Resum
El reusenc Josep Martorell Òdena va anar aplegant, a partir de la dècada de 1910 i durant més de cinquanta anys, els autògrafs d’una quantitat ingent de personalitats de diversos àmbits: culturals, polítics, eclesiàstics… La col·lecció es conserva a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i té un considerable interès documental. La filòloga Fina Masdéu ens en fa una descripció general.
Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.
Aquest preàmbul ve a tomb perquè, no fa gaire, vaig tenir la immensa sort de consultar –per motius acadèmics– un dels al·ludits tresors: una col·lecció d’autògrafs, que es guarda a les vitrines d’una de les saletes d’accés restringit d’aquest temple reusenc de la lletra impresa; l’impulsor i propietari de la col·lecció, l’impressor Josep Martorell Òdena (Reus, 1890-1983), en va fer cessió al Centre de Lectura l’any 1969, segons consta en una nota a la revista de l’entitat: «Ha estat rebuda la col·lecció d’autògrafs recollida il·lusionadament i pacientment pel nostre consoci J. Martorell Òdena, el qual n’ha fet donació. L’ofrena del senyor Martorell consta d’alguns àlbums i d’una colla de quadres, cadascun d’ells contenint autògrafs escrits en unes targetes uniformes. […] Algunes de les firmes van solitàries al mig de la cartolina, però d’altres són precedides d’unes ratlles de text manuscrit pel firmant.» –Revista del Centre de Lectura, època quarta, núm. 206, octubre 1969, p. 767.
Sembla que la col·lecció es va iniciar en els primers anys de la dècada de 1910, en un àlbum que Martorell Òdena devia portar sempre que intuïa l’oportunitat d’aconseguir la signatura d’alguna persona representativa. Després, i atès que la recollida d’autògrafs anava assolint un gruix considerable, va utilitzar unes targetes –que potser havia fet fer a propòsit– que li havien de resultar més còmodes, ja que li estalviaven d’haver de carregar tothora amb l’àlbum en qüestió. També cal suposar que s’havia plantejat la possibilitat de publicar els manuscrits que anava col·leccionant, segons es desprèn de la carta –conservada al Museu d’Alcover– que li escriu Plàcid Vidal des de Barcelona (21-X-1924): «Amb l’amic Biosca vam tornar a parlar del vostre projectat llibre d’autògrafs, i diu que té rebuts tots els autògrafs que li heu enviat i que us ha tramès dues postals». El memorialista alcoverenc torna a referir-s’hi en aquest retrat elogiós que fa de Martorell Òdena a El convencionalisme de la vida: «un pobre obrer minervista, casat i amb fills, que havia de sostenir la família amb el guany d’una modesta setmanada, i que se sacrificava estalviant amb la il·lusió de fer gravar aquells autògrafs, volent publicar un llibre que segurament no podria arribar mai a ésser editat. I això junt amb l’intent de fundar, a Reus, una revista literària i artística que –tampoc no havent d’eixir a llum– ja tenia títol: Omnium». (Vidal, 1972: 58-59). La informació sobre el col·leccionista es pot ampliar amb les dades que en dóna el Diccionari Biogràfic de Reusencs: «Se sentí atret per les lletres i es dedicà a l’ofici d’impressor. […] En 1916 organitzà un homenatge al poeta modernista d’Alcover, Antoni Isern, i en 1917 en portà a cap un altre de similar al malaurat poeta reusenc Hortensi Güell, del qual tenia un bonic quadre que, portat pel seu reusenquisme, regalà al Museu Municipal. […] es decidí a cedir la seva valuosa col·lecció d’autògrafs dels s. xix i xx al Centre de Lectura.» (Olesti Trilles, 1992: 433).
Ja l’any 1917, Ferran Gay havia donat notícia d’aquesta singular iniciativa a Foment, amb l’article “Una col·lecció d’autògrafs interessant”: «Vull parlar des d’aquestes planes d’una col·lecció notable d’autògrafs que ha reunit l’amic En Martorell Òdena, […] un esperit inquiet […]. Hi ha pensaments per a tots els gustos i per a tots els estómacs. L’amor, les idees, el patriotisme, l’art, estan glosats amb preferències especials. […] Enriqueixen la col·lecció, a més, les valuoses firmes de l’Ignasi Iglésies, Ambrosi Carrion, Duran i Tortajada, Miquel S. Oliver, Plàcid Vidal, Dolors Monserdà […]. Amb lo transcrit fins aquí creiem que n’hi haurà prou perquè el llegidor es faci càrrec de la importància que inclou aquesta col·lecció.» –Foment, 15-XI-1917, p. 2.
A l’exhaustiva llista de noms aportada aleshores per l’articulista, caldria afegir tots els que s’hi van incorporar en anys successius i que conformen una quantitat ingent d’autògrafs procedents de les més variades personalitats –literats, artistes, científics, polítics, eclesiàstics…– d’aquí i d’arreu, unes de gran renom, d’altres no tant, però que proporcionen una documentació útil per a diversos àmbits d’estudi: Josep Aladern, Gabriel Alomar, Eduard Toda, Joan Salvat-Papasseit, Marcel·lí Domingo, Manuel Azaña, Josep M. Prous i Vila, Blai Bonet, Maria Aurèlia Capmany, Gabriel Ferrater, Paul Valéry –qui, el 26 de maig de 1924, a Barcelona,[1] escrivia aquestes paraules per al col·leccionista: «La figure des paroles est plus éloquente que les paroles mêmes»–, entre molts i molts d’altres.
Una de les altres mostres del vast recull, les reflexions enviades des de la població occitana d’Arle del Ròse (5-V-1913) per Joseph [sic] Aladern, resulten avui, ben mirat, encara força actuals, i oportunes per a cloure aquest article: «¿Quan sabrá Reus honrar com se mereix aqueix gran tresor de sos fills? Pensin los richs, pensin los poderosos, pensin les autoritats, que avuy hi ha molta gent que viatja y visita les viles pel gust de trobarhi qualque cosa més que cellers de vins y magatzems d’avellanes» –la transcripció és diplomàtica.
[1] Procedent de Madrid, Paul Valéry va visitar Barcelona del 23 al 27 de maig de 1924.