El proppassat 29 de novembre se celebrava a la Sala Fortuny d’aquesta casa, un sopar molt especial. Un grup de socis amb la complicitat del Consell Directiu va promoure un homenatge a tres dels nostres socis d’honor que alhora són també fills il·lustres de la ciutat: Ramon Gomis de Barbarà, Joaquim, Mallafrè Gavaldà i Josep Murgades Barceló.
El sopar va ser un acte obert a tots els socis i les sòcies, a més de familiars i amics. Una vuitantena de persones vam voler acompanyar-los aquest vespre en un acte discret, però molt emotiu. La Sala Fortuny brillava com en les grans ocasions, i és que l’esdeveniment, s’ho mereixia. El Centre va obsequiar els homenatjats amb dues roses, símbol de l’entitat i de la ciutat. Els assistents es van emportar com a record una targeta amb un dibuix de Teresa Ferré Colom i la reproducció de les signatures dels nostres convidats en el llibre d’Honor.
El Centre de Lectura té la sort de comptar entre els seus socis, homes i dones que amb el seu saber fan avançar la societat en camps ben diferents: medecina, literatura, pintura, escultura, excursionisme… Persones que de manera desinteressada es mantenen fidels a l’entitat compartint la seva experiència i el seu saber. Ells són el motiu principal de la nostra existència, sense ells ja no hi seríem.
En Gomis, en Mallafrè i en Murgades són tres «homenots» que han excel·lit en la seva professió com a docents, com a investigadors en els camps de la medecina, la literatura, la traducció i que tenen en comú que són grans conversadors, amb una bona dosi d’humor i un punt de cinisme que fa que compartir una bona taula amb ells, sigui tota una experiència enriquidora i estimulant.
Orgullosos de la seva ciutat, Reus, el nom de la qual han portat més enllà dels seus límits; la ciutat els ha reconegut com a fills il·lustres, per la qual cosa les seues màximes autoritats, l’alcaldessa, Sandra Guaita Esteruelas, i la vicealcaldessa i presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó Sans, ens van acompanyar en el sopar.
Que molts anys puguem gaudir de la seva companyia i puguem continuar homenatjant socis i sòcies.
A continuació us deixem les paraules d’agraïment que van pronunciar els nostres
estimats socis d’honor.
Joaquim Mallafrè Gavaldà
«Ningú no és una illa», que diu el poema de John Donne. Si avui soc aquí és per la feina feta en comunitat; les ajudes i complicitats que he tingut, on el Centre de Lectura té un paper rellevant. I la família, els mestres que m’han influït, els amics, amb qui avui comparteixo la distinció.
Gràcies per acompanyar-me, per acompanyar-nos.
Una abraçada,
Joaquim Mallafrè
Ramon Gomis de Barbarà
Bona nit, alcaldessa de la ciutat de Reus, presidenta de la Diputació, president del Centre de Lectura, amigues, amics, socis.
En primer lloc, gràcies. Molt content de ser aquí amb tots vosaltres.
Només unes paraules d’agraïment i de reflexió. I posats a dir, diré —a recer del Centre de Lectura— que és útil tot allò que ens ensenya a ser millors, aquell saber que és cultiu de l’esperit i de la civilitat, la cultura de la humanitat, aquella que, dia rere dia, proposeu. Mentre hi ha qui des de la mateixa universitat, des dels instituts de recerca, des de moltes diverses institucions, creu que només és útil allò que té beneficis immediats, els beneficis pràctics, aquells que tenen un exclusiu interès econòmic. I és això el que cal prioritzar —diuen—, això és el que ens convé. I fan mans i mànigues per estimular aquest saber en les noves generacions, aquest és el seu futur. I pensen que conrear l’esperit a través de la lectura, de l’art, de la investigació lliure, del pensament crític, és una feina inútil. Però permeteu-me dir-los el contrari: benvinguda sigui la utilitat d’allò que consideren inútil. Benvinguda sigui la utilitat del saber que és un fi en si mateix, i no aquell que invoca guanys o beneficis pràctics d’immediat.
