Recorrem l’aportació de Maria Pascual, presidenta de la Secció d’Art del Centre de Lectura els anys trenta del segle passat, tant al Centre de Lectura com més enllà, i descobrim una artista silenciada i amb molt de talent; un talent i una vida que ara destapem, però encara amb molt per investigar i descobrir.
Era el preludi d’una llarga espera. Tota la fosca es feia més compacta i estroncava els dies aturats,a poc a poc, molt lentament.
La necessitat de deixar de ser l’altre va dur l’artista Albert Porta a transformar-se en Zush (1968) i coincidint amb la clausura de la seva l’exposició individual al MACBA, l’any 2001, Zush va desaparèixer deixant Evru al seu lloc. Tres vides han permès a aquest artista realitzar una obra excepcional que forma part de col·leccions públiques i privades prestigioses com al MOMA (Museum Of Modern Art de Nova York), al Guggenheim de Nova York o a l’FNAC de París.
Com és sabut, el context de crisi econòmica ha perjudicat severament la producció i la difusió cultural, i a la nostra ciutat, en l’àmbit específic de les arts visuals, hem assistit a fets tan lamentables com la privatització de Cal Massó; un espai d’art que havia de donar resposta a una vella reivindicació dels sectors culturals de la ciutat: acollir i desenvolupar el tan sovint invocat potencial artístic del nostre territori, en altre temps punt de referència creativa al país.
Al llarg dels darrers 30 anys les exposicions de la sala Fortuny i el fons d’art del Centre de Lectura han seguit una evolució paral·lela. El fons d’art s’ha anat ampliant successivament amb obres d’art contemporani gràcies al canvi de política d’exposicions esdevingut als anys 80. La sala Fortuny, rehabilitada l’any 1990, que tradicionalment havia estat una sala d’art comercial, va donar pas a la contemporaneïtat i els artistes que hi exposaven deixaven com a contraprestació una obra que passava a formar part de la col·lecció del Centre.
La Història del Centre de Lectura es podria reescriure a través d’un repàs del seu fons d’Art. El paper de l’entitat com a aglutinant d’inquietuds en el món de la cultura ha estat, doncs, clau perquè molts artistes i mecenes cedissin les més de 700 obres que han anat configurant aquesta col·lecció.
