Glosa del LXIX Concurs Exposició Nacional de Roses

 |   |  Twitter

Glosa del LXIX Consurs Exposició Nacional de Roses al Teatre Bartrina.
Dissabte 7 de maig de 2016, a les 12:30 h.

Matilde Ferrer

img-ExpoRoses2016 01
Lectura de la Glosa a càrrec de Matilde Ferrer. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.

AGRAÏMENTS

En primer lloc vull agrair al consell directiu i a Xavier Filella per invitar-me a aquest acte i fer la glossa de la inauguració del 69 Concurs-Exposició de Roses de Reus.
També vull agrair especialment al Sr. Ferré i a Cesca Ferran, la seva especial amistat, ja que varen ser ells els que em varen implicar en el Concurs-Exposició de Roses.

I d’una manera afectuosa, agrair a tots els participants en l’Exposició, perquè ells són els veritables protagonistes i fan possible la continuïtat d’aquest esdeveniment.

LA MEUA RELACIÓ AMB CATALUNYA I LES ROSES

Entrega dels premis. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.
Entrega dels premis. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.

Dec la meva passió per les roses al meu pare. I també una certa vinculació a Catalunya. Mon pare, que va començar com empeltador de fruiters a València, es va formar, de molt jove, com a roserista a Catalunya, on acudia a empeltar cada estiu a la Finca Torreblanca, on va nàixer Pere Dot.

A les estades de treball d’estiu, mon pare aprofitava per visitar regularment a Pere Dot, que ja per aquell temps era molt conegut internacionalment. Quasi sempre el trobava al camp, treballant, on li mostrava les seves varietats noves i el conreu dels rosers.

També va tindre bona relació amb la família Munné. Mon pare va treballar per a aquesta marca a la seua finca de Gavà, produint rosers per a ells. Amb els anys, els Munné ampliaren el negoci en terres valencianes. Concretament a Riba-roja del Túria, molt prop d’Alaquàs, d’on sóc jo.

Amb Carles Camprubí va tenir una especial relació. Els dos junts, a finals dels anys cinquanta, començaren a multiplicar rosers de la firma Meilland. Relació, amb aquesta firma, que mantenim els Ferrer, amb una societat ubicada a Sevilla.

APRENENTATGE I OFICI

Jo de petita, vivia al camp, a les afores d’Alaquàs, prop de València, on mon pare tenia un hort, l’hort de San Josep. Allí ell es dedicava al conreu de plantes de rosers.
Cada primavera, hi havia una explosió de roses per tot arreu. Però nosaltres no sols gaudíem de la bellesa del moment. Calia estar per la feina. Era molt important, segons ell, que les plantes estigueren ben etiquetades i conèixer-les bé, tant en flor, com a l’hivern, sense fulla. Només pel color de la tija i les espines.

Per aquella època començaven a destacar els obtentors de roses noves del nord de Europa i França, als que el meu pare visitava regularment. A casa teníem ja la tasca de multiplicar les seves roses, perquè calia estar al dia de les novetats.

CONCURS

La primera vegada que vaig tenir noticia del Concurs-Exposició de Roses de Reus va ser gràcies a Cebrià Camprubí, una persona entranyable. Ens teníem un gran afecte, i jo el respectava molt, perquè era un gran professional. Ell coneixia tots els noms de totes les varietats!!!. Això per a mi era dificilíssim, impossible.

Em contà que el Concurs de Roses de Reus destacava entre tots. Perquè es presentaven un major nombre de concursants que a la resta de concursos; perquè la qualitat de les flors presentades era extraordinària i per la gran diversitat de tipus de roses presentades, amb varietats d’obtentors catalans i de l’estranger. I moltes d’elles amb molt de perfum. Cosa que per a ell era molt important.

També em va fer veure la transcendència que tenia la manera i el lloc d’exposar les flors. Aquest magnífic Teatre Bartrina, a la seu d’un Centre de Lectura… A un lloc de la cultura. Cultura i cultiu venen de la mateixa arrel. Cultivar roses i fer cultura, a Reus, és una mateixa cosa. Això a mi, podreu comprendre-ho, m’agrada molt.
Reus té, com a símbol de la ciutat, la rosa. Em consta que els ciutadans de Reus la estimen des de que naixen. Forma part de la tasca d’aprenentatge a casa.

AER

Entrega dels premis. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.
Entrega dels premis. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.

Com sabeu molts de vosaltres, a més a més d’empresària de les roses, tinc l’honor de ser presidenta de l’Associació Espanyola de la Rosa. Associació que està integrada en la World Federation Rose Society.

Cada any, com a presidenta, informe a la WFRS de totes les activitats que, en voltant a la rosa, es realitzen a Espanya. Entre elles, els concursos de roses i, entre ells el Concurs-Exposició de Reus.

Com a conseqüència d’aquestes noticies, des de fa uns anys he rebut, com a presidenta, l’interès per part de la WFRS de donar a conèixer mundialment la ciutat de Reus, com a ciutat roserista, a totes les associacions que en formen part: que, en total, són 39 associacions nacionals i 19 membres associats.

