Lluís Pasqual: «Els del teatre pactem la mentida amb el públic, els polítics enganyen»

 |   |  Twitter

El següent article es va publicar al diari digital reusdigital.cat el passat 14 de maig de 2016. El text és de Jordi Siré i les fotografies de Cristina Antillés.


LLuis Pasqual 14-5-2016 1El dramaturg assegura que és “difícil” escriure un llibre amb “coses que no estiguin a Google”.

El reusenc Lluís Pasqual ha aconseguit tants mèrits dins del món de les arts escèniques que la seva pitrera estaria tan carregada de medalles com la d’un general soviètic. A la seva condició d’home polièdric li ha sumat ara un nou prisma, el d’escriptor. El llibre ‘De la mano de Federico’ (Arpa Editores) despulla la seva intensa relació vital i professional amb el Lorca poeta, músic i dramaturg, amb el qui comparteix també la condició de gèminis i de “germà amb el qual fer teatre”. I no se n’està de parlar del present, reclamant que els polítics deixin d’utilitzar les expressions teatrals: “Nosaltres no enganyem a l’espectador”.

Presentat aquest divendres a la sala Miquel Ventura del Cercle de Lectura plena de gom a gom, les 170 pàgines d’aquesta aventura literària li serveixen per rendir homenatge “amb sentiment de gratitud a un home que va posar nom a moltes coses que em passaven a la vida i que no tenien nom”. Escrit en només tres mesos, era una manera de respondre a la petició del propietari de l’Editorial Arpa, Joaquim Palau. “Som una editorial acabada de néixer amb el que això comporta, i vaig demanar ajut als meus amics”. La proposta a Pasqual era la d’escriure unes memòries, que el reusenc va convertir en només tres mesos (“no creia que fos el moment ni que interessessin a ningú”) en el que Dolors Juanpere va descriure com “una llarga conversa entre dues persones que es van agermanar i que es comuniquen amb el lector”.

LLuis Pasqual 14-5-2016 2

No és una biografia ni una autobiografia, com el mateix Pasqual va deixar clar, perquè com va afirmar amb ironia “avui en dia la dificultat d’escriure un llibre està a posar alguna cosa que no estigui a Google”. És un repàs a l’obra i la influència d’un Lorca que ha estat present en onze de les seves 80 direccions escèniques, amb drama i també apunts de comèdia, com l’apunt referent a com el lobby jueu de Broadway va negar l’estrena del musical basat en ‘Bodas de Sangre’: “Tenien molta por que per culpa de la intensitat i la força del text i de la música s’acabessin els musicals angle-saxons”.

Ara bé, Pasqual viu en un món real. El que li dóna el seu càrrec de director del Teatre Lliure (que ell mateix va fundar el 1976), antic responsable del Centro Dramático Nacional i de l’Odéon-Theatre de l’Europe de París. També com a futurible d’un teatre municipal de Barcelona que s’ha quedat en els calaixos dels projectes fallits. “En això l’Ajuntament de Barcelona sempre ha estat molt deixat. Per l’esport hi ha magnífiques instal·lacions però sempre ha pensat que la gent del teatre érem tan abnegats que, de totes maneres, hi hauria teatre a la ciutat”.

Ha arribat el moment de deixar la poesia i parlar amb prosa. “Des de fa uns anys la Cultura són enquestes sobre el nombre d’espectadors, si el servei de bar del teatre és bo, i suma de coses. Però el que no pots saber és el grau d’empatia i de felicitat que has produït a l’espectador”. Segons Pasqual, “pels polítics tot ha de tenir uns números” i per això reconeix que “hem estat passant uns anys d’economia de guerra on per a mi el més important era donar feina a la gent”.

Una raó més per declarar-se “molt emprenyat perquè des de fa un parell d’anys els polítics fan servir el mateix vocabulari que els homes de teatre. Ja ho van intentar al futbol, quan deien que els jugadors del Barça feien teatre. I ara tots els polítics parlen de ‘puesta en escena’, escenografía’, ‘construcción de relato'”. Pasqual reclama “que facin el favor d’inventar-se el seu propi vocabulari, perquè hi ha una diferència. Tots fem un simulacre, però jo quan faig teatre el simulacre és pactat. Jo no enganyo. Tots acceptem la mentida de creure’ns que allò és veritat i l’espectador està tractat com un adult. Els polítics enganyen, que és molt diferent”.

LLuis Pasqual 14-5-2016 3Amb Pasqual també hi ha temps de parlar del món escènic local i de la reconversió del Consorci del Teatre Fortuny en una eina per sortir del pas. “Sembla com si l’única manera de poder fer alguna cosa és anar a Barcelona. I no hem d’oblidar que està constituïda per molta gent de fora. I això hauria de tenir un retorn. Em fa molta pena, i em sap molt de greu, que Reus i altres ciutats siguin una sucursal de Barcelona”.

El futur l’espera amb “un projecte que començo a assajar l’1 de juny” que gira al voltant de la Lleva del Biberó, de la qual formava part un dels oncles de Pasqual. “Ja fa mesos que ens hem dedicat a anar a buscar gent de la Lleva, que ara tenen entre 95 i 96 anys, per a què ens expliquessin en directe la seva experiència. És una aventura apassionant, però tinc tanta informació que no sé com comprimir-ho en un espectable d’hora i mitja”.