Cadàver exquisit, 2004. Autors: Xavier Amorós, Aureli Ruiz i Magí Sunyer. Tècnica mixta sobre paper. 3 làmines de 50,5 x 70 cm. MAMT. Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Antoni Salcedo va ser el comissari de la mostra de cadàvers exquisits.
Fullejo la programació del Teatre Fortuny i veig que pel 28 de novembre està programada la representació de El zoo de vidre de Tenesse Williams en versió catalana d’Emili Teixidor i sota la direcció de Josep Maria Pou. L’anunci em transporta gairebé seixanta anys enrera, concretament al 7 de juny de 1956, quan aquí a Reus, al Teatre Bartrina del Centre de Lectura es va representar amb carácter d’estrena absoluta – ho deia al programa de mà – la primera versió en català de l’obra: The Glass Menagerie de Tenesse Williams, traduïda al català pel doctor Bonaventura Vallespinosa amb el títol Figuretes de vidre.
Amb Salvador Espriu, de forma directa, només hi vaig tenir una relació d’unes quantes hores (potser nou en total distribuïdes en tres jornades diferents) i de quatre cartes. En un dels contactes amb Espriu hi era present el senyor Francesc Recasens i Mercadé, fundador del Banc Exterior d’Espanya que, uns tres anys enrera, havia insinuat que li agradaria ser president del Centre de Lectura. Cal no confondre Francesc Recasens amb el seu germà gran Josep, intel·lectual i polític socialista reusenc.
Un dels reusencs més destacats del segle XX ha estat el senyor Josep Recasens i Mercadé. Potser el reconeixement oficial de la ciutat no s’ha fet gaire explícit fins ara, tot i que al polígon Agro-Reus hi té dedicat un carrer llarguerut –entre el camp de futbol i les darreres naus-, potser prou llarg perquè càpiguen al plànol el nom i els dos cognoms tots d’una tirada.
A la primavera de 1977, segurament pels voltants de Sant Jordi, editat per Edicions 62 i finançat pel polític reusenc –tot i que nascut a Montblanc- Josep Andreu Abelló, Pere Anguera publicà un llibre del més alt interès: El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Josep Andreu Abelló, polític destacat d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la Segona República, el més jove diputat del Parlament de Catalunya en la seva constitució i, finalment, President del Tribunal de Cassació fins al final de la guerra civil de 1936, visqué molt intensament la política reusenca i era president del Foment Nacionalista Republicà quan aquesta ben arrelada societat local contribuí a la fundació d’ERC.
