2013


El palau dels marquesos de Tamarit a Reus: la darrera i actual seu del Centre de Lectura

El 1897 el Centre de Lectura havia traslladat la seva seu a la casa dels marquesos de Tamarit, després de passar pel carrer de Vallroquetes, pel carrer de la Font i pel carrer de la Presó. Va ser el 1916 quan Evarist Fàbregas i Pàmies la va comprar pel valor de 83.000 pts. i la va cedir al Centre perquè deixés de pagar el corresponent lloguer i hi establís la seva seu social, la qual feliçment continua ocupant.


Joaquim Mir al Centre de Lectura

Pel Centre de Lectura ha circulat durant anys una llegenda urbana en el sentit que el quadre Un hort de l’Aleixar, un paisatge del pintor Joaquim Mir, va restar durant anys penjat a la sala de converses de l`’entitat, ara Sala de converses Ramon Amigó, de cap per avall degut a l’estil de l’artista que pintava a base de taques de color. Es una llegenda divertida però difícil de acceptar com a verídica ja que l’esmentat quadre presenta a l’esquerra de la part inferior la signatura de l’artista i la dedicatòria Al Centre de Lectura de Reus.


Evarist Fàbregas i Pere Cavallé. Un abans i un després en la història del Centre de Lectura

Pere Cavallé fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1922, una etapa que es caracteritzà per la projecció social de l’entitat i per una modernització de les seves estructures, per exemple la instal·lació de l’electricitat. Però el que marcà un abans i un després en la història de l’entitat fou la compra de l’arrendament, i doncs, la cessió de l’edifici del carrer Major per part d’Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre entre 1905 i 1909. L’entitat hi estava de lloguer des de 1897.


Un llibre del més alt interès: la història del Centre de Lectura (1859-1975) de Pere Anguera.

A la primavera de 1977, segurament pels voltants de Sant Jordi, editat per Edicions 62 i finançat pel polític reusenc –tot i que nascut a Montblanc- Josep Andreu Abelló, Pere Anguera publicà un llibre del més alt interès: El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Josep Andreu Abelló, polític destacat d’Esquerra Republicana de Catalunya durant la Segona República, el més jove diputat del Parlament de Catalunya en la seva constitució i, finalment, President del Tribunal de Cassació fins al final de la guerra civil de 1936, visqué molt intensament la política reusenca i era president del Foment Nacionalista Republicà quan aquesta ben arrelada societat local contribuí a la fundació d’ERC.


La Biblioteca del Centre, la primera biblioteca patrimonial de Catalunya (1859)

Els orígens de la Biblioteca venien definits per l’objectiu de l’entitat sota la tríada de «la instrucción, la moralidad, las buenas costumbres». En el discurs de Gabriel Bofarull, secretari provisional i un dels fundadors del Centre, en la junta general ordinària del 4 de setembre de 1859, destacaven aquests principis, que havien de restar definits amb el progrés del saber, que comportava la lluita contra la ignorància, el no assoliment de la qual equivalia a la marginació social. L’orientació de l’entitat es definia a través de la difusió del saber, del «desarrollo intelectual» i de la propagació de la fraternitat.


Recepció del Premi Nacional de Cultura 2013 al Centre de Lectura

Amb motiu de la recepció del Premi Nacional de Cultura 2013, que tindrà lloc el divendres 22 de novembre, el Centre de Lectura ha programat una setmana d’activitats culturals que evidencien l’ample ventall de propostes que la institució programa regularment. Divendres 15 de novembre comença el cicle amb el concert del «Consort de flautes» de l’Escola de Música del Centre i el cor femení Cal·líope i continuarà mostrant propostes de l’Escola de Dansa, l’Escola de Teatre, el Cineclub, sessions de lectures En Veu Alta, un concert familiar del quartet de solistes de l’Orquestra Camerata XXI i conferències i presentacions de llibres organitzades des de les seccions del Centre o en col·laboració amb el Campus Extens Antena del Coneixement de la URV.


