Diccionari incomplet dels inicis del CESDA

Carlos Romero Navarrete, Oscar Molina,i Joan Manuel Pérez Aumatell. Pilots en exercici el 1995, membres de la Associació Espanyola de Pilots (AEP), van ser els primers a venir a Reus.

Després van venir Jorge García Monedero, Bettina Kadner i José Fernández Coppel. També en exercici professional i membres de l’AEP, impulsors del projecte a Reus i Madrid. Bettina va ser la 1a pilot de la postguerra a treballar en línia de vol civil. José Fernández Coppel venia sovint en avioneta a Reus i, en deia, del camp d’aviació, que «presenta 30 días menos de niebla/año que otros aeropuertos, como el de Girona».

Fundació Indalecio Rego. Constituïda davant notari a Reus i presentada a Madrid en acte solemne davant del ministre de Foment, Arias Salgado, i l’alcalde de Reus, Josep Abelló. Els objectius de la Fundació són: 1) ensenyaments universitaris sobre navegació aèria, inexistents a Europa; el projecte origen del CESDA (Centre d’Estudis Superiors d’Aviació). 2) Creació del Col·legi Professional de Pilots d’Aviació Civil.

La Fundació és inicialment constituïda per l’AEP i l’Ajuntament de Reus. S’hi van afegir després l’Aeroclub de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, l’empresa Desarrollo Aeronáutico del Mediterráneo (DAERM) i la Generalitat de Catalunya.

Ajuntament de Reus. L’alcalde Josep Abelló va assumir el projecte i els regidors Pere Llauradó, Joan M. Estivill, Gustau Biada, Joan Josa, Teresa Piquer, Carles Pellicer, Tomàs Barberà i Andreu Pujol en van promoure la proposta. Els regidors majoritaris d’altres grups del consistori i personal de l’Ajuntament van ajudar a aconseguir l’objectiu. Primer, Eduard Ortiz i, després, Empar Pont van col·laborar en els estatuts de la fundació i en la finalitat de docència, respectivament.

Tomàs Barberà i Andreu Pujolvan establir els primers contactes amb Romero, Molina i Pérez Aumatell el 15 de març del 1996. I, després, van exercir força activitat durant anys per materialitzar el projecte. Tomàs Barberà va fer la presentació del projecte a la classes polítiques local i catalana, a la societat reusenca i als mitjans de comunicació social, premsa, ràdio i societats. Va pactar amb Josep Abelló el pacte de Govern a l’Ajuntament de Reus i va assolir la tinença d’alcaldia. Això va facilitar el progrés polític del projecte.

Andreu Pujol va creure possible que els ensenyaments universitaris de pilot fossin impartits en un centre adscrit a la URV. Va contactar amb el Comissionat de la Generalitat i va recollir les indicacions dels Drs. Josep Laporte i Joan Albagès. El Dr. Andreu Pujol treballava a la URV, a la Facultat de Medicina i a l’Hospital Joan XXIII, havia sigut vicerector a la URV i havia tractat amb Josep Laporte com a Comissionat d’Universitats. Després, el rector Martí i els vicerectors Arola i Oliveras van acollir favorablement el projecte.

Els Drs. Gil Aluja, Duran i Tortosa en van redactar el primer estudi de viabilitat econòmica. Es va escriure un Pla d’Estudis de Pilot compatible amb els de la URV. Jorge García Monedero, de l’AEP; el Dr. Josep Oliveras, de la URV, i el Dr. Andreu Pujol van fer progressar el Pla, que van redactar els germans González, bessons dels dos sexes i psicòlegs de confiança de l’AEP.

Es van succeir moltes reunions i contactes a Reus, Madrid, Barcelona, Tolosa, Perpinyà, Lausana… Es va participar al Saló de l’Ensenyament a Barcelona i a entitats de promoció d’activitats aeronàutiques, així com es va mantenir contacte amb els quatre ministeris espanyols afectats. Es va redactar una Memòria Explicativa del Projecte, el Protocol d’Adscripció a la Universitat Rovira i Virgili, i el Pla d’Estudis amb l’empenta de la gerència d’Emili Uriel; uns documents que es van lliurar al rector de la URV. El ministre Arias Salgado es va comprometre en públic a donar suport al CESDA.

L’Ajuntament de Reus va facilitar una seu provisional per a la Fundació Rego al viver d’empreses de REDESSA; allí Emili Uriel en va exercir la gerència i l’administració en un despatx i s’hi van redactar els documents esmentats. A la Fundació Rego, Barberà i Pujol van exercir diversos càrrecs i tasques. Barberà va exercir les relacions públiques i polítiques necessàries per a un projecte que aspirava a recursos públics. Pujol va ser nomenat patró coordinador acadèmic, es va reunir amb Uriel a REDESSA i, quan va caldre, amb l’equip rectoral de la URV al rectorat a Tarragona.

