Morató Pàmies, Maria Elena i del Valle Martí, Anna (2023). Morató Aragonès. La passió tranquil·la. Barcelona: Associació Cultural Arxiu Morató Aragonès, p. 384. Fotografies: Arxiu MA, Carles Fargas, Foto Gasull, Graphika CS i Joan Capdevila.
El Llibre s’ha publicat pel centenari d’aquest notable artista reusenc de la generació de postguerra. Es publiquen pocs llibres sobre artistes locals, s’han de buscar amb lupa. Aquest s’ha fet per iniciativa de la filla del pintor, crítica d’art de professió i dedicada a preservar el treball i la memòria del seu pare des de l’Arxiu Morató Aragonès establert a Cornudella.
Morató Aragonès va viure entre Reus, Cornudella i Barcelona. La vida de la família, molt ben documentada al llibre, il·lustra la migració durant el segle xx de la gent dels pobles d’interior cap a les ciutats i capitals, el retorn en determinades èpoques de crisi familiar o buscant protecció durant la Guerra Civil. I mostra el lligam emocional que es manté amb els llocs d’origen.
El pare de Morató va morir quan ell tenia quatre anys i la mare i quatre fills es van haver de traslladar de Reus a Cornudella del Montsant, el poble d’on ella procedia i on van viure i els germans van anar a escola durant uns anys. El nen Josep tenia afició a dibuixar i pintar, a l’escola i en les seves estones lliures. El llibre explica amb detall que el 1936, la nova i moderna Escola Taller d’Art de Tarragona, amb els directors Ignasi Maillol i Joan Rebull van organitzar una llarga estada estival a Cornudella. Maillol ja hi anava habitualment a pintar i va arrossegar els seus col·legues professors i els seus joves alumnes. Allí van trobar l’adolescent Morató Aragonès que es va afegir al grup i aquell estiu d’aprenentatge en un ambient extraordinari va decidir el seu futur de pintor.
Cornudella, el Montsant, Siurana i altres pobles del Priorat han estat un tema apreciat per molts pintors, com el jove Joan Miró —amb avis de Cornudella—, Iu Pascual, Jaume Mercadé, Josep Subirats, Bosch Roger o Enric C. Ricart. Seguint el rastre de Maillol, exiliat després de la guerra, hi van tornar alguns antics professors i deixebles de l’Escola de Tarragona i alguns professors de la Nova Escola Taller d’Art, com Gonzalo Lindín, Garcianguera, Pinet o Tomàs Olivar. El paisatge, amb un caràcter original i potent, ha merescut la mirada de molts pintors i fotògrafs, artistes importants i artistes locals, visions diverses des de la figuració tradicional i interpretacions expressionistes o simbòliques.
Els pintors de postguerra de l’àmbit de Reus seguien el rastre de Joaquim Mir i els paisatges del Baix Camp que havia pintat, però també van treballar al Priorat, especialment a Siurana. Ho van fer Juli Garola, Pere Jordana, Pere Calderó i d’altres. També hi va pintar Miquel Salvadó Jassans d’Alforja o Josep Roig Aguiló de Cornudella.
Morató Aragonès va consolidar la seva vocació. Les seves primeres pintures van ser paisatges de Cornudella, li van ser reconegudes amb premis a Reus i, quan va tenir l’edat, va anar a Barcelona a estudiar. El seu recorregut formatiu és molt comú entre els artistes catalans de la seva generació: els cursos a l’Escola Superior de Belles Arts, els viatges a l’estranger —especialment a París i Roma, on coneixien les noves tendències artístiques— i, quan tornaven, la recerca d’un espai professional entre les galeries i la societat catalana de postguerra.
Morató Aragonès sempre va tenir predilecció pel paisatge, va pintar a Barcelona, a Ronda —on va fer el servei militar— i a d’altres pobles d’Andalusia, al Marroc —seguint els passos de Fortuny—, a París —on va anar gràcies a una borsa— i a Roma —on també va aconseguir un ajut de la Real Academia Española. Va recórrer moltes ciutats de tot Espanya i algunes capitals d’Europa, però regularment tornava a Cornudella, al Montsant i al paisatge del Priorat. Amb imatges d’aquests llocs on va passar la infància i on va començar a pintar va fer moltes de les seves millors peces. Van ser el tema del seu primer i del seu darrer quadre. Quan pintava el seu espai vital ens sembla més lliure, més emotiu i capaç d’una gran connexió i llibertat.
Morató dibuixava i feia apunts de pintura a l’aire lliure. Va viatjar i va recopilar temes per a les pintures, però solia fer o acabar les obres definitives al taller. Buscava la simplificació i un grau d’abstracció que donés tant de protagonisme a la forma, el color o la textura, com a la representació. Feia pintures a l’oli, en moltes etapes treballant amb paleta, cosa que l’ajudava a descompondre la imatge en múltiples facetes, com vista per un calidoscopi de colors i matisos.
Va tenir molts premis, va treballar amb bones galeries, com la Grifé i Escoda i La Pinacoteca de Barcelona o l’Anquin’s de Reus, i va poder viure professionalment de la seva pintura. Potser per influència dels ambients sofisticats de París, va repetir el tema de noies assegudes en cafeteries i cabarets, vestides elegants i tocades amb barrets. És un treball més anecdòtic, treballat sovint amb aquarel·la, proper al disseny gràfic, que es va fer molt popular. Però els moments de màxima profunditat en la recerca pictòrica, quan els seus sentits i el seu esperit es manifesten sense traves ni convencions, és quan pinta els paisatges contundents del Montsant i els entorns de Cornudella i Siurana, els llocs on havia construït el seu imaginari vital.