr. Domènech de les dues torres (o xalets) de l’edifici de 1a Classe (avui conegut com Pavelló dels Distingits) ja podran subhastar les obres.
4-09-1900: S’acorda la construcció de la reixa de l’entrada i dels armaris, cancells, bancs i taules dels edificis de 3a Classe i de Beneficència i s’encarrega a l’administrador que demani preus a diferents artistes (es disposa del plànol de detall d’aquests mobles). S’acorda pagar alSr. Domènech les 750 ptes., segons saldo, per la confecció del plànol general i per la direcció i els plànols de l’enreixat i dels tres edificis construïts fins ara al Manicomi.
2-10-1900: S’escolten les reclamacions de la Sra. Borràs i s’acorda proposar-li un pagament de 15.000 ptes. i així es tancaria el deute i s’escripturaria el final de les obres amb ella, si ho accepta. Però caldria descomptar-li, entre d’altres, 711 ptes. per les trepes i els dibuixos encara no realitzats, l’execució dels quals s’ha encarregat al Sr. Marcel·lí Gelabert, i les factures de la casa Hijo de J. Pujol, de Barcelona, ja abonades pel Consell. També es va acordar fer els pous necessaris per donar sortida a les aigües pluvials dels Pavellons de Beneficència i de 3a classe.
23-10-1900: Pau Font comenta que el Sr. Lluís Domènech ja ha presentat els plànols i els pressupostos dels Pavellons de 1a Classe, i s’acorda fer els treballs preliminars per poder començar les obres aviat.
15-12-1900: Última sessió de l’any 1900 i del primer llibre d’actes. S’aprova contractar el Sr. Pere Caselles i Tarrats per construir per 30.270 ptes. el Pavelló de 1a Classe conforme els plànols, així com els murs d’aquest mateix recinte i totes les especificacions establertes en el pressupost formulat per Lluís Domènech.
Nota personal: Entenc que es tracta de la construcció del Xalet número 1, per a dones, el de l‘esquerra de la façana de ponent, vista des del passeig central. Caselles actuarà ara com a contractista general, no com a arquitecte.
Final del llibre d’actes núm. 1
1901-1910 Llibre d’actes núm. 2 (resum seleccionant els temes d’obres)
Caselles assisteix regularment al Consell i se li va pagant fraccionadament l’import de les obres del xalet 1 del futur Pavelló de 1a Classe. L’agost del 1902 presenta la liquidació per import de 33.493, 22 ptes. Se li acaba de pagar tot l’octubre del 1902.
El desembre del 1902 s’acorda que el contractista Pere Munné faci la paret de tanca del Pavelló de 1a Classe i que Antoni Monseny i Pau Bartolí facin la paret que uneix el Pavelló de 1a Classe amb el de 3a, segons plànols rebuts de Lluís Domènech.
El 24 de maig del 1903, s’acorda treure a subhasta la construcció del xalet núm. 2 del Pavelló de 1a Classe, conegut avui com dels Distingits. L’agost s’adjudiquen les obres de paleta a Pere Munné i les de carreus de pedra a Pau Bartolí Barberà. Calia fer-ho igual que en l’altre edifici, però simètricament i amb un cost de 28.000 ptes., ja que el Consell aportaria les rajoles de València de colors i ja hi havia els fonaments fets.
El juliol del 1903, estranyament, Pere Caselles ven la seva acció del Manicomi al Sr. Robert Grau. No sé si hi devia haver cert malestar en no rebre l’encàrrec del segon xalet, el cas és que des de llavors sembla que es refredi la relació amb el Consell, o potser es deu a tenir molta feina a l’Ajuntament i amb altres encàrrecs privats. Tanmateix anys després es recuperarà la confiança i rebrà algun encàrrec més.
El setembre del 1904, s’estava acabant el xalet núm. 2, però mancava fer el cos central allargat que uniria els dos, que Domènech estava projectant.