A la primavera del 2013 ens visità la delegació d’un membre de la WFRS, la Associació Uruguaiana de la Rosa.
Va coincidir la seva visita amb el dia del Concurs-Exposició de Reus i es quedaren bocabadats.

Ells a l’Uruguai també tenen molta afició i entenen molt de roses. Perquè, com ací a Reus, abunden, les roses, als jardins particulars, tot i que no hi han plantades al jardins públics.
Era curiós que coneixien moltes de les varietats de Dot, les tenien plantades als seus jardins, les comparaven, si tenien la mateixa tonalitat o mida; altres varietats no les tenien, però les coneixien per publicacions. Estaven encantats i varen mostrar la seua sintonia amb la gent de Reus, perquè sabien, per experiència pròpia, lo difícil que era cuidar tot l’any les plantes, mantenir-les sanes, esporgar-les, aconseguir tiges llargues i poder concursar amb èxit. I poder mostrar amb orgull, a tota la població, el bon resultat de l’esforç. Mereixia la pena.

L’any següent, al 2014, a iniciativa d’ AER es va celebrar a Barcelona la Convenció Regional Europea de la Rosa.
Tot i que es tractava d’una Convenció europea, el ben cert és que ens varen visitar delegacions d’arreu el món: 22 països diferents, entre ells Austràlia, Japó, Xina, Canada, Estats Units, Sudàfrica, Corea del Sud, etc.

La data la férem coincidir amb els concursos de Barcelona, Reus i Sant Feliu de Llobregat.
El dia que visitarem Reus, dia del Concurs-Exposició, la delegació estrangera la presidia Steve Jons, President de la WFRS. Vingueren més de 50 congressistes de tot el mon.

Ens va rebre la corporació municipal, presidida pel Sr. Alcalde de la ciutat. Visitarem a continuació la seu del Concurs- Exposició, el Centre Gaudí, el roserar Joaquima Gallissà de Rueda, el Centre Pere Mata, i passejàrem pels carrers de la població, visitàrem les botigues i gaudírem dels bons menjars mediterranis.

El Centre Pere Mata va agradar especialment als congressistes per la qualitat i singularitat de l’arquitectura modernista. Però també pel fet que a l’arquitectura d’aquest Centre hi ha abundància de precioses referències decoratives a les roses. En resum, quedarem molts satisfets de la gran acollida dispensada, admirats de la gran afició a les roses i de la bellesa del lloc.

Per cert, sabeu que estic casada amb un arquitecte. Això fa que estiga, jo també, enamorada de l’arquitectura de Reus. I de la seua cultura. Quan preparàvem la visita de la Convenció, el Sr. Ferré i Cesca, ens ensenyaren els incunables que teniu la sort de guardar a la magnífica biblioteca del Centre de Lectura. El meu marit, aficionat al paisatge i als temes del territori, va quedar impressionat al poder vore el “Atlante Veneciano” que hi teniu.

CONCURS

Entrega dels premis. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.
Entrega dels premis. Fotografia feta per un membre del Departament de Fotografia del Centre de Lectura.

Avui celebrem el 69 Concurs-Exposició.
Concurs que està relacionat amb la cultura i amb el cultiu. Com ja he dit, cultiu i cultura són el mateix. Representen a la vegada l’esforç i el sentiment. La tradició i la modernitat. I, com diguem a València: el trellat. O, com digueu vosaltres: el seny.
Per cert, això em porta a recordar la relació que hi havia antigament, no fa massa anys, entre la flor tallada i els camps pròxims. A l’Horta de València hi havia, al voltant de la ciutat, molts camps plantats de rosers, per a servir la flor tallada a les tendes de flors de la ciutat. Això era molt racional. Cultiu de proximitat. És el que feu ací a Reus. Les famílies podeu parar la taula amb flors directament dels vostres rosers.
I una altra cosa, de la que no vull oblidar-me. Vull fer referència als xiquets i a la gent jove. A la capacitat didàctica que suposa el conrear un roser i responsabilitzar-se d’ell durant tot l’any, per arribar al concurs.
Els joves són el futur. Espere.
Jo, tinc la gran sort de comptar amb els meus fills per continuar la nostra dedicació al roser. Ací està, entre el públic, (molts el coneixeu bé), el meu fill Arnau, que ve participant molts anys com a jurat.

COMPROMÍS

Jo, com he dit abans, vinc de València, d’Alaquàs que és, com Reus, un poble de roseristes des de fa molts anys. Però, per desgràcia, allí, a diferència d’ací, no hem sabut inculcar a la gent, als joves, l’afició per les roses.

Mon pare i altres amants de les roses ho varen intentar. A València, l’any 1956 (fa ja 60 anys) es va aconseguir celebrar la primera Exposició-Concurs de Roses a la seu de la Societat Coral El Micalet de València. Jo tenia 6 anys i per tant no ho recorde.

Però supose que amb aquesta iniciativa mon pare intentava imitar els concursos de roses que ell coneixia de Catalunya.

Durà 2 anys. Ara, altra vegada, volem exportar aquest concurs a València.
I us dic, avui, ací reunits tan bona gent, amb ocasió d’un tema tan entranyable, que faré tot el possible, que lluitaré, per aconseguir que, seguint el vostre exemple, els concursos de roses tornen de nou a València.

Moltes gràcies.