Maria Dolors Capdevila i Boqué

Catedràtica de batxillerat de Geografia-Història

Joan Roig i Solé entre els setze fills il·lustres de Reus als bitllets locals del 1937

Enguany que commemorem el centenari de la mort de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (Reus,1835-Barcelona,2018), tan oblidat en la memoria col·lectiva recent, ens sorprèn cada cop que comprovem com n’estava de present en el record dels reusencs ben avançat el segle XX. Tant present estava, que durant un any i mig va anar de mà en mà…en un humil billet de mitja pela, a l’abast de rics i de pobres, de creients i d’ateus, de nadius i de refugiats. De ben segur que això l’hauria complagut.

Els retrats de bust escultòric de Josep Anselm Clavé

Un repertori provisional dels prototips seriats més freqüents de retrat escultòric de bus del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé. Tot i que no va ser fins després de la seva mort que s’inicia la representació de la seva imatge en diferents suports.

Trobem tres prototips del bust escultòric de Clavé. El primer, data de 1874 i fou esculpit en guix per Joan Roig i Solé que ens presenta unes característiques molt realistes. El segon prototip està esculpit en marbre per l’escultor Manuel Fuxà i Leal amb decoració laurifòlia. Finalment, el tercer prototip és, també, obra de Manuel Fuxà i va ser inaugurat a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. Aquí s’ha assimilat la imatge de Clavé a la d’un dirigent burgès de la Restauració.

L’escultura “Laboremus” del Centre de Lectura de Reus

L’escultura, exempta, representa la figura d’una nena d’uns sis anys d’edat que està asseguda en un tamboret quadrangular i té una nina tirada al terra, a la vora dels peus, com si –almenys per ara– hagués deixat de banda els jocs infantils per dedicar-se, amb total concentració, a l’exercici de les agulles de fer mitja. El que ens sorprèn és com de tan joveneta ja es pren el treball amb tanta seriositat.

Una pintura entre la realitat i el misticisme

Melcior Domenge i Antiga (Olot, 10 de maig de 1872 – Olot, 1939), nascut en una família humil, esdevingué pintor i pessebrista català. Es formà a l’Escola de Dibuix d’Olot, d’on fou després professor; el 1892 va rebre una escassa pensió de la Diputació de Girona per ampliar estudis durant dos cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, l’escola de Llotja. El president del tribunal que decidí atorgar-li la pensió fou el pintor i diputat provincial Joaquim Vayreda. Domenge un cop acabada la pensió va residir a Olot, on va pintar i va fer de professor. Va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 1939

El Rusiñol del Centre de Lectura

Rusiñol presentà el 1888 a l’Exposició Extraordinària de Nadal de la Sala Parés de Barcelona en solitari aquest quadre de gran format, que en la crònica de “La Publicitat” (25-XII-1888, pág.2) per la tècnica desimbolta i l’ús profús de l’espàtula fou considerat com un magnífic esbós. Pertany al gènere de paisatge amb figures. Descriu una devesa amb una filera d’arbres ordenats en paral·lel a un mur de tanca fet amb grans fragments de material de la colada de lava que procedeix del volcà Garrinada, als afores de la ciutat d’Olot.