Güell i Mercader va promoure la creació del Centre de Lectura l’any 1859

Pere Anguera ho explica al llibre El Centre de Lectura. Una institució ciutadana: «El Centre de Lectura va néixer com un producte de les tertúlies vuitcentistes. Sembla que cal situar el seu origen en les reunions que feien un grup de joves menestrals, en un cafè del raval de Santa Anna, el Cafè de la Música, de Francesc Vidal; hi discutien de política, d’actualitat, de cultura i d’interessos locals. Cada vespre es trobaven per llegir i comentar entre ells els diaris, sobretot «La Discusión» i «El Pueblo», de Madrid, tinguts aleshores com els portaveus de la democràcia peninsular, sobretot el primer, dirigit per Nicolás María Rivero, que comptava amb col·laboracions de Castelar.


Salvador Vilaseca, soci del Centre de Lectura de Reus

El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va estar relacionat molt intensament i des de molt jove amb el Centre de Lectura. El 31 de gener de 1911, quan encara no tenia quinze anys, va ser-hi admès com a soci numerari. Es va donar de baixa temporalment, durant un parell d’anys, mentre portava a terme els seus estudis universitaris a fora de Reus, però tot seguit –el 4 de juliol de 1916– es va tornar a inscriure al nostre ateneu i continuà sent-ne soci fins a la mort.


L’art al Centre de Lectura els darrers 30 anys (1983-2013)

Al llarg dels darrers 30 anys les exposicions de la sala Fortuny i el fons d’art del Centre de Lectura han seguit una evolució paral·lela. El fons d’art s’ha anat ampliant successivament amb obres d’art contemporani gràcies al canvi de política d’exposicions esdevingut als anys 80. La sala Fortuny, rehabilitada l’any 1990, que tradicionalment havia estat una sala d’art comercial, va donar pas a la contemporaneïtat i els artistes que hi exposaven deixaven com a contraprestació una obra que passava a formar part de la col·lecció del Centre.


La biblioteca del Centre de Lectura ha passat de 53.400 a 260.000 llibres en trenta anys (1983 – 2013)

Des del lliurament de la Creu de Sant Jordi l’any 1983 fins a la concessió aquest estiu del Premi Nacional de Cultura han passat 30 anys durant els quals la Biblioteca del Centre de Lectura ha viscut una important transformació que podríem analitzar a partir de quatre blocs diferenciats: les instal·lacions, els processos de treball, els serveis que ofereix la biblioteca i la seva dinamització.


De la Creu de Sant Jordi (1983) al Premi Nacional de Cultura (2013): trenta anys de cultura

Profundament arrelat a la ciutat, amb un prestigi viu en tot el país com a ateneu amb un segle i mig d’existència, el Centre de Lectura de Reus ha rebut en els darrers trenta anys les dues màximes distincions reservades, una, a les entitats i persones que s’han distingit en qualsevol àmbit d’acció, la Creu de Sant Jordi, el 1983; i, l’altra, a l’excel·lència cultural: el Premi Nacional de Cultura, aquest 2013.


Llaç, la revista noucentista de Reus (1919 – 1920)

Els noucentistes reusencs es mobilitzen entorn de la revista Llaç, que es publicarà entre 1919 i 1920, els impulsors de la qual van ser Josep Prous i Vila i Bonaventura Vallespinosa i Salvat. Sortirà amb una periodicitat quinzenal, tot i que a partir del número VII esdevindrà mensual, i se n’allargarà, però, el nombre de pàgines i se n’il·lustraran les portades, que aniran a càrrec de diferents artistes: Joaquim Biosca, Ernest Enguin –al qual es ret homenatge amb motiu de la seva mort–, Xavier Nogués i Lluís Ferré.


Ramon Ferran, un artista del Centre de Lectura

El tremp d’una entitat centenària com és el Centre de Lectura de Reus es fa difícil de definir des d’idees simples, des d’indicacions esquemàtiques: malgrat que per a gairebé tothom se’ns fan evidents uns sòlids fonaments de catalanitat, de participació i de civisme actiu que d’alguna manera, des de l’afirmació del Centre de Lectura, han ajudat a configurar el tarannà de la ciutat de Reus.


La Revista del Centre de Lectura, novena època

Comença una nova època per a la Revista del Centre de Lectura. Després de publicar-se en períodes diferents (El eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica a partir de setembre de 2013 en format digital al web http://www.centrelectura.cat.

