Angel Viñas va parlar al Centre de Lectura de noves revelacions sobre Franco

 |   |  Twitter

Resum
Títol: «Angel Viñas va parlar al Centre de Lectura de noves revelacions sobre Franco». L’Article de l’enginyer i Llicenciat en Ciències Econòmiques Guillem Martínez explica les noves dades que l’historiador Àngel Viñas va donar el dia 3 de desembre de 2014 al Centre de Lectura. Angel Viñas va dir que està acabant d’escriure un nou llibre sobre Franco, que haurà d’aparèixer en ocasió del 40è aniversari del seu traspàs (2015). No serà una biografia del dictador, una més de les moltes que s’han publicat sinó que projectarà llum sobre la cara fins ara oculta del Caudillo, posant en relleu manifestacions del seu comportament, tant en política interna com internacional, mai tractades.


img1

El 3 de desembre de l’any passat (2014), vam tenir l’honor d’acollir al Centre de Lectura de Reus al doctor Angel Viñas Martin, que ens va parlar dels seus darrers projectes historiogràfics, al voltant de la figura i de les circumstàncies del general Franco.

Més conegut com autor d’una obra descomunal d’investigació al voltant de la Guerra Civil Espanyola, el professor Viñas, madrileny, poliglota i d’esquerres, nascut l’any 1941, és doctor en ciències econòmiques, tècnic comercial de l’Estat (1968) per oposició i catedràtic (1975) de diferents universitats espanyoles, la darrera la Complutense de Madrid. Poc després de l’admissió del regne d’Espanya a les Comunitats Europees, l’1 de gener de 1986, va accedir-hi a la Comissió com a director, la qual cosa el va convertir en ciutadà europeu domiciliat a Brussel·les, on viu des de llavors amb la seva família. Representà aquella institució al davant de les Nacions Unides, a New York. Abans però va ser assessor executiu del ministeri d’afers exteriors, Sr. Fernando Morán, en la primera legislatura del president González, segona de la retrobada democràcia hispànica. El punt de partida de l’aventura científica de Viñas com a historiador l’any 1973, al final de l’etapa d’agregat comercial a l’ambaixada d’Espanya a la RFA, va ser la recerca doctoral en els arxius llavors accessibles, començant pels alemanys, sobre les dimensions econòmiques i comercials de la intervenció internacional en la guerra civil espanyola, incloent hi les molt importants i decisives dels aliats de Franco, l’Alemanya nazi i la Itàlia mussoliniana. Però serien les recerques pioneres sobre la mobilització de les reserves d’or i plata del Banc d’Espanya- el conegut com l’Or de Moscú de l’abusiva propaganda franquista- per part de les autoritats republicanes per a la financiació de l’esforç bèl·lic de la República assetjada, que el situarien en la primera línia de la historiografia sobre la guerra civil feta per investigadors del país. El novell historiador reconeixia, en el pròleg d’un treball fundacional de la seva obra posterior- El oro español en la GC ( 1976)- , que va ser sota la inspiració del seu mentor i promotor, el prof. Enrique Fuentes Quintana, llavors director. del Instituto de Estudios Fiscales del ministerio de Hacienda i posteriorment vicepresident econòmic del primer gabinet Suárez, que va emprendre el tractament d’aquest tema fins llavors tabú. Treballant prioritàriament amb material d’arxiu del Banc d’Espanya, va poder demostrar que les reserves metàl·liques senzillament és van vendre, que no robat ni espoliat, i el seu contravalor es va aplicar integrament en l’adquisició dels bens i serveis que exigien les necessitats del conflicte civil. Aquell treball ja duia les marques Made in Viñas, que caracteritzarien la seva llarguíssima producció científica: la incansable recerca, i l’ús rigorós dels documents de fonts primàries d’època en arxius de tota mena, molts cops transmutada aquesta recerca en una lluita desigual contra molins de vent i el combat implacable contra les mentides, mitificades o no, propagades per la història oficial. En primer lloc pel professor Ricardo de la Cierva, un dels principals perpetradors des del mon acadèmic, seguit en aquest mateix àmbit per Suàrez y Payne i després pel revisionisme historicista dels Moa, Vidal,… que en general processen els vells arguments que va fer servir el franquisme. Viñas els hi ha dedicat, com a coordinador d’un grup d’eminents historiadors, En el combate por la Historia (2012), que els deixa amb les vergonyes a l’aire. Però, amargament, ell mateix reconeix que les xifres de vendes d’aquells superen les dels historiadors més solvents, que tampoc escapen a la davallada motivada per la crisi general i la revolució tecnològica que castiga el llibre convencional…

La vastíssima producció historiogràfica del professor Viñas, encara que centrada especialment en el període que compren la Segona República Espanyola fins a la Transició, queda desbordada per la seva gran curiositat com demostren les aportacions al coneixement de les relacions internacionals, en concret les hispano americanes –En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos, de Francisco Franco a Felipe González (1945-1995) (2003) – i al de la Comissió, des de la privilegiada talaia que la seva experiència com alt funcionari europeu, en Al servicio de Europa. Innovación y crisis en la Comisión Europea (2005). L’aclariment, amb documents fefaents que ha anat recuperant a mesura que n’ha pogut accedir hi, del paper que realment va jugar el Dr. Negrin com a min. d’Hisenda i President del govern de la República en guerra, ha estat una constant del seu quefer historiogràfic. És així com ha pogut rebatre les acusacions, esdevingudes topics del vell relat, del filo comunisme pro soviètic del polític socialista canari.

Culminada la impressionant trilogia, esdevinguda tetralogia, de la guerra, de títols de ressonàncies wagnerianes –La Soledad (2006), El Escudo (2007), El Honor (2009) i El Desplome (2010), aquest últim en col·laboració amb el professor Fernando Hernández, ha seguit treballant en la producció regular de textos amb l’habitual suport documental al que ens té acostumats. Però també ha prosseguit la seva tasca d’historiar el nostre passat com articulista brillant, amè conferenciant, bloggero <www.angelvinas.es> i pedagog post universitari, curs rere curs, en la seva improvisada càtedra a la capital d’Europa. En quant als seu darrers treballs, en vies d’acabament, va explicar a l’auditori que el seguia atentament i omplia la sala Miquel Ventura del Centre, que està per acabar un llibre sobre Franco, que haurà d’aparèixer en ocasió del 40è aniversari del seu traspàs. No serà però una biografia del dictador, una més de les moltes que s’han publicat. La novetat de la seva aportació és que projecta llum sobre la cara fins ara oculta del Caudillo, posant en relleu manifestacions del seu comportament , tan en política interna com internacional, mai tractades i que es suporten en tones, va dir, d’evidències documentals d’època mai considerades fins ara. Ens va garantir que serà tan voluminós com els que l’han precedit i que el relat ens deixarà garratibats des del primer capítol fins al vuitè i darrer d’aquesta innovadora contribució al coneixement del personatge del que creiem saber-ho tot o quasi bé tot.