La Biblioteca del Centre, la primera biblioteca patrimonial de Catalunya (1859)

 |   |  Twitter

2013-11-17-imatge-bibliotecaEls orígens de la Biblioteca venien definits per l’objectiu de l’entitat sota la tríada de «la instrucción, la moralidad, las buenas costumbres». En el discurs de Gabriel Bofarull,  secretari provisional i un dels fundadors del Centre, en la junta general ordinària del 4 de setembre de 1859, destacaven aquests principis, que havien de restar definits amb el progrés del saber, que comportava la lluita contra la ignorància, el no assoliment de la qual equivalia a la marginació social. L’orientació de l’entitat es definia a través de la difusió del saber, del «desarrollo intelectual» i de la propagació de la fraternitat.

Sota l’etapa del president del Centre, Alexandre Garcia, elegit en les eleccions del 7 de juny de 1860, la societat es traslladà al número 7 del carrer de la Presó. També es nomenà el càrrec, en junta de govern d’aquell 31 d’agost, de primer conserge, que recaigué en l’anterior president, Ciril Freixa. El nou local representà una expansió del Centre, la qual afectà l’impuls de la Biblioteca «destinando al efecto la mayor suma posible mensualmente, hasta que esté dotada de todas las obras, cuyos autores sean universalmente reconocidos como las mjores lumbreras científicas y literarias».

En aquests anys, el Centre veié aprovats els seus primers reglaments. El primer, datava del 9 de juny de 1859 i dedicava deu articles a l’apartat de la Biblioteca. Es parlava de la Biblioteca com a projecte: «se destinará un gabinete del “Centro” un lugar a propósito en el que se dipositarán todos los libros y periódicos pertenecientes a la entidad». S’hi preveia la deixa en dipòsit de volums i diaris per part dels socis. En l’article 49 constava que no es podia extreure cap volum de l’entitat i es deixava a criteri de la Junta de Govern el criteri de l’adquisició de volums (a suggeriment dels socis). Per primera vegada es parlav de la funció dels dos bibliotecaris nomenats per la Junta de Govern per dur a terme una indexació dels volums, un d’ells fou Francesc Miró. També s’hi especificava una divisió respectiva d’espais per a lectura de llibres i de diaris.

Segons Eugeni Mata, el primer llibre ingressat al Centre de Lectura fou el Diccionario clásico de la lengua española, de Ramon Joaquin Domínguez. S’adquiriren els primers tretze volums (dels trenta de què constava) de la Historia General de España (1850-1859), de Modesto Lafuente, la sèrie de tres toms de la Historia de los Tres Reinos de la Naturaleza, els vuit volums de Los Heroes y grandezas de la Tierra. Simultàniament a aquestes subscripcions s’habilitaven prestatgeries per a la localització de les obres. La Junta acordava també completar la col·lecció Lectura para todos i se subscrivia al Boletin Oficial de la Provincia de Tarragona. Les compres directes d’obres també es feien a través de la venda d’exemplars per part dels socis. Així constava en la sessió de la junta de govern del 4 de febrer de 1861 quan un soci va oferir l’obra en cinc volums Vida de Napoleón, de Walter Scott, que va ser adquirida finalment a un preu menor que el de sortida. Però l’obra de més abast que es va pagar fins aleshores, segons acord de la junta de l’11 d’abril de 1861, ho fou per subscripció, amb un cost de 860 rals; era la sèrie de trenta-set volums de l’Enciclopedia Moderna. Fou en aquest curs esmentat, doncs, que s’inicià la constitució del fons bibliogràfic de la institució d’acord amb la incorporació de matèries que divulguessin els coneixements en els cursos en funcionament. Aquesta orientació continuà incrementant les referències, com en el cas de la compra d’un tractat de cal·ligrafia i de l’estudi El Panteón universal.

El canvi de presidència de l’entitat, constituïda arran de les eleccions del 18 de juny d’aquell any amb el nomenament del nou president, Tomàs Lletget, no aportà canvis en la política d’adquisició d’exemplars. Terminològicament, durant aquests primers dos anys de la vida de l’entitat cívica, l’espai de consulta de llibres i de premsa era denominat, a més de Biblioteca, «Salón de Lectura». «elogiando al Centro de Lectura y demostrando vivos deseos para que esta sociedad llegase á un alto punto de prosperidad». Victor Balaguer s’hi va referir en la seva visita al Centre desitjant: «el amor al estudio, á la Patria y a la Libertad». El Centre pretenia consolidar aquest objectiu amb la continuïtat de la subscripció a la Historia de l’historiador liberal Modesto Lafuente.

El suport a l’adquisició de volums també provingué de l’altruisme dels socis, com fou el cas de Manuel Delgado que donà El romancero de la guerra de África i tres toms de José Freixa. El vessant científic del fons bibliogràfic continuava amb la subscripció a la publicació tècnica La Revista Industrial.

El primer esment d’un catàleg de la biblioteca de l’entitat, «formado ya de los libros y obras que existen en la librería» constava en la junta de govern de 1861. L’evolució del patrimoni bibliogràfic i, en conjunt, de l’estructura de l’entitat conegueren el curs 1861-1862 un primer ordenament. Així, la dinàmica del Centre constaria de quatre seccions, al capdavant de les quals hi hauria un responsable: la d’ensenyament, la d’abastiment d’obres per a la biblioteca, la de subscripció de diaris i la de conservació. Aquesta organització coincidí amb el primer pressupost anual aprovat per a la Biblioteca per a l’any 1862, calculat en 240 rals. Pel que fa a noves adquisicions es va preveure de comprar la «bellísima obra del eminente repúblico» Emilio Castelar, La redención del esclavo. I es continuaven rebent donacions de volums, com la del polític reusenc Joan Prim –el Diccionario geográfico, estadístico e historico de España [1845-1850], de Pascual Madoz– i la de Josep Gener. L’historiador local Andreu de Bofarull féu donació dels mapes Arbol genealógico i Tabla cronológica. En un context expansiu, pel que feia a la formació de la Biblioteca, el bibliotecari (Jaume Aguadé Gil) tenia com a funció valorar els volums abans d’aconsellar-ne l’acceptació.

Víctor Balaguer, segons constava en la mateixa sessió, donà un original seu, Recopilació de poesias catalanas. Aquestes obres eren, com exposa Pere Anguera, les primeres en català que s’incorporaven a les lleixes del Centre. I seguint aquesta línia d’adscripció a la Renaixença, en junta de l’11 de juliol del mateix any, s’acordava subscriure’s a l’obra L’orfeneta de Menargues, de l’historiador liberal Antoni de Bofarull.

Però l’ofrena bibliogràfica més significativa fins aleshores a la societat la féu el metge reusenc Pere Mata i Fontanet, en la sessió extraordinària del 29 d’agost de 1863, amb les obres: Sinopsis filosófica de la quimica, Compendio de toxicología, Tratado de la razón humana, Filosofía médica Española, Nuevo arte de ayudar a la memoria i Lecciones sobre la lengua universal i diversos estudis mèdics i tractats mentals.