I no en tingueu cap mena de dubte. El Centre de Lectura ha estat el lloc, el recer, on la meva generació, i moltes d’altres, van aprendre a pensar, a conversar, a llegir, a gaudir de l’art del teatre, del cinema. A exercir la cultura que, els curts de gambals, en diuen inútil. Aquella, de veritat, serveix per obrir nous horitzons i a l’hora donar resposta als grans reptes que tenim els humans.
I com he dedicat bona part de la meva vida a la medicina i a la recerca us parlaré de dues dones científiques, com a exemple. Us diré que fa un temps vaig conèixer una dona —Katalin Karikó— que s’ha passat part de la seva vida demostrant que una molècula d’ARN podria ser tolerada en injectar-se al nostre cos i, en conseqüència, nosaltres, per un període breu de temps, podríem fabricar la proteïna que l’ARN codifica. Va ser menystinguda, quina pèrdua de temps! Doncs bé, després d’anys de considerar-se inútils els seus estudis, ara han servit com a base per fabricar —en un temps rècord— la vacuna de la COVID. Quina gran utilitat d’allò que es considerà inútil! Enguany li han donat el premi Nobel de Medicina.
Podria parlar de Hedi Lamarr, la primera dona que aparegué nueta en una pel·lícula, científica de vocació. Menystinguda en els seus descobriments, la modificació de senyals de ràdio per crear codis tancats. Quina pèrdua de temps, li deien. Faci d’actriu, que és el que sap fer. Avui la seva descoberta és la base científica del GPS, del wifi, del Bluetooth.
Si no es comprèn la utilitat del que és inútil, tampoc es comprèn l’art, ni la literatura i, per suposat, la ciència, com acabo d’esmentar. El Centre de Lectura conrea i ha conreat el saber inútil. Aquell que ens fa millors, que ens fa més savis, que ens dona unes estones felices. El plaer de la sensibilitat, de l’emoció del coneixement.
Dono gràcies a tota la família de socis del Centre de Lectura per haver entès, des de fa més de cent anys, que no hi ha res més necessari que allò que fan possible, la cultura de la inutilitat, del saber.
Gaudim per molts anys d’aquesta institució, gaudim del Centre de Lectura.
Moltes gràcies,
Ramon Gomis de Barbarà
Josep Murgades Barceló
Com és ben sabut, de famílies n’hi ha de dues grans menes: la biològica i la cultural. En el meu cas, la primera ha estat poc nombrosa. Els meus pares, traspassats ja de fa molts anys, i la meva muller, per raons aquesta evidentment no de consanguinitat, sinó de contracte nupcial. Altrament, per la banda paterna, una tieta i un cosí germà amb qui mai no vaig tenir-hi cap tracte, i per la banda materna un tiet i una cosina i un cosí germans, de relació amical però distanciada en l’espai i sobretot en el temps.
He tingut la sort, en canvi, d’una gran família cultural: la constituïda pel Centre de Lectura de Reus; la meva —com la de tants altres— universitat alternativa; el meu cordó umbilical amb una ciutat, Reus, on he nascut i viscut gran part de la meva vida, però on mai no he tingut cap lligam professional ni laboral.
Avui, com a soci de l’entitat, celebro veure que ens acompanyen en aquest acte les màximes autoritats municipals i provincials, i estic content també, com a simple ciutadà, de veure que per primer cop en la història exerceixen aquests càrrecs dues dones. Amb l’esperança que aviat arribi el dia que sigui també una dona qui assumeixi la presidència del Centre de Lectura.
Llavors, i tot demanant perdó, si escau, diré amb to deseixit, i en llenguatge binari (i per més que no hi cregui gaire), que el Centre de Lectura de Reus és la institució cultural amb més trempera, i amb més suquera, de tot el país.
Cordialment,
Josep Murgades Barceló