Els articles d’opinió, crítica i pensament que recull la nova revista complementen les Edicions del Centre de Lectura, les quals, amb els 125 volums editats dins la col·lecció d’assaig i els 13 números en la col·lecció de creació, donen sortida a treballs d’investigació i recerca de persones i a temàtiques històriques, socials i científiques vinculades amb Reus i la seva comarca.


El Teatre Bartrina del Centre de Lectura

El Centre de Lectura es fundà l’any 1859 per intel·lectuals, comerciants, administratius, petits empresaris compromesos amb la renovació del país i obrers que es movien en la línia d’unes idees progressistes. L’origen del teatre Bartrina, l’any 1905, presenta el mateix ideari que el dels fundadors del Centre: un grup de ciutadans que s’associen per afavorir el conreu de les arts, el teatre, la música, la dansa.


Eduard Toda i la Biblioteca del Centre de Lectura (1870)

No hi ha dubte que la biblioteca del Centre de Lectura de Reus és una de les més importants de Catalunya, tant per la quantitat de volums inventariats que atresora (uns dos-cents seixanta mil), com per la seva específica qualitat històrica i documental. Gràcies a la tasca eficient de les seves bibliotecàries, de tant en tant es produeixen “descobriments” valuosos entre els fons que cataloguen. L’any 2005, per exemple, va “reaparèixer” un manuscrit d’Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941), amb un text inèdit que considero realment interessant. Es tracta d’un article que s’havia de publicar a la revista de l’entitat, El Eco del Centro de Lectura, en què també col·laboraven habitualment el seu oncle matern Josep Güell i Mercader (Reus, 1839-1905) i el seu amic Joaquim Maria Bartrina (Reus, 1850 – Barcelona, 1880), tots dos molt estretament relacionats amb el Centre.


Tresors gastronòmics de la Biblioteca del Centre de Lectura

La Biblioteca del Centre de Lectura compta amb un bon nombre de llibres de gastronomia alguns dels quals hem cregut interessant de destacar.

En primer lloc parlarem d’una edició moderna del text més antic conegut en català referent a cuina. Es tracta del Llibre de Sent Soví, un receptari amb més de dues-centes vint receptes de plats que es cuinaven als Països Catalans a l’edat mitjana. Aquesta cuina és força anterior al descobriment d’ Amèrica, i, per tant, no disposa de productes que més endavant arribaren d’aquell continent. És una cuina saborosa, refinada i variada, mostra de les profundes arrels històriques de la nostra manera de cuinar.


El fons d’art del Centre de Lectura

La Història del Centre de Lectura es podria reescriure a través d’un repàs del seu fons d’Art. El paper de l’entitat com a aglutinant d’inquietuds en el món de la cultura ha estat, doncs, clau perquè molts artistes i mecenes cedissin les més de 700 obres que han anat configurant aquesta col·lecció.


L’esperit rebel del Grup Modernista de Reus (1897-1898)

Els protagonistes, quan recorden, al cap dels anys, el Grup Modernista de Reus, coincideixen a subratllar-ne l ‘esperit, infós a la colla per Josep Aladern, més enllà de les particularitats de cada un dels joves escriptors que l’integraven. Si filem prim comprovarem que, ni que les remembrances de Miquel Ventura defineixin com a àcrata el Grup, en realitat alguns dels seus membres, com Pere Cavallé o Màrius Ferré, eren republicans, que no hi havia cap activista àcrata entre ells i que I’Aladern mateix oscil·lava entre el federalisme i l’anarquisme.


El catàleg del fons antic de la Biblioteca del Centre de Lectura

El llibre antic actualment, a banda de l’interès que pot suscitar entre els investigadors, s’ha convertit en una peça de col·leccionista. Les biblioteques de llibres antics ens permeten conèixer no només els múltiples elements de la cultura i de la societat que els va produir, que és obvi, sinó també la història del llibre.


Dona nua, de Pau Gargallo, presideix el vestíbul de la Biblioteca del Centre

No hi ha dubte que la peça de què parlem avui és una de les més ben situades del Centre. Pel seu costat hi passen, cada dia, moltes persones: els que van i vénen de la biblioteca, de la sala Fortuny, de la sala d’actes, de la sala de converses, de la Secció Excursionista, de les aules, etc. Els més habituals de la casa ja gairebé ni la miren, de tant familiar com és, però els que visiten per primera vegada la planta noble del Centre no poden deixar d’admirar les formes classicistes, quasi arqueològiques, d’aquesta bella estàtua de bronze. Les seves dimensions són prou considerables: 82 centímetres d’alçada per 19 de gruix i d’amplada.


Pere Cavallé, dramaturg del Grup Modernista de Reus

Contemporanis seus com Joan Puig i Ferreter, Plàcid Vidal i Josep Recasens van traçar-ne semblances o van enregistrar-ne I’activitat, amb més o menys atenció; Joaquim Santasusagna, que també el va conèixer, li va dedicar un article a la Revista del Centre dels anys vint i un bon passatge a la seva obra bàsica; molts anys després, Pere Anguera i jo mateix ens en vam ocupar des d’enfocaments diferents, darrerament, Xavier Ferré se n’ha ocupat amb molta més intensitat.


Història del Centre de Lectura, 1910 a 1970

El 1911 el nou president del Centre de Lectura, Jaume Simó i Bofarull, funda el primer sanatori mèdic gratuït i promou un congrés d’ateneus i societats culturals, en què s’honra el Centre. Comença, ara, a tenir un pes preponderant el català de manera que és en aquesta llengua que es comencen a redactar les actes. En aquests moments, és quan surt a la llum la desitjada galeria de reusencs il·lustres que, després, serà traslladada del Centre per anar a parar a l’Ajuntament durant el franquisme.


Bonaventura Vallespinosa (1899-1987). Un gran traductor arrelat al Centre de Lectura de Reus

Coincidint amb la Jornada de Traductors celebrada al Centre de Lectura de Reus els dies 12 i 13 d’abril, es oportú parlar, encara que sigui succintament, de Bonaventura Vallespinosa i Salvat (Barcelona, 1899-Reus, 1987) i la seva tasca de traductor, tot tenint en compte que inicia aquest camí quan s’incorpora al Centre de Lectura com a President de la Secció de Lletres.


Incunables. Un viatge al segle XV

Es consideren incunables tots els documents impresos des de mitjan segle xv fins a l’any 1500. Els predecessors dels llibres impresos amb tipus mòbils van ser els llibres xilogràfics –documents gravats amb una planxa de fusta tallada en relleu–, possiblement anteriors als tipogràfics, que van coexistir paral·lelament durant la segona meitat del segle xv. Gutenberg –inventor de la impremta i pare del primer incunable tipogràfic conegut, la Bíblia llatina de 42 ratlles–, va resoldre per sempre la còpia mecànica de llibres amb la utilització de tipus mòbils.


L’escultor Joan Rebull i el Centre de Lectura de Reus

Tot i que l’escultor reusenc tingué, tota la seva vida, un vincle estret amb la ciutat que el va veure néixer, i especialment amb el Centre de Lectura de Reus, cal destacar que fou durant la seva època d’adolescència i primera joventut que aquest vincle fou més fort. Un lligam que seria determinant per al seu desenvolupament artístic i personal.
Rebull va ser un artista precoç. Als 10 anys ja havia estat guardonat amb el primer premi en el Concurs Regional d’Aprenents, amb una còpia feta en fang de “La temptació de Sant Antoni”, de Rafael Atché. Aquest obra, quedarà en propietat del Centre de Lectura, així com una altra que Rebull realitzarà a la mateixa època, titulada “Al·legoria”, també en fang.


Els llibres de dedicatòries del Centre de Lectura

Capbussar-se en els llibres de dedicatòries del Centre és fer un viatge per la història. La seva visió en conjunt ofereix el retrat de l’entitat i el prestigi que s’ha guanyat amb els anys. Moltes personalitats del món de l’art, la música, les lletres o la política, hi han rubricat la seva signatura o hi han deixat textos, dibuixos, poemes o notes musicals. El primer llibre de dedicatòries comença amb un poema escrit per Joaquim Bartrina i dibuixos de Soberano, Llovera i alguns atribuïts a Fortuny. Repassant els llibres podem veure aquells que hi són i també aquells que per motius diversos no hi van estampar la seva dedicatòria: la conjuntura, la deixadesa, la por al rebuig o l’oblit dels responsables de l’entitat, va fer que alguns personatges destacats, que han participat o col·laborat regularment amb el Centre, no hi figurin.