El passat mes de novembre es va donar a conèixer el nou Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER). Segons està previst, la fase de presentació i exposició pública d’aquest Pla s’hauria d’iniciar a principis d’enguany, amb l’aprovació definitiva al gener de 2027 en forma de decret, marcant així un pas clau cap a una implantació més equilibrada i eficient de les energies renovables a Catalunya.
I què en sabem d’aquest Pla? Segons va explicar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el pla defineix les zones on objectivament es poden implantar instal·lacions eòliques terrestres i fotovoltaiques terrestres, excloent l’eòlica marina i la fotovoltaica en edificis o zones artificials. En el Pla s’hi inclouen 141 criteris que tenen en compte el paisatge, el patrimoni i el medi ambient. A més, s’estableixen objectius comarcals i municipals i crea zones prioritàries per accelerar el desplegament de renovables. Es vol superar el mapa actual en què hi ha municipis que assumeixen una major càrrega de generació i d’infraestructures energètiques mentre altres en queden al marge. També s’han exposat els objectius del desenvolupament del PLATER, que són els següents:
- Suficiència energètica: Permetrà instal·lar la potència renovable necessària per complir els objectius energètics de Catalunya, és a dir, amb tota l’energia obtinguda amb fons renovables i sense haver de recórrer a les importacions.
- Enfocament holístic: Tindrà en compte tots els àmbits que interaccionen amb les renovables, com ara el territori, la indústria o la societat, i hi cercarà un equilibri per a compatibilitzar-ne el seu ús.
- Visió global: S’aplicarà una metodologia homogènia per a tot Catalunya.
- Cohesió territorial: Cada territori hi prendrà part en aquells objectius en què tingui unes millors condicions.
- Participació local: Comptarà amb diversos processos participatius i integrarà especialment la participació de les administracions locals.
- Resiliència: El Pla haurà de ser capaç de donar resposta als escenaris energètics canviants i d’adaptar-s’hi.
A nivell més concret, el PLATER contempla les següents accions:
- Definir les zones on implantar les energies renovables tenint en compte la seva capacitat d’acollida.
- Fixar objectius comarcals i municipals per l’energia eòlica terrestre i l’energia solar fotovoltaica terrestre.
- Definir zones d’acceleració de les energies renovables.
- Establir els passadissos de les línies d’evacuació d’alta tensió necessàries per transportar l’energia elèctrica des dels punts de producció als punts de consum.
- Incorporar la normativa necessària per fer-ne possible el compliment.
A més a més, s’han fet públics uns resultats preliminars que estimen quina haurà de ser la implantació de renovables per assolir els objectius del 2050, basats en un mix energètic composat completament per fonts verdes i la plena sobirania energètica a Catalunya. Es calcula que caldrà instal·lar 62.000 MW de generació renovable, equivalents ni més ni menys que a la potència de 62 reactors nuclears com els d’Ascó i el de Vandellòs. D’aquest total, només 14.000 MW es podran obtenir de teulades i zones artificials, i els 48.000 MW restants hauran d’instal·lar-se en sòl agrícola o rústic, ocupant aproximadament l’1,2% del territori de Catalunya. A més, s’ha avançat que els municipis dins les zones prioritàries del PLATER podran negociar quin 10% del sòl marcat es destinarà a instal·lacions, però no podran rebutjar a efectuar la contribució mínima requerida. Per altra banda, els municipis que ja superin la seva quota veuran reduïda la seva aportació.
En definitiva, el PLATER estableix un full de ruta per a la implantació territorial de les energies renovables tenint en compte els (ambiciosos) objectius ambientals i energètics que s’han d’haver aconseguit a Catalunya en l’escenari del 2050.
A partir de la informació disponible hores d’ara, i a l’espera de veure com s’acabarà aprovant el PLATER i com es concretaran les mesures a nivell pràctic, és raonable extreure’n les següents idees:
- Aquest Pla busca revertir els desequilibris territorials de la generació d’energia a Catalunya, especialment l’energia renovable, i assegurar que tots els municipis i comarques contribueixin de manera solidària i justa a l’objectiu català. Implícitament, s’està admetent que la distribució territorial de les infraestructures energètiques no és igualitària, amb unes zones (principalment les comarques tarragonines) que en concentren la part més important. Malgrat que aquest fet és conegut de forma generalitzada, no és tan habitual reconèixer, encara que sigui de forma implícita, el plus d’esforç que estem fent els territoris meridionals per a proveir una producció d’energia que es consumeix, en gran part, a la resta de Catalunya.
- El Pla pretén institucionalitzar un criteri de ‘distribució igualitària’ de la producció energètica a nivell territorial. Dit d’una altra manera, el Pla sembla ser un ‘cafè per a tots’, la qual cosa pot ser socialment defensable però no és necessàriament eficient des del punt de vista econòmic. Una distribució homogènia territorialment haurà de garantir el transport de l’energia des de qualsevol centre de producció als sistemes de distribució, de forma que farà necessària la centralització del corrent elèctric en detriment d’altres mecanismes de distribució basats en la proximitat als centres de consum. Una altra font d’ineficiència d’un sistema productiu homogèniament distribuït és que no permet l’especialització productiva energètica d’uns territoris. Hores d’ara, aquesta especialització no sembla raonable atès que l’actual distribució de renovables a Catalunya s’ha fet sense un mecanisme de compensació econòmica en favor dels municipis que hi estan contribuint en major mesura. I aquesta absència compensatòria novament es reprodueix en el PLATER, que defensa una distribució igualitària per tal que els costos repercuteixin de forma igual en tots els territoris. Però hi hauria opcions alternatives: per què no definir un sistema de pagaments compensatoris als territoris que volguessin apostar per produir energia?. Per altra banda, des del punt de vista econòmic, l’especialització productiva en energia permetria reduir costos (tant de producció com de distribució) i generar un efecte d’arrossegament i d’atracció d’altres activitats intensives en ús energètic. L’homogeneïtat territorial perseguida pel PLATER està tancant la porta, o en el millor dels casos no està afavorint, a qualsevol mecanisme generador de sinèrgies econòmico-productives entorn al sector energètic.
- El Pla s’ha descrit com un conjunt de mesures centrades única i exclusivament en l’energia. Llavors, quin sentit té posar-li el nom de ‘sectorial’? A quins altres sectors afectarà? I encara més: afectarà algun sector no energètic? És el PLATER un pla més ambiciós a nivell productiu del que és estrictament l’energia eòlica i solar? Com gairebé sempre el nom sí fa la cosa, no queda gens clar quins altres àmbits ‘sectorials’ seran part d’aquest Pla.
- El Pla no contempla totes les formes d’energia renovable, i en deixa fora algunes que probablement s’acabaran desenvolupant a Catalunya en els propers anys, com ara l’eòlica marina o l’hidrogen verd. En canvi, el PLATER està limitat a l’energia eòlica terrestre i a l’energia solar fotovoltaica terrestre, és a dir, als aerogeneradors i les plaques solars ubicades al llarg del territori català. Per tant, es defineix un sistema ‘incomplet’ de la distribució territorial de l’energia, que no té en compte tots els vectors en què es basarà el mix energètic futur de Catalunya.
En síntesi, el PLATER té molts punts desconeguts que caldrà seguir i analitzar en els propers mesos. Com a element positiu s’apunta l’objectiu de ‘posar ordre’ a la implantació territorial d’energia eòlica i solar a Catalunya. Però sense deixar de dir que això arriba un pèl tard, especialment perquè en les darreres dècades s’ha generat un rebuig massiu als territoris amb més infraestructures, que han vist com es degradava el seu entorn paisatgístic alhora que no en rebien cap mena de ‘compensació’ econòmica. Malauradament, però, les qüestions econòmiques no són a l’epicentre del PLATER.