El Patrimoni hemerogràfic, una font de recerca.
Resum
A Catalunya, durant els segles XIX i XX van aparèixer una quantitat ingent de publicacions periòdiques motiu pel qual, aquests anys han estat considerats l’època d’or de les publicacions periòdiques catalanes. Les publicacions periòdiques han constituït una font d’estudi d’investigació històrica, literària i artística indispensables en qualsevol biblioteca patrimonial. La Biblioteca del Centre de Lectura és dipositària d’un gran nombre de capçaleres d’aquesta època la importància de les quals s’evidencia en els recursos que s’hi destinen malgrat l’elevat cost que suposa a qualsevol entitat privada mantenir aquests tipus de fons per la fragilitat del suport, l’espai que ocupa i les mesures de conservació i preservació necessàries que requereixen aquestes publicacions. Reus és una de les ciutats catalanes que més publicacions periòdiques ha generat en aquesta època després de Barcelona.
És difícil definir el concepte que engloba l’expressió patrimoni hemerogràfic perquè desconeixem que existeixi cap definició oficial. Segons la Unesco, es coneix per patrimoni el llegat del passat, el nostre bagatge en el present i l’herència que deixarem a les futures generacions perquè puguin aprendre i gaudir. Pel que fa a la paraula hemerogràfic es refereix, en el cas de les biblioteques i els arxius, a totes aquelles publicacions que tenen una periodictat determinada ja sigui diaris, setmanaris, etc. El patrimoni hemerogràfic constitueix una part fonamental dels fons de qualsevol biblioteca patrimonial i esdevé imprescindible per a la recerca i l’estudi de tendències, ideologies i temàtiques d’un període de temps determinat.
A Catalunya, durant els segles XIX i XX van aparèixer una quantitat ingent de publicacions periòdiques motiu pel qual, aquests anys han estat considerats l’època d’or de les publicacions periòdiques catalanes. Coneixedors de la importància que tenia la premsa en els segles XIX i XX a Catalunya, els investigadors hemerogràfics Joan Givanel Mas amb Bibliografia Catalana. Premsa (Institució Patxot, 1931-1937) i Joan Torrent i Rafael Tasis amb Història de la Premsa Catalana (Bruguera, 1966) reuniren aquestes capçaleres en dues gran obres de referència, de consulta obligada per al món hemerogràfic català.
En aquest mateix sentit, durant els anys 30 l’Ajuntament de Barcelona publica de la mà de Lluís Bertrán i Pijoan el catàleg fruit de la primera gran Exposició de Premsa Comarcal. L’any 1937 l’editorial Barcino edita l’obra de Josep Maria Miquel i Vergés La premsa catalana del Vuit-cents, un conjunt d’articles sobre les principals publicacions en català del segle XIX. En La Presse Catalane depuis 1641 jusqu’au 1937, publicada per l’Agrupació Professional de Periodistes l’any 1937, s’hi inclou un índex exhaustiu de totes les publicacions aparegudes a Catalunya i les publicades en català. Aquesta darrera publicació és el catàleg de l’Exposició de Premsa Catalana organitzada en el marc de l’Exposició de París pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. A partir de finals dels anys 30, la publicació de catàlegs i repertoris bibliogràfics es veu interrompuda fins l’edició de l’anteriorment citada obra de Joan Torrent i Rafael Tasis l’any 1966.
Si parlem de patrimoni hemerogràfic català no podem deixar d’esmentar el portal ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (http:// http://www.bnc.cat/digital/arca/), un repositori digital de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del CBUC i definit com “un portal que facilita l’accés unificat i obert a les publicacions periòdiques digitalitzades, preferentment completes i ja tancades, que han estat representatives dins de la cultura i la societat catalanes, siguin d’àmbit local, nacional o internacional”. En definitiva, ARCA fou creat amb l’objectiu de recuperar i preservar el patrimoni hemerogràfic català i facilitar-ne la seva consulta.
Les publicacions periòdiques d’aquest període de temps han constituït una font d’estudi d’investigació històrica, literària i artística indispensables en qualsevol biblioteca patrimonial. La Biblioteca del Centre de Lectura és dipositària d’un gran nombre de capçaleres d’aquesta època la importància de les quals s’evidencia en els recursos que s’hi destinen malgrat l’elevat cost que suposa a qualsevol entitat privada mantenir aquests tipus de fons per la fragilitat del suport, l’espai que ocupa i les mesures de conservació i preservació necessàries que requereixen aquestes publicacions.
Reus és una de les ciutats catalanes que més publicacions periòdiques ha generat en aquesta època després de Barcelona. A Reus es calcula que entre el segle XIX i fins l’any 1939 es van publicar unes 235 capçaleres. La majoria d’aquestes publicacions es troben a la Biblioteca del Centre de Lectura i a la Biblioteca Central Xavier Amorós i són una font valuosíssima per investigadors i estudiosos per a qualsevol recerca històrica i/o social de l’època. El repte de les biblioteques és posar-les a l’abast del públic i preservar-les i conservar-les del pas del temps. La seva consulta al llarg de tots aquests anys i els diversos successos històrics o catàstrofes naturals han fet que moltes d’aquestes capçaleres es trobin incompletes o estiguin molt deteriorades. Tanmateix, és important vetllar per la completesa d’aquestes publicacions perquè són una font d’informació imprescindible per a l’estudi històrico-social de l’època.
En la línia de la preservació, la conservació i la difusió de la premsa hemerogràfica reusenca s’emmarca el projecte “La premsa històrica a la ciutat de Reus (1831-1939)” que compta amb el suport de l’IRMU, Institut Ramon Llull. Un projecte de recerca que pretén localitzar, analitzar i completar les capçaleres reusenques publicades a Reus des del 1813 fins l’any 1939, essent el 1813 la data de publicació del Periódico político y mercantil de la villa de Reus (1813-1814) fundat per Jaume Ardèvol, la primera capçalera impresa a Reus.
Aquesta recerca, anàlisi i localització de les capçaleres vol esdevenir un catàleg il·lustrat i àmpliament documentat que reculli totes les publicacions impreses a Reus entre els anys 1813 i 1939. El nombre de capçaleres és avui dia provisional i són consultables a la web del Centre de Lectura http://www.centrelectura.cat/, a la pestanya Biblioteca. D’algunes d’aquestes capçaleres no se’n conserva cap exemplar, per aquest motiu el projecte també pretén arribar a col·leccions particulars amb l’objectiu de realitzar un estudi exhaustiu i acurat d’aquest important fons hemerogràfic reusenc. En aquest sentit l’equip de recerca posa a disposició del públic un correu (premsa.historica[arroba]centrelectura.cat) al qual es pot adreçar qualsevol que vulgui contribuir a la completesa d’un dels fons més importants de la premsa catalana dels segles XIX i XX.
Altres articles
-
Portada
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus