Darrer número publicat: Vol. 2025: 9a època, hivern 2025-2026
Consulteu tots els números a l'arxiu d'articles
Vol. 2025: 9a època, hivern 2025-2026
Editorial
Els articles de la Revista del Centre de Lectura passen a publicar-se setmanalment, cada diumenge, i també es difondran a través de les xarxes socials. Els dissabtes, i utilitzant els mateixos canals, la Biblioteca del Centre ens descobrirà els tresors que hi van aflorant gràcies a les tasques de catalogació i digitalització.
Transversal, d’Amadeu Adell
Ressenya de l’exposició celebrada del 7 d’octubre al 22 de novembre de 2025 dins el Cicle d’Art Contemporani a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
La mobilitat metropolitana. Una visió des de Reus
Aquest article analitza les dinàmiques de mobilitat al Camp de Tarragona des d’una perspectiva metropolitana, amb especial atenció al paper de Reus en un sistema cada vegada més policèntric. S’examinen els principals fluxos laborals i educatius, les limitacions actuals del transport públic i l’excés de dependència del vehicle privat, així com els desajustos espacials que generen mobilitat (in)necessària. També s’avaluen propostes com la “regió dels 30 minuts” i el desplegament del TramCamp com a oportunitats per avançar cap a una mobilitat més sostenible, eficient i coordinada. Finalment, es reflexiona sobre els reptes futurs i la necessitat d’una major coordinació de polítiques públiques per avançar cap a una mobilitat ambientalment responsable.
Tramvia i ruta, cosir la ciutat metropolitana
Aquest article analitza el projecte del tramvia del Camp de Tarragona com a infraestructura clau per a la construcció de la ciutat metropolitana del Camp. Partint de la tradició geopolítica de Jaume Vicens Vives i del concepte de ruta com a element vertebrador del territori, el text interpreta el tramvia no només com un sistema de transport, sinó com una eina d’articulació social, econòmica i urbana. S’examina la dualitat històrica entre Reus i Tarragona, la progressiva metropolitanització funcional del territori i el potencial de la nova infraestructura per superar bloquejos estructurals. L’article defensa el projecte com una inversió a llarg termini amb capacitat transformadora.
El Ferrocarril a Reus
Anàlisi del passat, present i futur del tren a la ciutat. De la complexa història d’estacions i traçats, a les dades actuals d’usuaris i als reptes i projectes en una època de transformació de la mobilitat.
Renovables sí, però no així: el crit del Baix Camp
La Revista del Centre de Lectura vol analitzar, des de diverses perspectives, el polèmic projecte eòlic que preveu la instal·lació de sis grans aerogeneradors i una línia d’alta tensió al Baix Camp, així com el debat que suscita sobre l’aplicació de les energies renovables. En aquest primer article, Antoni Llaberia Vall, enginyer i membre de la Plataforma Aturem els Molins, exposa els arguments dels opositors al projecte i al model que representa.
Descarbonitzar la indústria en l’era de la intel·ligència artificial
La implantació de renovables a Catalunya avança amb dificultats evidents. L’autor
analitza des de la paradoxa dels datacenters al paper de l’energia nuclear i aposta pels
models d’autoconsum a gran escala. “Garantir subministrament constant a grans
consums requereix un mix energètic”, assegura.
Sis aerogeneradors al Baix Camp. Només aquests?
La comarca del Baix Camp i els seus municipis depenen actualment de l’energia fòssil i nuclear i són deficitaris en generació d’energia renovable. Els autors defensen que el projecte d’instal·lar sis aerogeneradors als termes de Riudecanyes i Montbrió del Camp és una mostra del model d’energia local i distribuïda, que deixarà uns bons ingressos al territori.
Escàndol a la Selva del Camp: el judici que va marcar l’origen de Joan Puig i Ferreter
El naixement de Joan Puig i Ferreter, el 5 de febrer de 1882, va provocar un gran enrenou a la Selva del Camp, perquè el marit de la mare va negar ser-ne el pare i va promoure un judici d’il·legitimitat, adulteri i divorci contra la seva esposa, Consol Puig i Ferreter. La documentació del cas sobre la filiació del gran escriptor selvatà es conserva a l’Arxiu Històric del municipi.
Agatha Christie, l’eterna bona salut de “la reina del crim”
L’article recorda la vigència editorial i cinematogràfica de l’autora britànica Agatha Christie cinquanta anys després de la seva mort. El text parla també de la traducció al català en format llibre de la seva obra que no va arribar fins als anys seixanta. Per últim, es comptabilitza el nombre de documents que el Centre de Lectura té al seu fons bibliogràfic i videogràfic de la creadora de d’Hercule Poirot i Miss Marple.
L’Univers de Pep Macaya
Hi ha veus que neixen de la vida viscuda i que escriuen allò que no poden callar. En aquesta conversa entrem a l’univers interior de Pep Macaya, escriptor que transforma dolor, memòria i territori en literatura. Amb una veu sense artificis, parla d’uns inicis marcats per la pèrdua, de l’escolta com a manera d’estar al món i d’una escriptura que brolla directament de la vida. Els seus llibres combinen paisatge, emoció i crítica, i el “llop interior” esdevé símbol de supervivència. Una mirada que conjuga tendresa, humor i esperança sense perdre l’honestedat.
Maçoneria a Reus, 1852
L’empremta dels maçons entre els reusencs coetanis de Prim i Gaudí és discreta, però visible. Les signatures amb tres punts en forma de triangle d’alguns personatges de la burgesia emprenedora i liberal revelen la seva relació amb les lògies.
E.E. Ernst & Erica de Montserrat Corretger
La segona novel·la de l’escriptora Montserrat Corretger s’inscriu dins del bildungsroman i se situa al Reus de l’època franquista. Novament, hi apareixen referents indefugibles de la ciutat, com el Centre de Lectura, la Cambra de Comerç o El Círcol, i personatges de la cultura reusenca com Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna, Ramon Amigó o Xavier Amorós.