El dibuix del gratacels “gaudinià” conservat al Centre de Lectura

Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.

Resum
Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.


 

imatge-gratacels-BruguerasDes de fa més de seixanta anys, es conserva al Centre de Lectura de Reus l’sketch (esbós, apunt o croquis) a tinta i acolorit d’un edifici, a escala 1:400, sobre el qual s’ha originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. D’entrada, aclareixo que es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle xx pel poc conegut –si més no per a mi– arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’sketch, i damunt de la porta, hi destaca el número 28, d’unes dimensions prou considerables.

L’any 1952 es va portar a terme el “Cinquè Certamen” del Centre de Lectura de Reus, tot coincidint amb el centenari del naixement d’Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 – Barcelona, 1926), a qui es van dedicar específicament uns quants premis i estudis. Les actes d’aquell V Certamen es van publicar en forma de lliuraments o fascicles encartats a la Revista del Centro de Lectura. El text d’Ignasi Brugueras, que amb el títol “La naturaleza en la obra de Gaudí” va obtenir el primer accèssit del premi atorgat per la Secció Excursionista del Centre, es va distribuir amb el número 57 de la segona època, del març de 1957, i ocupa les pàgines 577 a 583 del volum resultant.

Brugueras hi explicava (p. 581) que “para demostrar lo admirado que es y era Gaudí, en sus creaciones de formas inspiradas en la naturaleza, por los norteamericanos, acompaño un estudio de fachada de un rascacielos, a construir a principios de este siglo, en New-York, donde se divagaba, componiendo sus fachadas a base de estilos clásicos; y buscaron una forma moderna, en las obras del maestro, por lo que me encargaron, como amante de las obras de Gaudí, que realizase un proyecto que acompaño (fig. 3), de «office Building» (rascacielos para oficinas), dibujado E. 1: 400 e inspirado en los conos campanarios, de la Sagrada Familia; y resuelto a base de un gran vestíbulo de entrada, sala de exposiciones de los artículos de las oficinas, cubierta ésta con una gran cúpula: y el número del edificio, que destacara mucho, pues así era costumbre a principios de siglo en las ciudades de Norteamérica”. Tot seguit, Brugueras explicava que aquell projecte “fue solicitado para su publicación en la revista «The Studio» de New-York”. No he pogut consultar la suara esmentada revista The Studio, però no dubto que el dibuix hi fou publicat, però on segur que no va ser reproduït –com explico més avall– fou al V Certamen.

Secció del gran saló de l'Attraction Hotel, de Gaudí
Secció del gran saló de l’Attraction Hotel, de Gaudí

L’escultor Joan Matamala Flotats (1893-1977), fill de Llorenç Matamala Piñol (1856-1927) i –com aquest– també col·laborador de Gaudí, va deixar escrit que –pels volts de 1908– l’arquitecte reusenc havia rebut l’encàrrec de dissenyar un projecte per a un Attraction Hotel igualment situat a Nova York. El text íntegre de l’escrit de Joan Matamala, redactat l’any 1956 i intitulat “Cuando el nuevo continente llamaba a Gaudí (1908-1911)”, va ser anotat i publicat per Joan Bassegoda Nonell al seu compendi El gran Gaudí (Editorial Ausa: Sabadell, 1989, p. 533-544), juntament amb cinc dels dibuixos referents al mateix projecte que també es conserven a Barcelona, a l’arxiu de la Reial Càtedra de Gaudí. Joan Matamala també s’hi va referir, per bé que més succintament, al seu llibre Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto, concretament al capítol “Un proyecto para Nueva York”, acabat de redactar cap al 1960. Aquest llibre de Matamala va romandre inèdit fins que fou imprès l’any 2001 per l’Editorial Claret, en una edició promoguda per l’Associació pro-beatificació d’Antoni Gaudí, la Reial Càtedra de Gaudí i l’Arxiu Diocesà de Barcelona (el capítol que ara interessa n’ocupa les pàgines 182-190).

Si, a part del llibre El gran Gaudí de Bassegoda, esteu interessats en conèixer més coses sobre el projecte de l’hotel, podeu consultar l’article de Josep Lluís Burón Alegre, “The Atracttion [sic] Hotel Project”, publicat al Diario del Alto Aragón el 8 de setembre de 1996, en què es fa referència a un detallat estudi que l’arquitecte Marcos Mejía López, professor de la Universitat de Toluca (Mèxic), va fer pocs anys abans sobre els esmentats dibuixos.

Secció longitudinal de l'Attraction Hotel, de Gaudí
Secció longitudinal de
l’Attraction Hotel, de Gaudí

Si compareu els croquis de l’Attraction Hotel amb l’sketch més definit de l’office Building podreu trobar fàcilment les diferències. És clar, al meu entendre, que l’estudi de façana de Brugueras és un disseny inspirat en l’obra general de Gaudí i molt directament en el temple de la Sagrada Família. Brugueras, que no esmentà enlloc del seu text el projecte d’hotel referit per Matamala (un projecte que potser fins i tot desconeixia), va lliurar al Centre de Lectura el seu dibuix de l’alçat de la façana de l’edifici d’oficines i dues figures més, probablement fotografies, perquè il·lustressin el text en la publicació. Una nota editorial al final de l’article, però, va fer saber al lector que “no siendo posible la reproducción de las Figs. 1, 2 y 3, quedan en los archivos del Centro de Lectura” (p. 583). Com hem vist al text que he transcrit més amunt, el dibuix en qüestió havia de ser la figura 3. Tot i que no les he pogut localitzar, per les referències que hi ha al text de Brugueras dedueixo que les figures 1 i 2 eren detalls o elements decoratius, de caràcter naturalista, de la Sagrada Família.

Més endavant, algun president o directiu del Centre va fer emmarcar el bell dibuix de Brugueras i fou penjat al despatx de Presidència de la casa, on encara roman. L’any 2002, arran del sesquicentenari del naixement de Gaudí, l’Ajuntament de Reus va editar-ne una reproducció facsímil, amb un peu en què s’afirmava erròniament que es tractava del “Projecte d’un edifici modernista amb sis torres caldes [sic]. Nova York. Dibuix amb tinta xinesa, atribuït a Antoni Gaudí”. Tot i la desmentida atribució, el dibuix és prou interessant com per a merèixer encara l’atenció dels estudiosos i del públic.