Juncosa i Bonet, Eduard; Jordà i Fernández, Antoni (2022). Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Edicions Universitat de Barcelona i Diputació Provincial de Tarragona, p. 443.
El patrimoni cultural no adquireix autoritat fins que no es legitima com a construcció social i cap construcció social es produeix espontàniament sense un discurs previ.
Aquest paràgraf inicial que, d’entrada, els pot semblar fora de lloc, expressa el que es correspon amb un procés científic que, com no pot ser d’altra manera, porta a una transferència de coneixement i a la materialització transversal de l’impacte social de la recerca cosa que entenem que es dona en l’obra a què ens referim.
El procés científic es concreta en cinc anys de recerca històrica que dona com a fruit aportacions documentals inèdites. Una recerca que ha estat coral: noms de referència en la investigació i anàlisi de documentació medieval, tant de casa nostra com d’universitats estrangeres, han tractat la figura històrica, la literària, la femenina, l’epistolar, etc. de Margarida de Prades. Coordinada pels Drs. Eduard Juncosa Bonet i Antoni Jordà hi trobem, a més del mateix Eduard Juncosa, Vicent Baydal, Jacobo Vidal, Marina Navàs, Alejandro Martínez, Stefano Cingolani, Abel Soler, Teresa Forcades i Sophie Hirel-Wouts. Nou investigadors diferents, doncs, signen els deu capítols (alguns en col·laboració), més la introducció a càrrec dels editors i un epíleg d’un dels autors.
Teresa Vinyoles, de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM) de la Universitat de Barcelona, s’hi refereix (2022), en aquest aspecte, com una «magnífica lliçó d’història, de metodologia històrica» i considera «curosa» la selecció de temes, que són:
– el context polític en què visqué la reina
– la situació del país i del comtat de les Muntanyes de Prades
– el context cultural: l’art, la literatura i la música del seu temps, el luxe i el refinament de la cort
– l’anàlisi de les etapes de la vida de Margarida: l’entorn familiar i l’educació, la reina consort, la reina vídua i el seu casament secret, la interessant biografia del fill amagat i els darrers anys com a monja
– l’estudi de les pròpies cartes, una d’elles autògrafa, desconeguda fins ara
Temes que són tractats en un volum de més de quatre-centes pàgines publicat per dues universitats: la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Barcelona.
Aquest volum entenem que no és la pedra que corona l’edifici sinó, precisament, la pedra que aguanta l’edifici i, a partir de la qual, la recerca fructifica la societat. Un edifici simbòlic construït, volgudament, amb criteri de transversalitat que aporta novetats; comporta revisions sobre aspectes de la figura de Margarida de Prades de qui se n’ocupen revistes científiques, cenacles universitaris, institucions articuladores, entitats que difonen cultura, etc., i comença a fecundar l’indret que l’ha propiciat, ja des de la seva gènesi, puix que durant tres anys no consecutius (coses de la pandèmia) s’han celebrat a Prades conferències a càrrec d’investigadors de prestigi que ens presenten el personatge i el context amb especial èmfasi en la literatura i la música del temps de la reina. Ho han fet en clau acadèmica i també divulgativa. S’han programat un concert ad hoc a càrrec del grup de música antiga O vos Omnes i una conferència, recital poètic i concert al voltant de la figura de Margarida de Prades. S’han fet representacions teatrals que beuen de la reconstrucció històrica sobre vida i època del personatge, de la mà de Rat Cebrian i Paloma Vicente. S’ha editat un llibre per a lectors infantils i d’edat escolar amb il·lustracions de Pilarín Bayés. I està projectat un centre d’interpretació de la figura de la reina que ja s’ha materialitzat, en una primera fase, amb la rehabilitació de les restes de l’antic castell comtal. Etcètera. En definitiva, s’ha generat en gran part un patrimoni visible, palpable, audible (qui sap, quan pot arribar a ser gustatiu o olfactiu…), etc. Però encara n’hi ha més. Nogensmenys, s’ha generat patrimoni intangible.
Seguint, novament, Vinyoles, podem referir que aquesta iniciativa atorga de nou a Margarida de Prades un lloc a la història perquè s’ha aprofundit en la seva biografia, s’ha pogut sentir la seva veu, s’han aclarit dubtes i, per damunt de la llegenda, s’han descobert realitats; enforteix la identitat nacional i la pròpia territorial del Comtat de Prades, pràcticament set-cents anys després que fos creat per Jaume II, i n’incrementa tant el coneixement com també el gaudi estètic a través de l’art.
Saber-ho, doncs, ens dona transcendència a tots i ens en fa ser-ne conscients; impuls de futur, objectius i actius ja en part materialitzats. Aquesta recerca històrica conforma un base molt sòlida per a l’enfortiment de la identitat territorial i per a una difusió important d’aquestes terres nostres en molts àmbits: interpretació, literatura, mite literari ja conformat mitjançant la poesia i la música, història…
I és que Margarida de Prades és un personatge històric, cada vegada amb més present i més futur, perquè la suma de recerca científica i de decisions polítiques, que vol dir també econòmiques, pot ser fecunda fins i tot a través d’una figura que va veure marcada la seva vida per no haver-ho estat.
Referències
Vinyoles Vidal, Teresa (2022). «Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa». Summa. Revista de Cultures Medievals, 20, p. 97-99.