2015


Ramon Oteo (1941-2015): la momentània eternitat

Ocupem les quatre primeres files d’una aula massa gran. Molts seients buits al darrere. Ja estem avesats a ser pocs a classe. Fa anys que estudiar Filologia resulta insòlit. Esperem el professor amb la impaciència de qui ja s’ha construït unes expectatives a partir de la rumorologia de la vida universitària.


La resistència indígena, vista per una historiadora de Reus

La geògrafa, arqueòloga i historiadora Josefina Oliva Teixell va néixer a Reus l’any 1912 i va morir a la ciutat de Mèxic el 2007, als 95 anys. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Saragossa (1933) i professora de Geografia a l’institut de batxillerat de la Seu d’Urgell (1937) i en un de Barcelona (1938). A Mèxic, també va ser docent a diferents centres d’ensenyament i, com veurem, fou autora de diversos llibres de geografia i d’història precolonial de Mèxic.


El senyal d’identitat corporativa del Centre de Lectura de Reus i el disseny de la seva revista (1859-1984)

Ningú no discuteix avui en dia la importància de la identitat corporativa per al bon coneixement i comunicació de les empreses i institucions. En aquest aspecte, el Centre de Lectura de Reus ha lluït des de la seva fundació, el 1859, un senyal d’identitat corporatiu, que adoptà la seva forma definitiva cap al 1922, molt probablement de la mà del pintor i escenògraf Josep Rocarol.


L’Antena del Coneixement, el Campus Extens de la URV

L’any 2007 la Universitat Rovira i Virgili, va engegar un nou projecte amb voluntat d’irradiar coneixement al nostre àmbit territorial: el Campus Extens, Antenes del Coneixement.

Com s’explica al web de la URV “el Campus Extens és un projecte estratègic de la tercera missió de la Universitat, la missió territorial, de compromís amb les institucions i els agents motors del desenvolupament del territori, en totes les seves dimensions, des del vessant més sociocultural al més socioeconòmic.


Josep Iglésies, fill espiritual del Centre de Lectura

El geògraf, historiador, biògraf i escriptor Josep Iglésies i Fort va néixer a Reus el 9 de setembre de 1902. Ha estat un dels representants més conspicus del noucentisme reusenc i més d’una vegada va proclamar que se sentia “fill de l’esperit del Centre de Lectura de Reus”. Estudià Dret i direcció d’indústries tèxtils, per a dedicar-se a la fàbrica familiar instal·lada a la Riba (no exercí com a advocat).


Associacionisme: canvi de paradigma

El passat dia 4 de juny es va celebrar el Dia de l’Associacionisme Cultural promogut per la Generalitat de Catalunya. Amb motiu d’aquesta celebració al Centre de Lectura es va fer una jornada de portes obertes, que incloïa una visita guiada per l’entitat, i es va presentar el llibre de Ramon Arnabat i Xavier Ferré editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània.


Joan Ventallol i la Pratica mercantiuol

Fa poques setmanes, a mitjan abril, celebràvem al Centre de Lectura les Jornades de Llibre Antic. En la meva intervenció, com historiador, vaig voler destacar la importància que pels investigadors actuals tenen algunes d’aquestes relíquies, com a font de coneixement.


Dos nous socis d’honor del Centre de Lectura: Anton Pàmies i Salvador Juanpere

El divendres 29 de maig tindrà lloc a la sala d’actes del Centre el lliurament dels guardons de Soci d’Honor del Centre a dos destacades personalitats reusenques: l’arquitecte Anton Pàmies Martorell i l’artista reusenc de Vilaplana Salvador Juanpere Huguet. L’acte serà presentat per Jordi Royo i Mercè Costafreda, respectivament i comptarà amb la col·laboració del quartet de cordes Camerata XXI el qual interpretarà el quartet Vistes al mar (1920) d’Eduard Toldrà inspirat en poemes de Joan Maragall.


«Concert per una bandera»

El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera.


Plàcid Vidal: catalogador dels llibres de la Biblioteca del Centre de Lectura entre 1921 i 1924

L’escriptor Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938) s’inicià en el món de la literatura amb el Grup Modernista de Reus (1897-1898), l’ideòleg del qual era el seu germà, Cosme Vidal (Josep Aladern). En aquest període, en què es familiaritza amb l’estètica del modernisme regeneracionista i es vincula amb les idees del catalanisme, Plàcid Vidal publica poemes i textos narratius breus –a la premsa local, sobretot– i el monòleg L’escala del crim (1898).


Ramon Casas al Centre de Lectura

103 anys després Ramon Casas tornarà a la sala Fortuny del Centre de Lectura. Ho farà amb els famosos cartells que tots coneixem i que es podran contemplar en una exposició que tindrà lloc el primer trimestre del curs vinent (2015-2016), a partir del 23 d’octubre i fins al 27 de novembre.


El portador de cocos (1959), de Modest Gené

Pel Nadal del 1980, el Centre de Lectura va acollir l’Exposició Antològica de Modest Gené, una mostra que tornava a reunir –vint anys després– bona part de les obres que el 1961 havien format part de l’Exposició d’Homenatge a Modest Gené, al mateix Centre. Gràcies a l’exposició, l’entitat va rebre en donació de la mà de la dona de Modest Gené, Matilde Gómez-Calcerrada, una de les obres més destacades de les produïdes durant la seva primera etapa guineana, El portador de cocos (1959).


