Les lliçons inaugurals del Centre compten cada any amb destacades personalitats de diferents camps artístics, literaris o socials. En els darrers anys personalitats com Oriol Bohigas, Lluís Pasqual, Ramon Amigó, Salvador Giner, Josep Fontana Lázaro i Rafael Moneo hi han aportat el seus coneixements marcant un alt nivell d’excel·lència.
El dia 24 d’octubre d’enguany la conferència anà a càrrec del crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle. Alguns el coneixen principalment pel seu comissariat de l’Any Gaudí 2002 que va permetre recuperar pels reusencs la figura del seu fill il·lustre: l’arquitecte Antoni Gaudí, però cal tenir en compte que la relació de Giralt-Miracle amb Reus ve de lluny: està casat amb una reusenca, Amàlia Figueres i coneix de primera mà les corrents artístiques que s’han donat a la ciutat.
Daniel Giralt-Miracle ha comissariat més d’un centenar d’exposicions d’art, disseny i arquitectura i és autor de més de vint llibres i monografies sobre temes d’art, bells oficis, disseny i arquitectura.
Fruit de la seva relació directa amb molts artistes ha nodrit una col·lecció d’obra gràfica de primera magnitud. Una col·lecció dipositada en gran part al Museu de Valls (amb dues deixes consecutives d’un centenar d’obres cadascuna). Precisament fa un parell d’anys va presentar a la Sala Fortuny del Centre de Lectura l’exposició «Una col·lecció molt particular» amb un total de dotze obres de set artistes diferents que van tenir relació directa amb l’entitat, ja sigui perquè el seu dia en van fer expressament una obra gràfica per tal d’ajudar al Centre (Joan Miró, Josep Maria Subirachs, Joan Brossa) o perquè hi havien exposat algunes de les seves obres. A l’exposició s’hi van poder veure obres de Joan Miró, Joan Brossa, Hernández Pijoan, Salvador Juanpere, Josep Maria Subirachs, Joaquim Chancho i Ramon Ferran Pagès.
Giralt-Miracle, els darrers anys ha presentat també diverses publicacions al Centre de Lectura: el llibre 3D Màgic Gaudí on es poden veure fotografies de Gabi Beneyto de les principals obres de l’arquitecte a Barcelona, en format de tres dimensions, amb descripcions del crític d’art i el llibre La Sagrada Família segons Gaudí: comprendre un símbol d’Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de la UB.
La llicó inaugural «Reflexions a l’entorn del paisatge», va captivar l’audiència amb una presentació molt acurada feta a partir de textos literaris (poemes), música, art (pintura) i arquitectura, que va permetre als espectadors endinsar-se en el món del “paisatge” a través de les diferents èpoques: paisatges que guardem a la memòria i que afecten als nostres sentiments, paisatges que, amb el temps, han conformat nobles ruines i actualment ruines innobles que ni tan sols han arribat a ser paisatges. .
El text de la presentació de la conferència va anar a càrrec de l’artista “reusenc” de Vilaplana, Salvador Juanpere, que deia «a l’entorn del paisatge del Daniel»:
“Manllevant o parafrasejant el títol de la seva lliçó inaugural, «Reflexions a l’entorn del paisatge» m’agradaria traçar aquí una breu semblança del personatge bo i situant-lo en el seu paisatge vital i professional, en el seu “context” humà i laboral. Daniel Giralt Miracle, aquest senyor que tinc l’honor de presentar avui, és un prestigiós crític, historiador i comissari de l’art i del disseny. Entre moltes càrrecs i distincions (Director del Macba, Premi Nacional de Cultura,etc..) va ser el 2002 el comissari de l’any dedicat al nostre compatrici més universal, Antoni Gaudí. Ell diu que la seva vinculació amb Gaudí estava predestinada per moltes raons biogràfiques.
Doncs a propòsit del seu paisatge, si aneu a Barcelona i us situeu davant per davant de la casa Vicenç, al carrer de Carolines, la primera obra de l’arquitecte Gaudí a la ciutat, -a la frontera entre els barris de Gràcia i Sant Gervasi-, a pocs metres en perpendicular i en un carrer molt tranquil, trobareu la casa-taller-arxiu-despatx-museu-biblioteca d’aquest personatge que avui ens inaugura el curs.
Doncs bé, en aquesta casa on treballa, a pocs metres d’una de les obres més delicioses de Gaudí, el seu pare, el reconegut grafista i publicista Ricard Giralt Miracle hi va tenir l’estudi de grafista i l’impremta -Filograf-. En aquest local hi van passar i s’hi van conspirar i estampar les coses més exquisides en matèria gràfica de la nostra avantguarda creativa, i hi van posar els peus i la creativitat estampada els artistes més significants de la nostra avantguarda artística: Miró, Tàpies, Cuxart, Brossa, Tharrats, J.V.Foix, etc… S’hi van imprimir, per citar un exemple, tots els números de la Revista Dau al Set. En aquest espai, en aquest paisatge -en aquest “substracte” com a ell li agrada dir-, treballa, escriu, col·lecciona i pensa el Daniel Giralt Miracle, entre mig de l’arxiu de cartells i litografies del seu pare (i de l’avi, que havia treballat de gravador a Seix i Barral) Hi treballa literalment circumdat per un paisatge d’arxivadors que contenen la correspondència i les plaquetes del seu pare, així com la infinitat d’articles crítics que ell ha publicat en diaris i revistes com a crític d’art i prologuista. Un fons documental immens sobre l’art i els artistes dels darrers –quasi- 50 anys. Resguardat en aquest paisatge profund de cultura textual, gràfica, artística i visual, el Daniel Giralt-Miracle observa i pensa el món, el de les arts i el de la cultura, en un paisatge que prové de la nissaga familiar i que ell ha sembrat amb quaranta mil llibres, entre catàlegs, monografies i llibres d’artista. Els que hem tingut el privilegi i el plaer d’estar en aquest seu paisatge, n’hem sortit amb la convicció que aquest país que volem fer està ben nodrit de personalitats de gran intel·ligència, talent i d’esperit infatigable i fecund.”
Una esplèndida presentació la de Salvador Juanpere feta des de l’admiració i l’afecte.
Daniel Giralt Miracle (Barcelona, 1944). Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomat en Disseny i Comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (Alemanya). Ha estat professor de l’Escola de Disseny Elisava (1966-1973), de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1978-1987) i de la Facultat de Belles Arts de la UB (1979-1980). Cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-1987), director gerent de la Fundació Caixa Catalunya (1987-1989), director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1989-1994), creador i director de l’Espai Gaudí de la Fundació Caixa Catalunya (1995-2000) i director científic de l’Istituto Europeo di Design Barcelona (2004-2007).