Espais i Rutes Literàries

 |   |  Twitter

img-estrelles-bartrinaAquests dies estem celebrant al Centre de Lectura (del 27 d’octubre al 15 de novembre) les «Jornades La Literatura com a Patrimoni i Desenvolupament. Espais i Rutes Literàries» on es debat sobre les cases d’escriptors i les rutes literàries d’aquest territori que s’han associat a «Espais Escrits», una entitat sense afany de lucre que facilita que espais i rutes que potser quedarien conformats a una existència local i se’n ressentirien, aspirin a una altra dimensió i que, ni que sigui estirant encara més el voluntarisme, s’hi incorporin. El Mapa Literari català, les fotografies i els textos de les rutes, situen aquell indret i aquella iniciativa, potser petit, potser modesta, en el món.

 

Rutes literàries

La modalitat més popular i abundant que connecta literatura i territori és la ruta literària. En la realització més elemental, sembla de preparació senzilla, només cal proposar un espai per recórrer, a peu o en qualsevol vehicle, i marcar uns punts de lectura de textos. Fins i tot en aquesta elementalitat, és aconsellable fer precedir la lectura per una explicació, i aquest detall ja ens indica que en realitat potser es tracta d’una operació una mica més complexa.

Una ruta és un espectacle, i només si es prepara de manera adequada reuneix els ingredients que, potser poc percebuts, la converteixen en una peça artística. Com el teatre, la ruta no es completa en l’escriptura sinó en la representació, i depèn en gran mesura, molt més que no sembla, de la gent de teatre —que en aquest cas pot ser que no tingui consciència de ser-ne però que n’exerceix—, una gent que té hàbits, tics i manies i la facultat de fer triomfar o enfonsar qualsevol text. La ruta necessita actors que recitin bé, amb bona veu, amb bona entonació i sense afectació; necessita un o més d’un narrador, amb les mateixes qualitats; necessita director, l’amo suprem de l’espectacle. Abans, però, la ruta requereix algú que la fabriqui, un escriptor, un guionista, el qual ha de tenir en el centre de les seves intencions una idea clara: una ruta ha d’explicar alguna cosa, ha de presentar un relat sense el qual potser ens podríem avenir a considerar que no la podem anomenar ruta, per distingir-la de les simples agregacions de fragments que es llegeixen associats a un indret.

 

Rutes no associades a Espais Escrits

La distinció entre les rutes associades a Espais Escrits i les que no ho estan no té per què marcar amb empremta de qualitat però sí que acostuma a indicar una voluntat de persistència, de continuïtat, i d’enriquiment del material que es representa. Deu ser impossible enumerar aquestes rutes sense deixar-se’n: ajuntaments, centres d’estudis, biblioteques, instituts, escoles i moltes altres entitats i institucions n’han organitzat en algun moment o de manera continuada, de vegades per a ús intern.

 

Rutes associades a Espais Escrits

En aquest bocinet de planeta (Camp de Tarragona, Baix Penedès) tenim sis rutes integrades en l’organització d’Espais Escrits . L’itinerari està marcat en un mapa al qual s’accedeix a partir de google maps, i habitualment inclou fotografies dels llocs d’aturada, textos explicatius, els fragments que es llegeixen i, en algunes ocasions, la locució dels textos. S’està molt atent a les noves tecnologies, com en la incorporació de la possibilitat de descarregar-les en apps. També s’estableix la periodicitat amb què s’ofereix la ruta i les condicions per contractar-la: durada, preu i freqüència, com qualsevol altre producte cultural professionalitzat.

La ruta Joaquim Mir i Marià Manent per l’Aleixar i Maspujols, pictòrica i literària, es passeja quan hi ha un grup que s’hi inscriu. Se’n va publicar un llibre que incorpora cd i moltes fotografies en color, importants per copsar la proposta artística que aporta. La ruta del Grup Modernista de Reus va sorgir com una molt àmplia proposta interdisciplinar —literatura, arquitectura, indústria, memòria històrica, arts plàstiques i urbanisme— elaborada per Rosa Pagès, “La ciutat moguda pel vapor”. Fou oferta a l’ajuntament de Reus, malauradament sense èxit, però al cap d’un cert temps la regidoria de Cultura en va acceptar la part de ruta literària, que Rosa Pagès havia encarregat a Magí Sunyer. Es va posar en funcionament però al cap de poc circumstàncies polítiques la van fer oblidar. Quatre anys enrere, el Centre de Lectura va heretar-la i en va encarregar l’explotació a Còdol, que la va enriquir amb gran sensibilitat, en va establir una programació periòdica i l’ofereix al públic general. La ruta Josep Pin i Soler de Tarragona va sorgir de la Tardor Literària i ha estat remuntada per l’APELLC, que en va preparar una versió adaptada i en va oferir l’explotació a l’empresa de serveis cultural Imaginautes, que l’ha orientada cap a la connexió amb la festa major de la ciutat, la programa en dates concretes i l’ofereix al públic que la contracta. Les representacions de l’actual ruta Puig i Ferreter per la Selva de Camp, fruit de la col·laboració entre l’ajuntament de la vila i l’Escola de Lletres de Tarragona, estan establertes cada primer diumenge de mes. En una primera versió, de 2013, tenia com a base les novel·les El cercle màgic, Camins de França i La farsa i la quimera. L’actual s’ha construït a partir de la dramatització d’escenes de peces teatrals modernistes de l’autor. La ruta Àngel Guimerà, a El Vendrell, ressegueix la vinculació de l’escriptor a la vila penedesenca.

Per tal de consolidar i estructurar les rutes literàries la part més substancial de la partida es juga a les aules. El pur turisme cultural, de moment, no dona per a tant, i, en la voluntat d’acostar la literatura i els escriptors del territori als nens i als joves, que són els que haurien d’assegurar el futur de la literatura en un país amb pocs lectors i poc coneixement del patrimoni literari, una de les preocupacions dels organitzadors d’aquestes activitats i dels directors de centres educatius és aconseguir que hi participin els xiquets en edat escolar.

Com en la majoria d’altres àmbits culturals, les Rutes Literàries depenen, quasi en exclusiva, de la voluntat i el treball, ni pagat ni reconegut, d’unes quantes, no gaires, persones. Resulta imprescindible abordar el tema: la professionalització de la cultura. Més en concret, en l’àmbit que ens ocupa, literatura i territori. Espais Escrits ens proporciona exemples clars de professionalització: Folgueroles amb Verdaguer, Palafrugell amb Josep Pla. No són pobles grans, la capacitat de maniobra dels municipis en l’àmbit econòmic no és enorme, però estableixen aquesta prioritat. Al Camp de Tarragona necessitem consolidar les nostres rutes literàries i afavorir espais d’escriptors com el Centre Quim Soler, que ubicat a El Molar, planteja una nova oferta cultural en un territori (El Priorat) feta amb originalitat i rigor.