La biblioteca del Centre de Lectura ha passat de 53.400 a 260.000 llibres en trenta anys (1983 – 2013)

 |   |  Twitter

sala-miquel-venturaDes del lliurament de la Creu de Sant Jordi l’any 1983 fins a la concessió aquest estiu del Premi Nacional de Cultura han passat 30 anys durant els quals la Biblioteca del Centre de Lectura ha viscut una important transformació que podríem analitzar a partir de quatre blocs diferenciats: les instal·lacions, els processos de treball, els serveis que ofereix la biblioteca i la seva dinamització.

L’any 1989, la biblioteca tenia una sala de consulta i una sala d’armaris compactes. Amb els anys, el magatzem ha estat ampliat dues vegades, la primera l’any 1993 i la segona l’any 2006. Actualment dues terceres parts del fons bibliogràfic i hemerogràfic està emmagatzemat en aquestes sales de compactes. L’any 2011, la sala Miquel Ventura de la biblioteca es va convertir en una sala de lliure accés en la qual l’usuari té accés lliure a totes les novetats editorials de recent adquisició. Durant aquests 30 anys, l’entrada de nou material en diferents suports va comportar la necessitat de crear un espai diferenciat per donar cabuda a aquest fons: la videoteca. Aquest espai, inaugurat l’any 1993 i renovat l’any 2011, va permetre ampliar considerablement els serveis que donem als nostres usuaris. L’any 2008, es va inaugurar la biblioteca infantil destinada als usuaris més petits (emplaçada a la sala Vidal Llecha, inaugurada com a sala de consulta l’any 1987). La biblioteca infantil constitueix un espai familiar d’aprenentatge i de cohesió social.

Les diverses ampliacions i reformes estructurals que s’han fet a la biblioteca es deuen bàsicament a l’augment del fons (l’any 1983 la biblioteca comptava amb 53.400 llibres, avui el fons és de 260.000) i a l’entrada dels formats audiovisuals. No podem oblidar els nombrosos donatius de milers de persones que, amb les seves aportacions, han contribuït a incrementar aquest fons bibliogràfic. Un exemple destacat és el llegat de Maria Martorell Gurrera.

Amb l’entrada a la biblioteca de les noves tecnologies l’any 1999, es va iniciar un procés llarg i laboriós d’informatització del fons bibliogràfic que encara dura. El treball cooperatiu establert amb el CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) des del mateix moment de la informatització del catàleg va permetre projectar la biblioteca més enllà de les parets de l’entitat i donar una major visibilitat del nostre valuós fons. Des del 1999, la biblioteca ha anat incorporant aquest fons al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya) a més de participar en diversos projectes cooperatius: RACO, MDC (Memòria Digital de Catalunya), PI (Préstec Interbibliotecari), etc. Aquesta presència ha permès situar-la al capdavant de les biblioteques patrimonials del país.

La biblioteca del Centre l’any 1983 oferia els seus serveis, majoritàriament als seus socis i responia les consultes esporàdiques que rebia d’altres persones alienes a l’entitat. L’any 2003, el Centre de Lectura va signar un conveni de col·laboració amb la Biblioteca Xavier Amorós i va obrir les seves portes a la ciutadania reusenca. Aquesta col·laboració permet l’organització d’actes i l’elaboració de guies temàtiques de manera conjunta.

El serveis que la biblioteca ofereix actualment als seus usuaris disten molt dels que es podien oferir durant els anys 80. L’entrada d’eines informàtiques ha permès que la biblioteca ofereixi un ventall ampli de serveis en línia.

Les biblioteques en general, al llarg d’aquests trenta anys, han esdevingut espais de difusió i dinamització cultural. La biblioteca del Centre, seguint aquesta evolució i transformació, va iniciar l’any 2008 un projecte de dinamització cultural per mitjà de dues línies: l’Escola de Lletres i un programa d’activitats culturals que es tradueix en xerrades, presentacions de llibres i cicles literaris amb l’objectiu d’esdevenir un espai lúdic, dinàmic i de difusió de la literatura i la cultura catalanes.

La biblioteca del Centre de Lectura té l’obligació de vetllar pel seu patrimoni bibliogràfic més antic, però no pot oblidar la transformació constant de la societat que la porta a afrontar un nou repte, la biblioteca digital. Comencem a treballar en aquesta línia amb l’objectiu d’oferir als nostres usuaris nous serveis i facilitar-los l’accés a la informació. Seguirem mantenint la biblioteca viva i creixent, admirada per tothom que la coneix o la descobreix i pels que l’estimem.