La Història del Centre de Lectura es podria reescriure a través d’un repàs del seu fons d’Art. El paper de l’entitat com a aglutinant d’inquietuds en el món de la cultura ha estat, doncs, clau perquè molts artistes i mecenes cedissin les més de 700 obres que han anat configurant aquesta col·lecció.
Les peces que formen aquest patrimoni artístic s’han anat aconseguint bàsicament a partir de donacions particulars; les primeres es remunten als anys 20 del segle passat. Hi trobem obres d’artistes tan reconeguts com Joaquim Mir, Pau Gargallo, Santiago Rusiñol, Hortensi Güell, Baldomer Galofre, Joan Rebull, Joan Miró, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Carlos Pazos, Evrugo-Zush i Bigas Luna.
Actualment totes les obres estan catalogades i es conserven principalment en l’espai que es creà l’any 1990 amb aquesta finalitat, durant la presidència del Sr Ballesté. Una part important de la col·lecció es pot admirar repartida per diferents espais de la casa.
Darrere de cada obra hi ha una història significativa que explica com ha arribat a formar part del fons, gairebé sempre com a resultat d’una línia d’actuació que ha vinculat a l’artista o el propietari a la nostra entitat .
L’obra “Bosc de Cuní, Olot” de Santiago Rusiñol, que presideix la Sala Ramon Amigó, va ser donada al Centre de Lectura per Teresa Carreras Bartomeu. Feia temps que la seva antiga propietària buscava un lloc adient per deixar el quadre i en realitzar una visita al Centre de Lectura va quedar prendada de l’ambient ple de vida i de joventut que s’hi respirava, i fou ella mateixa qui va decidir que l’emplaçament del quadre fos l’antiga Sala de converses des d’on el podem gaudir des de l’any 1984.
Cal destacar, també, una important col·lecció de pintures i dibuixos d’Hortensi Güell, la majoria dels quals es troben permanentment exposats a la Sala d’actes del Centre. Com a curiositat, ens podem centrar en una d’aquestes obres: es tracta d’un petit dibuix que representa dues figures en una platja, un home vestit que mira el cadàver d’un altre home nu, estès sobre la sorra. Hi ha qui ha volgut veure-hi el presagi del suïcidi del seu autor al Cap Salou. També forma part de la col·lecció dos dibuixos que va fer Hortensi Güell a Mir. Com a curiositat al respecte, val a dir que es conserva, al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, una pintura que inversament realitzà Mir del seu amic Güell. Els dos quadres de Joaquim Mir (Un hort de l’Aleixar i Carrer d’Alforja) que formen part del fons van ser donats pel mateix autor.
Al patrimoni artístic hi trobem també treballs de Joan Rebull. L’escultor, quan tenia tan sols 10 anys, va ser guardonat amb el primer premi en el Concurs Regional d’Aprenents per haver fet una còpia en fang de La temptació de Sant Antoni, de Rafael Atché, obra que passà a formar part del fons d’art. Tot i que la peça del fons més destacada d’aquest autor és, sens dubte, el bust Àngela, retrat de la filla de Conrad Felip Pagès quan tenia 4 anys.
Una de les obres més importants de l’entitat, permanentment exposada, és el tors “Dona nua” de Pablo Gargallo. El desembre del 1934, al Centre de Lectura es va realitzar la darrera exposició en vida d’aquest autor, que venia d’exposar el mateix any a la galeria Brummer de Nova York i a la Sala Parés de Barcelona. El 28 de desembre, només tres dies després de la inauguració, va morir a l’Hotel de Londres de Reus. Els socis del Centre de Lectura van comprar l’obra mitjançant una subscripció popular que va servir per fer front a les despeses de l’enterrament. A la biblioteca es conserva una carta de la vídua dirigida a Maria Pasqual on agraeix als socis el seu gest. Un objecte singular del fons, en relació encara amb l’artista aragonès, és la seva màscara mortuòria realitzada en guix pels escultors Modest Gené i Maria Pasqual.
Segurament, una de les obres més curioses que hi ha al Centre és el dibuix d’un projecte per fer uns gratacels destinats a oficines, a Nova York. Durant molts anys va ser atribuït a Gaudí i així apareix en diferents publicacions. No va ser fins l’any 1977 quan Tokutoshi Torii, un estudiós japonès de l’obra de Gaudí que llavors estava preparant el llibre El mundo enigmático de Gaudí, va venir al Centre de Lectura i, en documentar-se, va poder confirmar que el dibuix era d’Ignasi Brugueras Llobet, un col·laborador del genial arquitecte. El fet és que el dibuix va arribar al Centre per il·lustrar un article sobre Gaudí, escrit pel propi Brugueras el 1952, en una publicació anomenada V.Certamen. El dibuix no va ser mai publicat i en el mateix article apareix la nota a peu de pàgina que explica que, no havent estat possible la seva reproducció, el dibuix resta als arxius del Centre de Lectura.
Quant a l’obra gràfica que configura part del fons, cal destacar els gravats de Miró, Subirachs i Brossa. El novembre de 1977, Joan Miró va regalar una tirada de 50 litografies, Miró Reus, per tal de donar suport econòmic a l’entitat, fet que Josep M. Subirachs va repetir uns anys després. El cas del gravat de Joan Brossa va ser diferent: el president d’aquella època, el Sr Balañá, li va encarregar un gravat amb motiu del 125è aniversari de l’entitat, amb la finalitat de recaptar fons per als actes de la celebració. Li ho va demanar a aquest autor per donar el màxim ressò possible a l’aniversari de l’entitat i per procurar un aire de contemporaneïtat que no l’enquistés en un passat històric. La idea del gravat va ser del mateix Brossa i el dibuix el va realitzar, Mercè Martínez, sota la seva supervisió. La imatge està formada per una gran lletra A amb un pany i una petita clau al costat. El Centre de Lectura s’hi troba representat en la clau que dóna accés a la primera lletra de l’abecedari, símbol del coneixement i del pas definitiu cap a la cultura. Brossa va signar personalment tots els gravats.
El paper de la política d’exposicions de l’entitat està estretament vinculada amb el Fons d’Art. Un dels moments clau es va produir l’any 1982 quan un nou Consell assessor va començar a programar exposicions a la Sala Marià Fortuny amb una voluntat de compromís envers les manifestacions artístiques més contemporànies amb l’abandó del caire comercial que havia ostentat fins aleshores. Aquesta època es materialitza en diverses obres que els participants de les exposicions van donar a l’entitat. Així trobem els treballs d’artistes dels anys 80 com Carlos Pazos, Amèrica Sánchez, Salvador Juanpere, Albert Macaya, Aureli Ruiz i Carles Amill, entre molts altres.
Gràcies a aquest pla d’actuació, el Fons d’Art se segueix nodrint de tot un seguit d’obres, entre les quals cal destacar un bitllet del món imaginari d’Evru-Zush i un dibuix en tècnica mixta del recentment desaparegut Bigas Luna .
I així, amb el pas del temps i fins als nostres dies, la col·lecció creix. Potser el dia de demà podrem apreciar algun nom que destaqui entre alguns dels artistes emergents. Però tot això ja ho explicarà algú altre en un futur.