La Diputació de Tarragona va cedir aules a la seva Escola d’Art a la Boca de la Mina per a CESDA. Allí, a l’Escola d’Art de la Diputació, es va celebrar la primera reunió amb alumnes i pares i mares d’alumnes, convocada per Pérez Aumatell, amb la presència d’Uriel i Pujol. Però malgrat disposar d’aules a l’Escola d’Art, l’Ajuntament de Reus va aturar la seva decisió de col·laborar amb la Fundació Rego, volia esperar la determinació de la Generalitat. Aquella pausa va durar un any i mig. Quan la Generalitat va decidir entrar a la Fundació Rego, l’Ajuntament de Reus va fer operativa la seva voluntat de tirar endavant el projecte.

Santiago Cid Mañuz. Va ser designat primer director d’Operacions de Vol del CESDA. Expert aviador, ferm partidari de l’uniforme discret dels alumnes, el «comandante Cid» es va establir a Reus arran d’aquesta feina i va donar la categoria adient als ensenyaments pràctics; en aquest sentit, va sintonitzar amb el Dr. Francesc Díez. Amb la seva direcció els alumnes del CESDA van començar a volar en les avionetes Katana Diamond pròpies. Santiago Cid ja no és amb nosaltres, va morir abans que Pérez Aumatell, amb la satisfacció d’ésser l’iniciador dels vols al CESDA sense que ningú patís cap incident remarcable sota la seva tutela. Ni monitors ni alumnes.

Aeroclub de Reus. Va estar d’acord a signar un conveni precoç amb la Fundació Rego a efectes pràctics i de sortida a pista de vol. L’Aeroclub ara és patró de la Fundació Rego. El seu paper ha sigut i és fonamental en la sortida a pista, l’hangaratge, el manteniment, les reparacions i la sintonia amb el CESDA i la Fundació.

El president actual de l’Aeroclub de Reus és Enric Morralla. Ellva aconseguir salvar les naus dels hangars històrics de les enginyeres russes construïts durant la guerra del 36 al 39 i destinar-les per a l’Aeroclub, on ara es desen avionetes i elements d’història. La seva sintonia i col·laboració amb el CESDA i els seus docents i instructors de vol és màxima, i facilita les rutines de les pràctiques aèries.

COPAC (Colegio Profesional de Pilotos de la Aviación Civil). Van ajudar a crear-lo el diputat Salvador Sedó i polítics catalans, després de crear-se la Fundació Rego. La seva seu està establerta al carrer de Vicente Gaceo, 21 (28029, Madrid, telèfon: 915900210, https: //www.copac.es). Cal donar l’enhorabona al Sr. Carlos San José Plasencia, decà actual del COPAC i promotor dels actes del 25è aniversari del COPAC.

Joan Manuel Pérez Aumatell. Impulsor màxim del centre de Reus, apassionat de l’aire i la velocitat, gran coneixedor de les novetats tècniques de l’aviació. Establerta la sintonia amb l’Ajuntament de Reus, Pérez Aumatell aviat va signar el conveni amb l’Aeroclub de Reus, va convèncer dins l’AEP detractors de la ubicació catalana del centre, va assolir consens per a la contractació de Santiago Cid, va introduir tendències a l’estil Embry Riddle (ensenyament de vol acreditat als EUA, on havia treballat) i va portar Emili Uriel i Santiago Cid a Reus. Va ser elegit president de Fundació Rego el 1999. Era pilot aeri professional a Iberia i pilot aeri esportiu, navegant, esquiador, addicte a la velocitat i als motors, un empresari dinàmic i un emprenedor audaç, a l’estil americà. Tenia una avioneta pròpia a Sabadell.

Pérez Aumatell va ser el president de la Fundació Rego que va convocar la Festa d’Inauguració del CESDA. El president de la Generalitat i l’alcalde Reus van presidir aquell acte.

Pérez Aumatell va ser denunciat en un jutjat de Reus per presumptes usos indeguts dels fons FEDER a la Fundació Rego. Vuit anys després, aquesta denúncia va ser arxivada per la nul·la delictivitat de les accions legals examinades pel jutge i l’absència de proves inculpatòries. Un any després de la desaparició de la causa, Joan Manuel Pérez Aumatell va morir.

Emili Uriel Cano. Gerent, enginyer coautor del Pla d’Heliports per a Catalunya, economista deixeble d’Alfonso Comín, irreductible treballador i vigilant dels compromisos dels polítics en relació amb la Fundació i el seu objectiu. Va establir-se a Reus, va llogar al carrer d’Espronceda un habitatge per a ell, la seva esposa i els seus fills, provinents de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona. Cobrava un sou prou digne de la Fundació. Es va fer soci i freqüentador del Centre de Lectura i assistia a funcions al teatres Bartrina i Fortuny. Fou l’autor del Pla de Viabilitat Econòmica per a la Fundació, que es va seguir fil per randa per tal d’assolir l’objectiu, continuant el pla previ.