L’octubre del 1904 es demana oferta als contractistes per a les obres del Pavelló dels Epilèptics i ja el novembre s’adjudiquen al contractista Antoni Monseny, junt amb les obres del cos central del Pavelló de 1a Classe, tot i que no es rebria el pressupost de Domènech fins a final d’any.
El gener del 1905 es rep formalment el xalet núm. 2, fet pels Srs. Monseny i Bartolí, i el febrer es reben els plànols del cos central per unir els dos xalets. S’inicien les obres el 14 de maig per part d’aquests mateixos contractistes.
A principis del 1906, avançades ja les obres, s’encarrega la fusteria del cos central a la Cooperativa d’Oficials Fusters de Reus per 15.250 ptes. i a l’agost s’encarrega a Climent Martí tota la serralleria.
El 28 de maig del 1907 pren possessió com a nou vocal del Consell el Sr. Joan Vilella i Estivill, un empresari molt reconegut a Reus, que deixaria una gran empremta dins de la societat.
El 1908 s’encarrega a Pere Caselles, un pla per tal de reformar els dos repartidors d’aigua de la mina d’Almoster, una compra que s’estava negociant feia mesos. Tanmateix la seva proposta no fou acceptada i només se li deixa reformar un dels repartidors. Al febrer s’encarrega al Sr. Deu, l’acabament del cos central, ja que el Sr. Monseny s’ha d’absentar.
El 4 d’agost del 1908, assisteix al Consell per primera vegada Pere Domènech Roura, l’arquitecte fill de Lluís Domènech. Examina les ofertes d’uns pintors locals per pintar els dos xalets i les rebutja, i demana que s’encarregui la feina als pintors Figuerola i Vernis. Es parla ja d’inaugurar el Pavelló de 1a Classe la propera primavera.
El novembre del 1908 es demana a l’arquitecte un pressupost i plànols per a una estança per als cadàvers (un dipòsit de cadàvers), i es proposa situar-la al soterrani del Pavelló de 1a, tocant a la tanca del camí, i mantenir la posició indicada al plànol general, a l’extrem nord de la finca, per a una segona.
El 8 de febrer del 1909, el Sr. Vilella es cuida d’adquirir el billar nou per al Pavelló de 1a Classe, el qual avui és objecte d’admiració per tots els visitants del Pavelló dels Distingits.
L’1 de juliol del 1909 s’invita al Consell els arquitectes Lluís i Pere Domènech i s’acorda encarregar-los un nou edifici per a pensionistes davant del de 1a Classe, on hi havia l’horta. Es concreta el 16 de setembre com a Pavelló de 2a Classe, a situar entre els de 1a i 3a Classe, darrere de l’actual residència Monterols.
El 8 d’abril del 1910, de nou amb presència dels dos arquitectes, s’acorda que a la propera Junta General ordinària s’autoritzi la construcció immediata d’un nou Pavelló de Beneficència i el dels Epilèptics. També aquell dia s’acorda fer gestions per llogar el pis principal d’un casal vuitcentista situat al número 40 del raval Alt de Jesús per ubicar-hi les oficines de l’Administració del Manicomi.
El 28 de maig del 1910, el Consell amb l’assistència de Pere Domènech, acorda adjudicar les obres dels Pavellons de Beneficència i el d’Epilèptics a Pau Bartolí Barberà, segons els preus unitaris presentats per l’arquitecte. Al juny, atesa la necessitat de terreny per acollir més malalts de la província, s’acorda adquirir 10 jornals de terra a Pau Font de Rubinat, per l’extrem nord del recinte, a 1.750 ptes. el jornal.
El dia 11 de juny del 1910 s’acorda el canvi de nom de la Societat Manicomio de Reus, que passarà a ser conegut com a Instituto Pedro Mata, en reconeixement al metge frenopàtic reusenc reconegut arreu de l’Estat, com ja s’havia insinuat a principis de segle.
Potser dintre de cert temps, podré seguir llegint i recollint la resta d’actes del Consell i continuar publicant-les per a qui pugui tenir interès a fer-ne la lectura.