Evru, abans Zush i originàriament Albert Porta, exposa a la Sala Fortuny del Centre de Lectura

 |   |  Twitter

Resum
L’article d’Ester Ferrando Casas repassa la trajectòria de l’artista Evru i el contextualitza amb motiu de la seva participació al Cicle d’art contemporani «Intempèries» que es programa a la Sala Fortuny del Centre de Lectura l’hivern de 2015. Evru ha esta un dels pioners en la utilització de les noves tecnologies en el món de l’art. Els tres treballs d’Evru exposats a la Sala Fortuny són dibuixos realitzats en tècnica mixta i de gran format. S’han d’observar minuciosament, perquè estan farcits de detalls, de textures que ens remeten a imatges microscòpiques que en contemplar-les ens endinsen en un espai simbòlic, el territori autòcton de l’artista.


 

2015-03-07_imatge-evru

La necessitat de deixar de ser l’altre va dur l’artista Albert Porta a transformar-se en Zush (1968) i coincidint amb la clausura de la seva l’exposició individual al MACBA, l’any 2001, Zush va desaparèixer deixant Evru al seu lloc. Tres vides han permès a aquest artista realitzar una obra excepcional que forma part de col·leccions públiques i privades prestigioses com al MOMA (Museum Of Modern Art de Nova York), al Guggenheim de Nova York o a l’FNAC de París. Els seus treballs s’han pogut veure en diversos centres d’art contemporani de referència com el Centre Georges Pompidou (París), el Guggheim i el MOMA (Nova York), el MACBA (Barcelona), el Museu Nacional Reina Sofia (Madrid), la Documenta de Kassel (Alemanya), MNCARS (Madrid), IVAM (València) i la Fundació Caixa Fòrum de Barcelona, entre molts altres.

Evru ha esta un dels pioners en la utilització de les noves tecnologies en el món de l’art. L’any 1975 va ser becat per la Fundació Juan March al MIT (Massachussets Institutte of Technology), on va estudiar holografia. Cap als anys 80 va rebre una beca del DAAD i després d’aplicar la tecnologia digital als seus treballs, l’any 1999 li varen concedir un premi Laos.

Una de les seves incursions en el món de la creació digital la podem trobar a la xarxa i s’anomena TECURA. Es tracta d’una màquina digital per pintar amb eines, també digitals, creades per Evru. Tal i com es defineix: És apta per a les persones amb capacitats distintes i per a totes les edats. L’aplicació es pot baixar i instal·lar a l’ordinador. TECURA es basa en la idea que l’Art, com a eina curativa, té com a objectiu esdevenir una connexió conscient amb la creativitat de qualsevol usuari.

El projecte artístic que el defineix és la creació d’un món personal, del seu propi estat. Així, la distància entre l’espai de l’obra i l’espai de l’autor es contrau. El seu país és un espai simbòlic amb artefactes i estructures d’Estat: té una bandera, un himne, un llenguatge… Aquest microcosmos creat a la seva mida, li permet un espai d’experimentació, de creació i de reflexió.

L’any 1982, en un intent de fer-se visible, Zush en qualitat de president de l’Evrugo Mental State, va escriure una carta a la Comissió de la Comunitat Europea amb la sol·licitud per iniciar relacions oficials amb aquesta organització. Uns simpatitzants belgues de l’artista varen fer arribar la resposta amb un segell del mateix president de la comissió. Era la confirmació d’una voluntat de relacionar-se econòmicament i culturalment amb Evrugo. Així va ser com Evrugo va establir oficialment relacions amb la Comunitat Europea molt abans que Espanya en fos membre.

Molt sovint, els artistes intercanvien obra per serveis prestats de manera natural. Per aquest motiu Evru va decidir encunyar la seva pròpia moneda. Així van néixer 15.000 bitllets de 100 Tucars amb una mesura de 16 cm d’amplada x 8 d’alçada. La característica del diner com a objecte tàctil li dóna nom a la moneda Tucar. No deixa de ser una invenció lingüística el fet d’associar directament el nom del bitllet amb el fet de tocar. En els Tucars hi ha una dominant de colors càlids aconseguida a partir de la utilització de 24 colors diferents per a la impressió i un relleu lateral que permet els invidents reconèixer el bitllet gràcies al tacte. En el dibuix hi apareix el cervell com a símbol que allí és on hi resideix el valor, però també com a recordatori de la bandera del seu país. També hi podem reconèixer grafies de l’alfabet propi anomenat Asura. Qui vulgui pot fer servir la versió digital que trobarà a la xarxa.

Al Fons d’art del Centre de Lectura tenim un bitllet de 100 Tucars, dedicat i signat per l’artista, testimoni de la seva participació en l’exposició Les imatges del mirall dins del cicle Desig (2000). A la biblioteca de la nostra entitat es pot trobar el llibre Zush de José Lebrero signat i “tunejat gràficament” per l’artista.

Aquests dies tenim l’oportunitat de veure en directe tres magnífiques obres d’Evru a la Sala Fortuny. L’artista és un dels quatre creadors que participen a l’exposició Territoris interiors del cicle «Intempèries», el darrer cicle d’hivern d’art contemporani del Centre de Lectura.

Les obres dels quatre artistes ens proposen els seus llocs que han esdevingut fruit de la relació que tenen amb el paisatge.

Mariona Moncunill, l’hivern de 2013 a Helsinki, va gravar el vídeo “Text of snow on the Botanical Garden”. En el vídeo apareix un paisatge colgat per la neu. Uns rètols i una especialista expliquen detalladament quines són les plantes amagades. L’artista ha intercanviat alguns dels rètols i no és fins a la primavera quan es descobreix l’engany. Aquest treball ens parla del poder evocador dels textos i del discurs i, a la vegada, de la confiança de l’espectador en ells.

Les fotografies Interiors de Cristina Serra ens acosten a la Part Alta de Tarragona i ens mostren el patrimoni arquitectònic privat, els espais íntims que resten amagats i que són testimoni d’allò que van ser i que ens parlen dels seus habitants.

Els treballs d’Arnau Casanoves són fruit de la interacció de l’artista amb tot un seguit de referents culturals que li són propers, una espècie d’iconografia “pop domèstica”. Aquesta mescla de dibuix, pintura i collage permet a Casanovas crear el seu propi univers d’imatges.

Els tres treballs d’Evru exposats a la Sala Marià Fortuny són dibuixos realitzats en tècnica mixta i de gran format. S’han d’observar minuciosament, perquè estan farcits de detalls, de textures que ens remeten a imatges microscòpiques que en contemplar-les ens endinsen en un espai simbòlic, el territori autòcton de l’artista. A la peça central hi apareix la figura del PRYDRU. És un personatge que adora les forces lluminoses i els miracles de la vida, inexplicables en paraules. El cos que apareix és una imatge del mateix Evru que s’autorepresenta en el seu món.

Les dues obres que l’acompanyen, VISREDROS i ISDRIBUTH, són cartografies particulars de l’EVRUGO MENTAL STATE. Esdevenen una representació plàstica d’allò que l’artista percep. Hem d’entendre aquestes obres com a peces que formen part d’un procés que avança, Evru és l’artista d’una sola obra que encara no està acabada i que es desborda constantment pels seus propis límits.