La veu de la directora
Setanta-cinc anys d’història d’una escola de dansa són moltes històries d’alumnes, de professors, d’experiències, de projectes i de canvis. Que, a més, sigui l’Escola de Dansa del Centre de Lectura, és un valor afegit.
La direcció de l’Escola, la vaig iniciar el curs 1990/91, més de trenta-tres anys portant la responsabilitat de l’Escola, amb molt d’orgull i amb moltes persones que han format un equip excepcional de professors.
Hem anat, com un vaixell contra corrent, sufragant onades de crisis econòmiques, de canvis de juntes, de començar noves propostes, projectes, companyies de dansa, cursets, mostres, viatges i un llarg etcètera. Sempre hem estat presents a la nostra ciutat, Reus, tant en coreografies i mostres de dansa, com amb projectes de fotografies de dansa a la ciutat, gràcies al meu estimat i excel·lent fotògraf Pep Aguadé.
Molt orgullosa de la meva primera companyia: el GDN, el Grup de Dansa Neoclàssica del Centre de Lectura, més de vint-i-cinc anys amb molts espectacles i actuacions.
L’Escola ha crescut amb disciplines i amb professors, amb idees, amb projectes innovadors i amb molta il·lusió de continuar endavant. I encara que la covid, va trencar aquest creixement constant que manteníem, hem sabut ressorgir, com l’au Fènix, de les cendres.
L’Escola tornarà de mica en mica a tenir els alumnes que teníem el 2019, però el que no hem perdut, i jo sobretot, és l’empenta de continuar lluitant per la meva passió: LA DANSA, la meva vocació i el meu amor, i el respecte a tots els alumnes en què he deixat empremta.
M’agradaria donar les gràcies a molta gent que ha estat al meu costat i que ha fet possible aquests anys. La llista seria molt llarga i potser (ja que l’edat no perdona) em deixaria algú. Per a tots i totes els que m’heu acompanyat, com diu la cançó del Lluís Llach:
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.