Jornades d’estudis dedicades al Llibre Antic al Centre

Transcorreguda la Setmana Santa, el Centre de Lectura recupera el pols de la seva activitat cultural. El programa d’actes de primavera, mentre arriba la diada de Sant Jordi, arrenca amb força; just començar abril ens trobem amb un dels plats forts, em refereixo a les Jornades d’Estudis que enguany estaran dedicades al Llibre Antic, així en majúscula.


Reconeguts escriptors catalans al Cicle Veus Literàries del Centre

El passat 17 de febrer, Sílvia Soler Guasch oferí un repàs de la seva trajectòria literària en el marc del cicle Veus Literàries al Centre organitzat per l’Escola de Lletres de la Biblioteca del Centre de Lectura. Sílvia Soler és escriptora i periodista catalana, llicenciada en Ciències de la Informació, ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació.


Francesc Gaudí i Cornet, col·laborador d’El Eco del Centro de Lectura (1870)

Francesc Gaudí i Cornet va néixer a Reus el 27 de maig de 1851. Era, doncs, un any més gran que el seu germà Antoni (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Va fer, com aquest, els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, però amb més aplicació i uns millors resultats acadèmics que el seu germà petit. L’any 1868 es desplaçà fins a la ciutat comtal per a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.


L’escultura “Laboremus” del Centre de Lectura de Reus

L’escultura, exempta, representa la figura d’una nena d’uns sis anys d’edat que està asseguda en un tamboret quadrangular i té una nina tirada al terra, a la vora dels peus, com si –almenys per ara– hagués deixat de banda els jocs infantils per dedicar-se, amb total concentració, a l’exercici de les agulles de fer mitja. El que ens sorprèn és com de tan joveneta ja es pren el treball amb tanta seriositat.


Evru, abans Zush i originàriament Albert Porta, exposa a la Sala Fortuny del Centre de Lectura

La necessitat de deixar de ser l’altre va dur l’artista Albert Porta a transformar-se en Zush (1968) i coincidint amb la clausura de la seva l’exposició individual al MACBA, l’any 2001, Zush va desaparèixer deixant Evru al seu lloc. Tres vides han permès a aquest artista realitzar una obra excepcional que forma part de col·leccions públiques i privades prestigioses com al MOMA (Museum Of Modern Art de Nova York), al Guggenheim de Nova York o a l’FNAC de París.


La Revista del Centre de Lectura en format digital

El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.

Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital.

Güell i Mercader començà la publicació de «El Eco del Centro de Lectura» l’any 1859, un periòdic de literatura i d’interessos locals, sota el lema: “Moralidad, Instrucción y Amor al Trabajo”. A partir del 6 de maig de 1883 començà a editar-se la «Revista del Centro de Lectura», la qual ha arribat fins als nostres dies en nou etapes successives.


Prim, el bicentenari i unes pinzellades a l’Espanya del segle XIX

L’any 2014 Reus va celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Al llarg de l’any, a la ciutat que el va veure néixer, es van programar diverses activitats per retre homenatge a tan insigne figura. Una de les primeres va ser el Club de Lectura que, sobre la novel·la d’Ian Gibson La Berlina de Prim, es va realitzar a la Biblioteca Central Xavier Amorós; el taller es va desenvolupar dins el marc de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i he d’agrair a la directora de la biblioteca que em convidés a impartir-lo.


La revista digital del Centre de Lectura

El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.
Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital al web https://www.centrelectura.cat/revistadigital/


Cineclub del Centre de Lectura: 1969 – 2014

El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb la projecció de Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix. Aquest fet fou la culminació de l’esforç realitzat, enfront les condicions polítiques adverses, per part d’un grup d’homes interessats pel cinema i amb ganes d’oferir alguna cosa més a l’espectador reusenc.


Ramon Ferran Pagès, pedagog i artista

Enmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.


Angel Viñas va parlar al Centre de Lectura de noves revelacions sobre Franco

El 3 de desembre de l’any passat (2014), vam tenir l’honor d’acollir al Centre de Lectura de Reus al doctor Angel Viñas Martin, que ens va parlar dels seus darrers projectes historiogràfics, al voltant de la figura i de les circumstàncies del general Franco. Més conegut com autor d’una obra descomunal d’investigació al voltant de la Guerra Civil Espanyola, el professor Viñas…


El dibuix del gratacels “gaudinià” conservat al Centre de Lectura

Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.


Tot traduint de l’alemany

Premissa teòrica de l’article: la traducció com una de tantes variants aplicades de la filologia. L’autor, filòleg, hi ressegueix, iŀlustrant-ho amb exemples concernents aspectes diversos (edició, anotació, gramàtica, fraseologia, etc.), la seva pràctica professional en l’exercici d’una tal activitat. Consistent, en aquest cas, a traduir literatura de la llengua de més extensa demografia a la UE —l’alemanya— a la llengua tanmateix més potent dins aquesta mateixa UE d’entre totes les que hi són sotmeses a procés de minorització —la catalana. Balanç final de tot plegat és la pertinència de la traducció com a peça clau d’un projecte cultural tendent a contrarestar tota interferència despersonalitzadora. Paraules clau: Traducció i filologia, Traducció i llengua, Traducció i projecte de país.


«Intempèries», nou Cicle d’Hivern d’Art Contemporani al Centre de Lectura

«Intempèries» és el títol genèric per al cicle d’art contemporani que la Secció d’Art del Centre ha programat per aquest hivern. En aquests cicles, que el Centre va recuperar fa quatre anys, la Sala Fortuny acull propostes creatives formulades en llenguatges artístics contemporanis, que proposen reflexions sobre el món que ens envolta, que conviden a pensar, qüestionar, jugar amb les imatges, les formes visuals i els seus sentits possibles.