Fa 21 anys, al 1993, la Videofonoteca del Centre de Lectura de Reus va començar una petita campanya de recuperació de material cinematogràfic a Reus de la mà del seu director de llavors Xavier Robert, que va confiar en la proposta de dos joves llicenciats, socis del Centre, Pedro Nogales i Josep Estivill. La manca de pressupost no va permetre tenir una llarga continuïtat del projecte, però si algunes petites recuperacions de gran valor històric com va ser el fons de Francesc Llevat Rosell.
Francesc Llevat era una persona molt coneguda a Reus on havia nascut el 1907, i ho era tant per la seva vida com per les seves relacions familiars. Francesc Llevat va ser president del Reus Deportiu, gestor de l’Orfeó Reusenc, Cap Comarcal d’Educación y Descanso, havia regentat la botiga Magatzems Santana, va dirigir una fàbrica tèxtil i va ser soci fundador de la Crolls. A més, el seu fill va ser alcalde de Reus a finals dels anys 70 i el seu sogre, Emili Briansó, tot un prohom de la ciutat i, entre altres coses, impulsor del cinema Kursal. El que no es coneixia d’ell era el tresor que guardava a casa seva en forma d’imatges domèstiques del Reus i la zona filmades en 16 mm entre els anys 30 i 40. Dels 17 rotlles recuperats, quatre eren veritables documents històrics del primer franquisme a la comarca amb imatges de la visita de Franco al 1942 a Reus, la visita del Comte Ciano a Tarragona el 1939, la celebració de la Festa del Treball en 1940 a la Selva del Camp i la concentració provincial de FET i de les JONS al 1939 a Reus a la plaça de la Llibertat. Aquestes filmacions van ser recuperades en aquesta primera campanya iniciada al Centre de Lectura i dipositades inicialment a la Filmoteca de Catalunya. Finalment, després de la seva creació, el Centre de Lectura va dipositar-les al CIMIR on poden ser consultades i visionades per tots els reusencs.
Aquesta campanya va ser l’inici d’altres projectes com la creació de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV, al demanar-li ajuda al professor de la URV José Carlos Suárez per seguir treballant en la recuperació del cinema reusenc. Amb els anys el treball de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV el portaria a col·laborar en un nou projecte que des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, llavors sota la direcció de Xavier Filella, s’estava duent a terme per part de diferents tècnics de la mateixa com la Coia Domingo, que era la creació del Centre de la Imatge de Reus. Es volia incloure també el cinema en aquest projecte, ja què el cinema amateur reusenc va tenir una gran importància als anys 60. Així que es va decidir crear la Cinemateca Antoni Martra i Badia per treballar en la recuperació del material cinematogràfic domèstic i amateur de Reus i la seva comarca.
Aquesta campanya iniciada pel Centre de Lectura també va suposar el descobriment del tresor cinematogràfic més valuós de Reus: el fons Antoni Martra i Badia. Antoni Martra i Badia, que havia nascut a Reus el 1874, va ser un pioner destacat de la fotografia i el més important del cinema a Reus ja que va ser l’impulsor de la creació de la primera sala de cinema estable de la ciutat: la Sala Reus. Una sala que es va situar entre 1906 i 1908 en l’actual plaça de la Llibertat. El 1908 la sala es trasllada a la Raval Santa Anna i l’espai que deixa l’ocupa el cinema Kursal i les seves columnes. Però Antoni Martra i Badia és també un pioner de la realització cinematogràfica reusenca perquè, en col·laboració amb Amadeu Vallveny, van filmar el 1929 el primer film realitzat per uns reusencs: Reus, les seves festes i monuments. Gràcies al zel i la generositat del seu nét, Antoni Martra i Solè, la cinemateca es va poder estrenar el 2006 amb la projecció d’aquest film i del Carnaval de Reus de 1908, les imatges més antigues que es conserven de la ciutat. Aquesta projecció va ser una petita mostra del més de destacat del fons Martra dipositat pel seu nét que posteriorment va seguir donant enormes sorpreses amb importants films per a la història del cinema primitiu europeu i sorprenents documents històrics com el Enterrament del Don Carlo a Varese en 1909, amb imatges del seguici fúnebre de Carles VII, l’últim rei carlí del segle XIX. La llàstima es que bona part del fons no estava en molt bon estat de conservació i es va haver de lamentar la pèrdua de bona part del metratge de Reus, les seves festes i monuments. La projecció també va ser la culminació de 10 anys de treball en col·laboració entre la Regidoria de Cultura de l’ Ajuntament de Reus, la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV i la Filmoteca de Catalunya. Una cosa que sembla actualment molt difícil de repetir. Encara que en essència si alguna cosa hem d’extreure com a lliçó d’aquests 21 anys de recuperació del patrimoni cinematogràfic a Reus, des que el Centre de Lectura donés els primers passos el 1993, és que l’única manera d’aconseguir recuperar adequadament el nostre patrimoni cinematogràfic i en general qualsevol patrimoni és fer-ho en col·laboració entre totes les institucions i sumant els pocs recursos disponibles i el molt esforç personal que poden posar les persones que hi treballen perquè això es faci correctament. Un patrimoni que no és ni de les institucions ni de la ciutat com un ens abstracte i intangible, sinó dels ciutadans que hi viuen, perquè són ells -els reusencs-els propietaris d’aquestes imatges (dels que les han llegat a les institucions per a la seva conservació) i dels que ho gaudiran.