Adeu Domènech, adeu. Els magatzems Llopis

 |   |  Twitter

Durant l’Any Domènech i Montaner (2023), a Reus, es va posar el focus en les obres més emblemàtiques de l’arquitecte com són la Casa Navàs, la Casa Rull, l’Institut Pere Mata i la Casa Gasull. També es va fer referència en alguna ressenya periodística la capella Margenat situada al cementiri de Reus.

Aquestes ressenyes van aparèixer amb motiu de la cloenda de l’Any Domènech i Montaner a Reus, celebrada a la Casa Gasull. Cap referència als magatzems Llopis. Significatiu i simptomàtic.

Els magatzems Llopis se situen al número 5 del raval Sant Pere i van ser dissenyats per Lluís Domènech i Montaner el 1911 per a l’exportador d’avellanes Joan Llopis Fontana, que inicialment tenia els seus magatzems a la planta baixa del carrer de Sant Pere 2, on també residia.

Domènech i Montaner va projectar un edifici de gran capacitat i volumetria, de planta rectangular i amb façanes obertes a 3 carrers: la del mateix raval, la del carrer d’Eugeni  Mata i la del de Baix de Sant Salvador.

Les façanes, tot i que han estat modificades, es caracteritzen per la verticalitat i per la repetició regular de les finestres i de les portes. Aquesta composició relaciona l’edifici amb l’anomenada arquitectura industrial manchesteriana que es caracteritza, precisament, per la repetició regular de les obertures i la verticalitat.

A la planta baixa s’hi van projectar 15 obertures que presenten una llinda amb arc rebaixat. Malauradament amb la reforma de l’edifici no podem  observar-ho al 100%, però els finestrals del primer pis s’allargaven fins al segon i això facilitava l’entrada de llum a dins del magatzem. La decoració exterior era senzilla amb pilastres partir del 1r pis que acaben sobresortint a l’últim pis i formen una mena cresteria. Això n’accentua encara més la seva verticalitat.

L’espai interior fou concebut com una gran zona sense murs interiors de tancament. Domènech va resoldre la diafanitat de les plantes disposant, per a cada nivell, esveltes columnes de ferro colat, unes amb el perímetre del capitell octogonal i les altres amb un capitell jònic invertit, disposades longitudinalment, que sostenen voltes catalanes de maó de pla.

El 1977, l’arquitecte Lluís Tarragó va reformar l’edifici per adequar-lo a les noves activitats que requeria. A la planta baixa hi havia les oficines de la Caixa Rural Provincial i els pisos superiors es van adequar per a les oficines de la Unió Agrària Cooperativa. Més recentment s’hi va instal·lar una consultoria.

Malauradament la idea de Domènech i Montaner no la podem contemplar actualment ja que amb la reforma es va perdre l’espai diàfan i es van tapar les voltes catalanes de maó. I aquesta ocultació física i la seva modesta funció (magatzem de fruita seca) segur que ha fet que aquest espai patrimonial hagi passat desapercebut durant molt temps i després de tot una any de celebracions, sembla que la seva situació no canviarà, a l’espera d’alguna transacció immobiliària avantatjosa i legítima pels actuals propietaris.

I és que l’espai ofereix unes qualitats i oportunitats que es fan extensives a un gran nombre d’exemples d’arquitectura industrial. La situació en llocs estratègics, fruit del desenvolupament urbanístic i de les necessitats d’aquests espais quan estaven operatius, necessitats d’estar a prop de vies de connexió, amb espais oberts a l’exterior quan era necessari i diàfans a l’interior, amb llum natural i amb plantes lliures donen la màxima llibertat per a nous usos i reutilització .

Aquesta versatilitat que s’ha demostrat en ciutats com Birmingham, Manchester o a Barcelona, al barri del Poblenou (Can Jaumandreu, per exemple) encara posa més de manifest la situació lamentable i la destrossa que a la nostra ciutat s’ha perpetrat contra aquesta arquitectura poc monumental però molt funcional.

La necessitat de reivindicar espais industrials i concretament aquest, en un any dedicat a l’arquitecte Domènech i Montaner, va fer que la nostra associació, Espais Ocults, en l’edició del Reus Ocult 2023, oferís la possibilitat de conèixer l’interior dels magatzems Llopis. És l’objecte de l’associació posar en valor a partir del coneixement i la difusió, elements patrimonials que sovint passen desapercebuts per tal que la situació d’oblit es reverteixi.

L’oblit molts cops és el preàmbul de la inexistència i la desaparició irreversible. Massa exemples, de tot tipus, a Reus. Abans dèiem que era significatiu i simptomàtic que no es fes cap referència als magatzem Llopis. La celebració de l’Any Domènech hauria pogut ser una oportunitat per dignificar espais i reivindicar-ne d’altres, però sembla que de l’oportunitat a l’oportunisme a curt termini hi ha una frontera molt fina. Caldrà veure què queda de tot plegat mentre Fortuny celebra el seu any.

Plànol de la façana dels Magatzems Llopis (1911)