Uriel va ser el gerent que va permetre estructurar la Fundació, des del despatx provisional al viver d’empreses de Reus, en sintonia total amb Pérez Aumatell. Amb la redacció de diferents documents, Uriel va fiscalitzar el compliment de les promeses dels polítics vers la Fundació. El seu compromís amb el projecte el va portar a cofundar DAERM, a ser-ne accionista i a buscar-ne altres accionistes. Va morir per malaltia en la segona hospitalització, en ple exercici del càrrec fins al darrer moment.

Josep Laporte i Joan Albaigés. Foren conseller Comissionat i director general d’Universitats de la Generalitat, respectivament. Van ajudar al projecte de la Fundació, van fixar la necessitat de redactar un pla d’estudis propi que fos assumible per la Universitat Rovira i Virgili, i van demanar, llavors, la categoria de centre adscrit a la URV. Van convèncer-ne l’equip rectoral. I es va fer, seguint indicacions verbals seves, atenent a la legislació universitària recent.

El Pla d’Estudis es va compatibilitzar amb les normatives de la URV, amb un diàleg fluid tutoritzat per Laporte, fins que va ser aprovat per la URV.

Germans González, psicòlegs. Els bessons Carlota i Juan Pablo González van escriure el Pla d’Estudis d’acord amb les modificacions necessàries per ser aprovat per la URV i tenint en compte els criteris dels pilots. Els germans gaudien de la confiança dels pilots, però van tenir un relació difícil amb Emili Uriel, amb qui compartien un espai petit al viver d’empreses.

Drs. Joan Martí, Josep Oliveres, Lluís Arola (URV). El rector Martí i els vicerectors esmentats van acollir i facilitar el projecte, i en van agilitzar la redacció del Pla d’Estudis.

Dr. Francesc Díez González, professor catedràtic de Física a la URV. En excedència docent a la URV, va ser el primer director del CESDA a tots els efectes, proposat per Fundació Rego i la URV, simultàniament en sintonia. Hi va introduir els mètodes, el nivell, l’estil i el rigor universitaris. Al CESDA es va usar i s’usa l’idioma anglès àmpliament i es van introduir ordinadors a la docència, des dels inicis a la Residència Sant Joan.

Fons FEDER de la Unió Europea. A proposta de la Fundació Rego, que segueix les indicacions del Comissionat d’Universitat i Recerca (els Drs. Laporte i Albaigés), l’Ajuntament de Reus demana ajuts FEDER a la Unió Europea.

Residència Universitària Sant Joan, de Reus. Empar Pont i Andreu Pujol van presentar opcions per disposar d’aules provisionals i encetar la docència. Es va valorar la seu de la Universitat Oberta de Catalunya a l’antic Escorxador de Reus i la Residència Universitària Sant Joan. La primera opció disposava d’una única bona aula, llavors. La segona oferia un espai gran i divisible en diferents aules a l’edifici immediat a la parròquia de Sant Joan. La disponibilitat d’aules polivalents, que Andreu Pujol coneixia per l’activitat de la URV, va fer que Empar Pont i Andreu Pujol triessin la residència i la proposessin com a seu inicial dels ensenyaments del CESDA, després de la pausa de més d’un any.

La Fundació va llogar les àmplies sales de les plantes baixes de la Residència Sant Joan i s’hi va començar a desenvolupar l’activitat docent del CESDA l’1 d’octubre del 2001, quan 32 alumnesvanrebre els primers ensenyaments dels 10 primers professors contractats. Mossèn Gil, en nom de la parròquia de Sant Joan va signar el contracte de lloguer de les aules amb la Fundació Rego, i hi va permetre adequacions. Força alumnes procedents de lluny es van allotjar a la mateixa residència. El curs següent, 2002-2003, es va disposar d’una aula per a cada curs.

DAERM. El novembre del 2000 es va crear Desarrollo Aeronáutico del Mediterráneo, una empresa de capital privat, necessària per fer que la Generalitat decidís entrar a la Fundació. Després del fracàs en la captació de gran capital per a la Fundació Rego (contactes infructuosos amb: Juan Abelló, Línies Aèries, La Caixa…), van entrar en joc petis accionistes. Constituïda, DAERM esdevé patró de la Fundació Rego i signa un conveni amb els altres patrons de la Fundació. Llavors la Generalitat hi aporta el 50% dels fons FEDER. El conveni, temerari per a DAERM, però ben intencionat, desencalla el projecte.

