Les dones del Centre encara, i encara hi tornarem en més ocasions. Ja vam dedicar un monogràfic a parlar-ne, el corresponent al primer quadrimestre del 2020, però encara ens en queden noms de dones a destacar i a ressituar en la història de l’entitat. Perquè les dones hi eren, hi han estat sempre i hi continuaran sent. I cada vegada ocupant llocs de més envergadura en l’organigrama de la casa. Amb la Fina Masdéu i l’Empar Pont, se’n va inaugurar la presència en la secretaria general; ara esperem que properament també puguem gaudir de la presidència de l’entitat al càrrec d’una dona. Tot arribarà i esperem que no sigui massa enllà.
Volíem visibilitzar les dones, i ho hem fet doblement, perquè no només parlem d’algunes de les dones que han estat vinculades al Centre i han estat rellevants tant per a l’entitat com fora, sinó que, a més, el monogràfic ha estat escrit tot, també, per dones, en un clar exemple de germanor, de sororitat —com se’n diu ara—; en un clar exemple d’una presència latent i creixent de la dona en els diferents espais que el Centre ofereix. I aquest embat ja és imparable.
La revista, com sempre, continua enllà del monogràfic, amb plomes habituals i d’altres més noves que reprenen temes de l’anterior número, com és el cas de la vida i la mort del cafeter Leo o alguns fets a puntualitzar sobre la presidència de l’entitat i d’altres moments de la vida de Xavier Amorós, però també hi ha espai per parlar d’un altre literat, aquest contemporani: Eduard López Mercadé i de la relació entre Catalunya i Espanya. I, després, és clar, hi ha espai per a les ressenyes, ja siguin literàries o d’assaig.
A les mans teniu, doncs, tot un mostruari ben divers. Com sempre podeu anar a les pàgines que més us cridin l’atenció o llegir-vos-les totes. En qualsevol cas, esperem enriquir la ment i el coneixement, o si més no, despertar mínimament les consciències. I, a partir d’aquí, cal continuar llegint, formant-se i culturitzant-se; les claus bàsiques per lluitar contra el feixisme que sembla que torna, si és que mai ha marxat; si més, doncs, torna a fer-se present amb certa força. I no el podem pas deixar passar.