El 2023 va ser un any important per difondre la figura de l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) per commemorar la seva defunció cent anys enrere. La universalitat del personatge i la seva obra constitueix en el nostre temps un dels models més assenyalats per a tothom de l’Art Noveau europeu o Modernisme català i respon com a element d’estudi, recerca i difusió dins els àmbits acadèmics i formatius, com són universitats i centres d’educació primària i secundària. En aquest article repassarem la influència de l’artista en el món educatiu local a través del pas dels anys per entendre la seva importància dins de l’àmbit d’estudi dels més petits durant el seu present i futur.
El 27 de gener del 2023, la consellera de Cultura Natàlia Garriga, donava el tret de sortida a l’anomenat Any Domènech i Montaner en un acte amb els mitjans de comunicació del país dins de l’Institut Pere Mata de Reus, una de les obres més icòniques de l’artista. L’objectiu de la commemoració era donar a conèixer durant el mencionat any totes les facetes del personatge, a través d’un programa d’activitats adreçades a tots els públics i a tots els territoris on l’artista havia realitzat les seves obres: Barcelona, Reus, Canet de Mar, Olot, Badalona, Palma de Mallorca i Comillas. En aquest sentit, Reus tindria una importància cabdal en aquesta tasca per ser una de les poblacions que més obres acumula de l’autor i també per haver sigut una ciutat que ha preservat i difós amb valentia la seva obra en els anys anteriors al 2023.
Des de fa anys, es difon l’obra de l’artista a la ciutat de Reus a través d’un seguit d’activitats de diferent caire entre les quals trobem diferents temàtiques, des de les més divulgatives, passant per les arquitectòniques i algunes d’acadèmiques o educacionals. Aquestes activitats s’han dut a terme amb el suport del consistori i a escala personal, a través de l’impuls de diverses empreses, autònoms o entitats locals. Encara que la figura de l’arquitecte no estigui lligada per naixement a la ciutat —com sí que ho està la d’Antoni Gaudí— s’ha fet un esforç per vincular la figura de Domènech a la ciutat a través d’elements patrimonials tan destacables com la Casa Navàs, l’Institut Pere Mata o la mateixa Casa Rull. En aquesta línia, s’han promogut diferents rutes guiades del Modernisme per impulsar la cultura entre els habitants de Reus i atraure públic visitant. Dins d’aquestes opcions trobem propostes com la Ruta del Modernisme promoguda per l’Agència de Promoció de la ciutat, altres rutes d’operadors turístics que combinaven una visita per les obres de l’arquitecte amb la temàtica del vermut o propostes amb innovació i que fomentaven la participació ciutadana com van ser la plantejada per l’Associació d’Espais Ocult (Reus Ocult) l’any 2017 amb l’obertura de la Casa Gasull durant un seguit de jornades en què es difonia l’obra arquitectònica i cultural d’aquella casa fàbrica. D’alta banda, en el camp de l’educació, també disposem d’antigues propostes que actualment continuen, com les liderades per l’empresa Còdol Educació on es planteja una ruta guiada amb vestimenta per descobrir pas a pas el modernisme de la ciutat a través de la figura de l’artista, o bé el descontextualitzat Centre d’interpretació de les obres d’Antoni Gaudí que exposa una petita secció dedicada a l’artista de Barcelona. També diferents centres educatius havien programat activitats per difondre entre l’alumnat el Modernisme reusenc, des d’una vessant investigadora i a mode d’homenatge a l’artista.
Amb el temps s’ha teixit tota una amalgama d’activitats de difusió que han permès expressar l’obra i la figura de l’artista al conjunt de la societat i fer de Reus, un exemple del treball liderat per tots els seus sectors de la localitat.
Arribats a aquest punt, ens hem de preguntar si tot aquest treball realitzat ha estat útil dins la formació i educació dels més petits. La resposta ha de ser unànime: sí. Tot el treball realitzat amb anterioritat fomenta una base indispensable per treballar de cara el futur, analitzant els errors comesos i evolucionant els encerts realitzats. Per avançar és important fer-nos unes preguntes clau: per què l’alumnat de les aules necessita estudiar la figura d’un artista? o bé, quin ús pot donar a aquest aprenentatge al seu futur professional?
En el camp de l’art, encara existeix la teoria generalitzada que l’educació artística consisteix bàsicament a dibuixar. Per contra a aquesta afirmació de caire popular, alguns autors i pedagogues han expressat amb diferents paraules la importància de l’ús de l’art en la formació dels més petits, entre els quals destaquen figures com el catedràtic de la Universitat d’Educació Artística de Granada Marín Viadel (2003):[1]
L’Educació Artística no és una matèria diferent a les altres del currículum escolar. No és una assignatura simpàtica i agradable però menys acadèmica que les altres. […] El que succeeix és que la majoria dels aprenentatges més valuosos i decisius en Educació Artística no són de tipus memorístic, ni hi ha una única resposta correcta per a la majoria de les preguntes i problemes. […] El fet que els coneixements i aprenentatges més rellevants en Educació Artística no discorrin en el llenguatge verbal ni en el matemàtic sinó a través d’imatges i llenguatges visuals, no significa que es tracti d’una mera habilitat manual o perceptiva. El pensament visual es produeix i es manifesta a través d’imatges i objectes amb el mateix rigor i profunditat que en qualsevol altre domini del coneixement humà. […] L’Educació Artística no ha de reproduir sinó tot el contrari desactivar els prejudicis habituals sobre l’art a la nostra societat. L’alumnat no accedeix a cap matèria del currículum amb una mirada «innocent», sinó que normalment adopta i reprodueix les actituds majoritàriament establertes cap a cada tipus de coneixement; per exemple, «les matemàtiques són difícils», «per aprendre dibuix cal tenir talent», «l’art modern és incomprensible i és una presa de pèl», «els artistes estan bojos», etc. (p. 19-21).
Però més enllà d’una definició teòrica sobre l’ensenyament sobre l’art, hem de cercar diferents enfocaments aplicats al dia a dia de l’alumat. Per aquest motiu és important recórrer a l’experta en la dimensió internacional de l’art i l’educació cultural i actualment professora del St. Mary’s College de Londres, Anne Bamford,[2] que ens presenta una visió de l’art més enllà de la pràctica i dirigida al coneixement de la societat i l’entorn on vivim:
L’educació artística té com a objectiu transmetre la tradició cultural als joves i preparar-los perquè puguin generar el seu propi llenguatge artístic i contribuir, així, a la seva formació global (emocional i cognitiva). Per tant, l’educació artística implica el nen i la nena tant en el pla acadèmic com en el personal. Són dos els enfocaments que es poden adoptar en l’educació artística: l’educació en l’art suposa transmetre als alumnes les pràctiques i els principis de diferents disciplines artístiques, amb la idea d’estimular la seva consciència crítica i la seva sensibilitat i permetre’ls construir identitats culturals. En canvi, l’educació a través de l’art implica considerar l’art com a vehicle d’aprenentatge d’altres matèries i com a mitjà per aconseguir resultats educatius més generals. A partir d’aquí, l’educació artística pot servir per articular altres matèries, especialment de tipus social o cultural (p. 23-24).
Com assenyala l’autora, no ens hem d’oblidar d’aquesta part cultural i artística que fomenta l’art i que ens uneix amb el context cultural i històric en què neixen totes les obres d’art. Per posar alguns exemples, l’obra de Goya es valorarà amb més profunditat si es comprenen les circumstàncies de la guerra a Espanya o els retrats de Velázquez es comprendran millor si es coneix la posició de la Cort a Espanya en l’època en què ell pintava. És en aquest context en el qual hem de treballar la figura de Domènech i Montaner juntament amb l’entorn del Modernisme reusenc, i ens hem de centrar també en altres aspectes que caracteritzen el moviment artístic i social. Entre aquests, hem de donar importància a tots aquells artistes que van treballar amb els arquitectes: ebenistes, ceramistes o vitrallers; i també destacar la importància de totes les classes socials del període i la seva relació amb el moviment. D’aquesta manera, seguint les idees de Bamford, podrem aconseguir una educació que articuli més d’una matèria, vinculant el sentiment pel patrimoni local amb el coneixement social i artístic del Modernisme.
Des de l’experiència apresa abans de l’any 2023, la ciutat de Reus sembla preparada per donar resposta a totes les necessitats dels centres educatius per fomentar la figura de Reus i la seva etapa Modernista. Les figures de Gaudí i de Domènech i Montaner resulten fonamentals per oferir un contingut focalitzat a totes les preocupacions de l’educació actual. Paral·lelament a aquesta evolució pedagògica, s’ha fet una tasca de millora dels espais modernistes de la ciutat que ara compten amb més visibilització a través d’una il·luminació de les seves façanes. Tal com ens marca l’arqueòleg reusenc Jaume Massó en una consulta realitzada per a aquest article, conclou positivament en l’esforç de la ciutadania per fer de Reus una ciutat Modernista:
Els darrers anys, s’han organitzat —bàsicament per mitjà de la regidoria de Promoció i Turisme, del Gaudí Centre i de Reus Ocult— diverses visites públiques i rutes guiades per a donar més i millor difusió al patrimoni modernista de Reus. Pel que fa al tema de recuperació o restauració, la feina que s’ha fet ha estat bàsicament particular i només a cal Navàs. Tot ha fet millorar el coneixement i el valor patrimonial en els darrers anys i, per tant, de com era a la darrera dècada del segle xx.
Per contra, la ciutat encara manté la particularitat que gran part de les seves cases Modernistes es mantenen tancades al públic i no són visitables, fent de la contemplació de la seves façanes un acte indispensable per comprendre la idiosincràsia artística dels edificis. Massó se suma aquesta reivindicació palpable entre la ciutadania esmentant que:
La infraestructura es pot millorar, és clar. Per exemple, estaria molt bé que l’Ajuntament adquirís Cal Gasull i restaurés i rehabilités l’edifici (començant per la teulada, on es veuen algunes teules perillosament fora de lloc, i per tota la façana). Així tindríem de propietat municipal dos edificis de Domènech i Montaner que estan l’un al costat de l’altre, el modernista Cal Rull i el noucentista Cal Gasull.
Però, davant aquesta situació, han nascut nous projectes culturals i educatius a la ciutat que responen a aquest nou model de gestió de l’espai artístic-cultural. Entre ells trobem un fenomen que sembla haver fet rejovenir la ciutat, com és l’obertura al públic de la Casa Navàs. La dinamització oferta per l’edifici de la plaça del Mercadal ha provocat un interès per part de les autoritats locals per revitalitzar la causa modernista a la ciutat i no quedar-se enrere de les propostes privades. En aquest sentit, la Casa Navàs ofereix un contingut fresc i adaptat al públic visitant, tant grans com petits, i fomenta un programa educatiu a tots els nivells que es regeix per la condició d’entendre el Modernisme des de la seva vessant social, artística i creativa. D’altra banda, també han sorgit noves propostes paral·leles en el temps que segueixen aquest fil. L’empresa Ans Educació ha continuat la proposta al carrer per mostrar els edificis ideats per Domènech a través d’un format àgil, interactiu i participatiu en què l’alumnat pot treballar diferents conceptes artístics i socials de forma activa i col·laborativa, i fomenta, d’aquesta manera, la creació d’un coneixement de l’art més global i centrat en el context. Aquest pas també el reafirma Jaume Massó:
La ciutat ha participat activament en la commemoració oficial de l’any Domènech i Montaner, amb diversos actes públics, conferències, visites i exposicions, com els que s’han portat a terme al Centre de Lectura, a l’Institut Pere Mata, a l’Arxiu Municipal i Comarcal de Reus, a la Casa Navàs, als magatzems Llopis i a l’IES Domènech i Montaner, pràcticament tots relacionats amb la commemoració coordinada des del Centre d’Estudis Domènech i Montaner de Canet de Mar. Sens dubte, ha quedat força més visibilitzada la presència domenequiana a la ciutat i al territori.
[1] Viadel, Marin (2003). Didáctica de la educación artística para primaria. Madrid: Pearson Educación.
[2] Bamford, A. (2009). El factor ¡wuau! El papel de las artes en la educación: un estudio internacional sobre el impacto de las artes en la educación. Barcelona: Octaedro.