Resum
El catàleg Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món, editat per l’Institut Municipal de Museus de Reus (Reus, 2016, 161 p.) al voltant de la vida d’aquest mecenes reusenc, és un excel·lent treball a fi de conèixer-ne tota la tajectòria en l’avinentesa del setanta-cinquè aniversari del traspàs de qui fou cònsol i filantrop. El lector, doncs, té una bona ocasió perquè l’imaginari todià formi part del seu capital cultural de referents, i, alhora, es faci cabal de claus interpretatives del passat més imediat de la ciutat que encara té traces de coetaneïtat.
En escaure’s el setanta-cinquè aniversari del traspàs del mecenes reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941), l’Institut de Museus de la ciutat ha editat un catàleg –corresponent a l’exposició que es pot veure a la ciutat fins al 7 de gener de 2017– que sistematitza la trajectòria del senyer diplomàtic i humanista, representant d’una generació que d’ençà del darrer del terç del vuit-cents renovellà, en part, la cultura (local i comarcal) del país.
Toda –format intel·lectualment a l’escalf de l’ateneu Centre de Lectura de Reus (1859) i de la seva publicació El Eco del Centro de Lectura, i amic de jovenesa d’Antoni Gaudí i del pensador Joaquim-Maria Bartrina– expressa l’evolució política d’un filantrop significat dels Països Catalans. El suport a la cultura és un dels aspectes articuladors de la biografia de l’home de lletres reusenc que els estudiosos Joan Amangué, Montserrat Comas, Gener Gonzalvo, Jordina Gort, Eulàlia Jardí, Jaume Massó i Josep Padró exposen en el catàleg que detalla la paràbola vital que duu el Toda consular a viatjar a la Xina, a Egipte i a Londres, on representà la companyia naviliera basca Sota & Aznar.
Amb tot, és en el decurs dels anys vint i trenta que Toda, un cop jubilat, endega una doble obra de restauració patrimonial: la recuperació del castell d’Escornalbou (on encabirà una notable biblioteca) i la reconstrucció total del monestir cistercenc de Poblet. Els darrers vint anys de la vida de qui a finals del vuit-cents impulsà les relacions culturals entre el Prinicipat i l’Alguer reflectiren el programa cultural renaixencista sintetitzat en l’afany conservacionista del patrimoni –del qual l’estudiós fou notable precursor.
Les dotze col·laboracions del catalèg apronfundeixen sistemàticament els referents socials, ideològics i polítics que vinculen Toda al seu context nadiu territorial, i, alhora, radiografien –com s’acostuma de dir– un temps i un país. Un país que, en el cas que ens ocupa, restava definit per una lògica de relacions intel·lectuals afins com s’esdevingué entre l’erudit reusenc i un altre mecenes: el liberal Víctor Balaguer, cappare de la Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú.
La Esquella de la Torratxa (26-VI-1887) deia de Toda: “Diplomátich, antiquari, literat, orientalista…/ tot ho es y de tot s’ocupa/ ab activitat may vista./ Serio y enemich del bombo, /jamay lo sèu temps malgasta;/ treballa, tè cor y geni:/ es un fill de Reus…y basta”. Es tractava –segons que concebia de manera versemblant el portaveu satíric– d’un “Cap de brot”.
Allò que guiava la ideologia cultural de Toda era materialitzar projectes culturals. Vist des d’aquesta perspectiva potser caldria que ens demanéssim si encara vivim, en bona part, de les rendes de l‘“idealisme romàntic” d’aquells filantrops renaixencistes.