Cadàver exquisit, 2004. Autors: Xavier Amorós, Aureli Ruiz i Magí Sunyer. Tècnica mixta sobre paper. 3 làmines de 50,5 x 70 cm. MAMT. Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Antoni Salcedo va ser el comissari de la mostra de cadàvers exquisits.
Entretien avec… Salvador Juanpere Angle Magí Sunyer La vida creix en qualsevol racó,surt de l’esquerda,
Poema inspirat en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Reflexions entorn la importància dels Jocs Florals en la història de Catalunya i, més en concret, en la construcció de l’imaginari de la catalanitat des de la literatura.
Text llegit per l’autor de l’article el 29/01/22 a la Biblioteca Carles Cardó de Valls, com a presentació del poemari Si això ha de durar, en el marc de les Decennals literàries.
Aquests dies estem celebrant al Centre de Lectura (del 27 d’octubre al 15 de novembre) les «Jornades La Literatura com a Patrimoni i Desenvolupament. Espais i Rutes Literàries» on es debat sobre les cases d’escriptors i les rutes literàries d’aquest territori que s’han associat a «Espais Escrits», una entitat sense afany de lucre que facilita que espais i rutes que potser quedarien conformats a una existència local i se’n ressentirien, aspirin a una altra dimensió i que, ni que sigui estirant encara més el voluntarisme, s’hi incorporin.
Hortensi Güell (Reus 1876, Salou 1899) va assolir, ja mentre vivia i encara més després del suïcidi, la categoria de mite entre els components de la colla de l’anomenat Grup Modernista de Reus. Diu Plàcid Vidal que «L’afavorien la seva figura agraciada, amb els cabells rinxolats i la seva veu de tons harmoniosos, que donaven especial interès a la paraula comunicant-li el sentit de l’heroisme», Miquel Ventura el descriu «Amb el cap gran i gallard, cabells llargs i esblenats que li queien a flocs damunt dels polsos, ulls somniadors quelcom enfusos, un ombra de bigotet damunt son llavi, i al coll una ampla llaçada negligida…
L’improvisat mestre de català de l’Hortensi Güell a Madrid, Miquel Ventura i Balanyà (Reus, 1878 – Madrid, 1930) no arribava a la vintena d’anys quan va entrar en relació amb els tertulians de «La Regional» que formaven part de l’anomenat Grup Modernista de Reus. Tot i la seva jovenesa, havia nascut el 7 de gener de 1878, s’havia fet un fart de voltar per l’estranger. Va ser en el primer d’aquests viatges, quan va anar a estudiar a Madrid, que va conèixer l’Hortensi. La carrera diplomàtica i els estudis que el van convertir en un filòleg expert en diverses llengües clàssiques i modernes, el van dur per mig món.
Profundament arrelat a la ciutat, amb un prestigi viu en tot el país com a ateneu amb un segle i mig d’existència, el Centre de Lectura de Reus ha rebut en els darrers trenta anys les dues màximes distincions reservades, una, a les entitats i persones que s’han distingit en qualsevol àmbit d’acció, la Creu de Sant Jordi, el 1983; i, l’altra, a l’excel·lència cultural: el Premi Nacional de Cultura, aquest 2013.
Els protagonistes, quan recorden, al cap dels anys, el Grup Modernista de Reus, coincideixen a subratllar-ne l ‘esperit, infós a la colla per Josep Aladern, més enllà de les particularitats de cada un dels joves escriptors que l’integraven. Si filem prim comprovarem que, ni que les remembrances de Miquel Ventura defineixin com a àcrata el Grup, en realitat alguns dels seus membres, com Pere Cavallé o Màrius Ferré, eren republicans, que no hi havia cap activista àcrata entre ells i que I’Aladern mateix oscil·lava entre el federalisme i l’anarquisme.
Contemporanis seus com Joan Puig i Ferreter, Plàcid Vidal i Josep Recasens van traçar-ne semblances o van enregistrar-ne I’activitat, amb més o menys atenció; Joaquim Santasusagna, que també el va conèixer, li va dedicar un article a la Revista del Centre dels anys vint i un bon passatge a la seva obra bàsica; molts anys després, Pere Anguera i jo mateix ens en vam ocupar des d’enfocaments diferents, darrerament, Xavier Ferré se n’ha ocupat amb molta més intensitat.
