Resum
Els cicles d’hivern són un projecte expositiu orientat cap a les propostes d’art contemporani més actuals d’artistes del territori. Els cicles estan formats per exposicions col·lectives entorn a propostes temàtiques d’actualitat de temes diversos. El Centre de Lectura durant els anys 2000, 2001, 2012, 2013 i 2014 va comptar amb diversos cicles d’exposicions amb la col·laboració de diversos artistes.
Com és sabut, el context de crisi econòmica ha perjudicat severament la producció i la difusió cultural, i a la nostra ciutat, en l’àmbit específic de les arts visuals, hem assistit a fets tan lamentables com la privatització de Cal Massó; un espai d’art que havia de donar resposta a una vella reivindicació dels sectors culturals de la ciutat: acollir i desenvolupar el tan sovint invocat potencial artístic del nostre territori, en altre temps punt de referència creativa al país. Ara més que mai, doncs, cal que la iniciativa cívica torni a suplir la tasca que no fan altres institucions suposadament compromeses amb la cultura, i aquesta iniciativa es vehicula, com va succeir ja trenta anys enrere, a les sales d’exposicions del Centre.
Efectivament, l’art contemporani no és cap novetat al Centre de Lectura. Amb algunes breus discontinuïtats, fa més de tres dècades que a la Sala Fortuny s’estableixen complicitats amb els artistes per tal de tirar endavant un projecte expositiu orientat cap a les propostes més actuals. Aquest propòsit, en l’actualitat, es materialitza amb l’anomenat Cicle d’hivern. Sota la denominació del cicle s’encabeixen diferents propostes d’artistes heterogenis que repten a l’espectador mitjançant les seves obres.
Les premisses que orienten el disseny de la programació es basen en la voluntat de potenciar els treballs de qualitat d’artistes que tenim al voltant, d’artistes del territori, defugint les macro exposicions de lluïment, amb artistes sobradament coneguts, que devoren el pressupost anual en un mes.
El treball se centra més aviat en exposicions col·lectives, entorn a propostes temàtiques interessants, suggerents i d’actualitat. A tot això li sumem el privilegi de disposar d’un espai molt transitat i obert a una gran diversitat de públics. També és notable l’esforç per portar conferenciants interessants i acostar-los al públic d’aquí, en primera persona. També cal destacar l’interès per recuperar l’esdeveniment de la inauguració com a espai de trobada, de coneixement, d’intercanvi i diàleg.
De l’àmplia trajectòria de l’art actual al Centre de Lectura destacaríem aquí el cicle d’exposicions a la Sala Marià Fortuny dels anys 2000 i 2001; en què es van programar mostres entorn del «Desig» i de la «Por». Sota dos lemes tan diferents van passar per l’espai expositiu més de quaranta artistes, alguns novells que posteriorment s’han anat consolidant i d’altres amb una trajectòria reconeguda; recordem treballs de: Joan Morey, Fèlix Viscarret, Begoña Montalban, Zush, Frederic Amat, Albert Macaya, Àlvar Calvet, Jana Leo, Bigas Luna, Carles Amill, Joan Fontcoberta, Montserrat Cortadellas, Marcel Pey… La varietat de disciplines li dóna un valor afegit a les exposicions, a part de pintura, escultura i fotografia també s’hi van poder veure vídeos, instal·lacions i performance. Diferents sensibilitats abordant un tema en comú suposen un estímul per l’espectador.
Durant els darrers cicles d’hivern d’art contemporani, a banda d’acollir iniciatives externes entorn de l’art contemporani, com la Biennal d’art Català Contemporani o la col·lecció de gravats de Daniel Giralt Miracle, s’han dut a terme diverses exposicions de producció pròpia. En aquestes exposicions s’han cercat plantejaments originals, defugint les mostres individuals a l’ús per a reunir diversos artistes entorn de temàtiques poc sovintejades.
Així, l’any 2012, el Centre de Lectura va encetar la nova línia d’exposicions proposant un diàleg entre les noves fornades d’artistes i les obres del fons d’art de l’entitat. Sota el títol de «Present Continu», en col·laboració amb la Galeria Antoni Pinyol, la mostra convidava a set artistes joves a triar una peça del fons d’art del Centre de Lectura per a fer-ne una revisió, relectura, resposta, en un intent de posar en relació dues generacions d’artistes ubicades al nostre territori. Cinta Mata, Iger Angé, Gisela Pau, Enric Llevat, Roger Caparó, Jordi Erola, Núria Rion, van fer treballs que responien a les obres, respectivament, de Joan Rom, Albert Macaya, Carles Amill, Aureli Ruiz, Salvador Juanpere i Rufino Mesa que formen part del fons d’art.
El 2013 la Sala Fortuny va acollir l’exposició «Mirades en escac», que prenia com a argument la visibilitat: més enllà de la (re)presentació literal d’allò visible, l’art s’ha ocupat, també, de les condicions de visió alterades o no habituals: transparències, imatges reflectides en superfícies especulars, imatges entrellucades en la boira, revelades en imprevistos blow-up, miratges, representacions evanescents, ullades fugisseres marcades per la velocitat. Tot un ampli ventall de situacions visuals que permeten als seus creadors jocs semàntics com suggerir significats, dir sense dir, expressar obliquament idees o sensacions, o desvetllar els mecanismes de l’evocació. Els convidats, en aquesta ocasió, van ser Manel Margalef, Lluís Vives, Aureli Ruiz i Lluc Queralt.
La segona exposició del cicle de 2013 duia per títol «Lectures del Centre». Vam demanar a cinc artistes, Ester Fabregat, Ester Ferrando, Jordi Abelló, Àlvar Calvet i Àngel Pomerol, que triessin un racó de la casa i en proposessin una relectura, una reinterpretació, una apropiació. El resultat va ser una visió tan singular, creativa i personal com va voler el convidat; una reflexió sobre els sentits que acumula un espai tan carregat de memòria personal i col·lectiva com el casalot del Centre de Lectura. Les intervencions dels artistes es van disseminar en diversos indrets de les instal·lacions del Centre, mentre que a la Sala Fortuny s’hi ubicaven els panells informatius sobre la localització i el sentit de les instal·lacions.
Per a les tres exposicions del cicle de 2014 s’ha triat un fil argumental que ens sembla especialment pertinent per als temps que corren: la resistència. El títol genèric del cicle, «Resistències», en plural, vol evidenciar les diverses dimensions que te aquest concepte a la societat contemporània. Així, la primera mostra, «Polítiques de la resistència», convida a cinc artistes a explorar les formes més obertament polítiques o compromeses socialment de la resistència. Es tracta de Jordi Abelló, Pau Francesc López, David Curto, Raquel Friera i Alfred Porres.
La resistència, però, també es pot exercir des de les subjectivitats. La normativitat, que modela les formes de viure, o les formes més o menys subtils de control social presents en alguna mesura en el nostre context, han estat contestades, en els darrers anys, de forma especialment creativa des de les arts visuals. Aquest febrer i març Ro Caminal, Joan Morey, Sílvia Iturria i Marcel Pey exhibiran treballs en aquesta línia.
I la darrera exposició del cicle, «Poètiques de la resistència», evidenciarà com el fet mateix de conrear una poètica personal, allunyada de les tendències dominants del mainstream cultural i els tòpics curatorials més sabuts, és també una forma de resistència, manifestada en la perseverància en camins poc fressats. Els participants, en aquesta ocasió, seran Jordi Llort, Pilar Lanau, Quim Packard i Rufino Mesa.