2013


El palau dels marquesos de Tamarit a Reus: la darrera i actual seu del Centre de Lectura

El 1897 el Centre de Lectura havia traslladat la seva seu a la casa dels marquesos de Tamarit, després de passar pel carrer de Vallroquetes, pel carrer de la Font i pel carrer de la Presó. Va ser el 1916 quan Evarist Fàbregas i Pàmies la va comprar pel valor de 83.000 pts. i la va cedir al Centre perquè deixés de pagar el corresponent lloguer i hi establís la seva seu social, la qual feliçment continua ocupant.

Joaquim Mir al Centre de Lectura

Pel Centre de Lectura ha circulat durant anys una llegenda urbana en el sentit que el quadre Un hort de l’Aleixar, un paisatge del pintor Joaquim Mir, va restar durant anys penjat a la sala de converses de l`’entitat, ara Sala de converses Ramon Amigó, de cap per avall degut a l’estil de l’artista que pintava a base de taques de color. Es una llegenda divertida però difícil de acceptar com a verídica ja que l’esmentat quadre presenta a l’esquerra de la part inferior la signatura de l’artista i la dedicatòria Al Centre de Lectura de Reus.

Evarist Fàbregas i Pere Cavallé. Un abans i un després en la història del Centre de Lectura

Pere Cavallé fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1922, una etapa que es caracteritzà per la projecció social de l’entitat i per una modernització de les seves estructures, per exemple la instal·lació de l’electricitat. Però el que marcà un abans i un després en la història de l’entitat fou la compra de l’arrendament, i doncs, la cessió de l’edifici del carrer Major per part d’Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre entre 1905 i 1909. L’entitat hi estava de lloguer des de 1897.

Un llibre del més alt interès: la història del Centre de Lectura (1859-1975) de Pere Anguera.

A la primavera de 1977, segurament pels voltants de Sant Jordi, editat per Edicions 62 i finançat pel polític reusenc –tot i que nascut a Montblanc- Josep Andreu Abelló, Pere Anguera publicà un llibre del més alt interès: El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Josep Andreu Abelló, polític destacat d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la Segona República, el més jove diputat del Parlament de Catalunya en la seva constitució i, finalment, President del Tribunal de Cassació fins al final de la guerra civil de 1936, visqué molt intensament la política reusenca i era president del Foment Nacionalista Republicà quan aquesta ben arrelada societat local contribuí a la fundació d’ERC.

La Biblioteca del Centre, la primera biblioteca patrimonial de Catalunya (1859)

Els orígens de la Biblioteca venien definits per l’objectiu de l’entitat sota la tríada de «la instrucción, la moralidad, las buenas costumbres». En el discurs de Gabriel Bofarull, secretari provisional i un dels fundadors del Centre, en la junta general ordinària del 4 de setembre de 1859, destacaven aquests principis, que havien de restar definits amb el progrés del saber, que comportava la lluita contra la ignorància, el no assoliment de la qual equivalia a la marginació social. L’orientació de l’entitat es definia a través de la difusió del saber, del «desarrollo intelectual» i de la propagació de la fraternitat.

Recepció del Premi Nacional de Cultura 2013 al Centre de Lectura

Amb motiu de la recepció del Premi Nacional de Cultura 2013, que tindrà lloc el divendres 22 de novembre, el Centre de Lectura ha programat una setmana d’activitats culturals que evidencien l’ample ventall de propostes que la institució programa regularment. Divendres 15 de novembre comença el cicle amb el concert del «Consort de flautes» de l’Escola de Música del Centre i el cor femení Cal·líope i continuarà mostrant propostes de l’Escola de Dansa, l’Escola de Teatre, el Cineclub, sessions de lectures En Veu Alta, un concert familiar del quartet de solistes de l’Orquestra Camerata XXI i conferències i presentacions de llibres organitzades des de les seccions del Centre o en col·laboració amb el Campus Extens Antena del Coneixement de la URV.

Güell i Mercader va promoure la creació del Centre de Lectura l’any 1859

Pere Anguera ho explica al llibre El Centre de Lectura. Una institució ciutadana: «El Centre de Lectura va néixer com un producte de les tertúlies vuitcentistes. Sembla que cal situar el seu origen en les reunions que feien un grup de joves menestrals, en un cafè del raval de Santa Anna, el Cafè de la Música, de Francesc Vidal; hi discutien de política, d’actualitat, de cultura i d’interessos locals. Cada vespre es trobaven per llegir i comentar entre ells els diaris, sobretot «La Discusión» i «El Pueblo», de Madrid, tinguts aleshores com els portaveus de la democràcia peninsular, sobretot el primer, dirigit per Nicolás María Rivero, que comptava amb col·laboracions de Castelar.

Salvador Vilaseca, soci del Centre de Lectura de Reus

El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va estar relacionat molt intensament i des de molt jove amb el Centre de Lectura. El 31 de gener de 1911, quan encara no tenia quinze anys, va ser-hi admès com a soci numerari. Es va donar de baixa temporalment, durant un parell d’anys, mentre portava a terme els seus estudis universitaris a fora de Reus, però tot seguit –el 4 de juliol de 1916– es va tornar a inscriure al nostre ateneu i continuà sent-ne soci fins a la mort.