DAERM no repartirà dividends mai, malgrat ser empresa. Uriel, Pérez Aumatell, el petit accionariat local i amics d’ells i del món de l’aviació en són els accionistes. A la Fundació Rego, DAERM hi nomena patró Andreu Pujol. DAERM subministra al CESDA avionetes de pràctiques Katana, de l’empresa Diamond, i simuladors de vol Altsim. De fet, DAERM assoleix la representació de Diamond a Espanya. El domicili social de DAERM era a Estivill Assessors de Reus.

DAERM va facilitar un curs de Medicina Aeronàutica a la Facultat de Medicina de la URV l’octubre del 2001. El curs, d’un crèdit, va ser dirigit pel Dr. Francisco Rios, de la Universidad Complutense i l’Hospital del Aire de Madrid, i coordinat pel Dr. Andreu Pujol, titular de Fisiologia Humana de la URV. La inscripció abundosa es va haver de limitar a l’aforament de l’Aula Magna de Medicina. S’hi va prioritzar la matrícula de l’alumnat del CESDA i de la URV.

Campus del Pi de Bofarull. El 2002 va tenir lloc la compra dels terrenys del Pi de Bofarull per part de la Fundació Rego. Tomàs Barberà i Andreu Pujol van gestionar l’adquisició al propietari: Jorge de Bofarull de Sivatte. La finca és un terreny de 72.000 m² entre la riera de la Quadra i l’autovia de Montblanc, d’accés immediat al Camp d’Aviació; apte per a CESDA i altres ensenyaments aeronàutics. Aviat s’hi van instal·lar aules i edificacions. Es van col·locar al Campus del Pi de Bofarull edificacions modulars prefabricades, construïdes a Nantes, adquirides a l’empresa Ives Cougnaud.

La rapidesa en la seva disponibilitat va aconsellar desestimar el projecte d’edifici estable de l’arquitecte Josep M. Gomis. Després s’hi afegiran instal·lacions exprés per a simuladors de vol Altsim, triats per Pérez Aumatell. Barberà i Pujol van concertar una difícil operació de crèdit a la Fundació per fer front a les despeses, avalada per l’Institut Català de Finances. L’advocat Joaquim Enrech va exercir un temps la secretaria i l’assessorament legal de la Fundació Rego.

Avionetes del CESDA. El 2002 arriben les tres primers avionetes Katana, batejades amb els noms Ciutat de Reus, Universitat Rovira i Virgili i Gaudí, apadrinades per l’alcalde Lluís Miquel Pérez, el rector de la URV Lluís Arola i el president d’Amics de Gaudí. Es poden hangarar gràcies a l’Aeroclub de Reus, que igualment en facilita la sortida a pista i l’operativitat. Les proporciona DAERM.

Jordi Pujol Soley i Lluís Miquel Pérez Segura. El president de la Generalitat i l’alcalde de Reus inauguren oficialment el CESDA el maig del 2003, davant de 600 convidats a la festa d’inauguració i amb gran entusiasme d’alumnes, pares i mares d’alumnes, pilots professionals, patrons i treballadors al Campus Aeronàutic Universitari del Pi de Bofarull. El somni comença a enlairar-se. Joan Manuel Pérez Aumatell és el president de la Fundació Rego en aquells moments.

El 2003 DAERM instal·la el primer simulador de vol Altsim, líder europeu en simuladors, triat per Joan Manuel Pérez Aumatell.

Drs. Andreu Mas-Collell i Antoni Giró. Quan eren conseller d’Universitats i director general de la Generalitat, d’ells va ser la confirmació tècnica que la Generalitat entrava a tots els efectes, fins i tot l’econòmic, en la Fundació Rego.

Auditories. El contracte de la Fundació amb DAERM va ser transgredit per part de la Fundació, que va deixar de pagar lloguers a DAERM. Els advocats de DAERM van pactar una sortida del conflicte amb els de la Fundació. L’Ajuntament de Reus va delegar la inspecció de la gestió econòmica efectuada a la Fundació als Srs. Francesc Palacín, Fernández Rufí i Joan Escoda. Els tres van remoure papers i moviments econòmics de la Fundació, del CESDA i de DAERM, i van aguantar sessions fins a hores tardanes, i van trobar-ho tot en ordre.       

A la mort d’Emili Uriel, Tomàs Barberà va fer-se càrrec de la gerència de la Fundació durant uns mesos, ajudat per Otilia Mazo. Col·laboradors externs en l’administració de la Fundació van ser Rafael Masdeu i Andreu Pont. Ells van atendre també delegats d’una comissió de la Unió Europea, que va auditar els fons FEDER adjudicats a la Fundació, també amb bon resultat.

 Dra. Bettina Kadner Schilling. Primera dona pilot professional a Iberia. Doctora honoris causa per la URV. Doctora en aviació, investida com a tal al paranimf de la Universitat Rovira i Virgili, en acte acadèmic solemne, amb el cant del Gaudeamus per part de la Coral. Assistiren a l’acte Jorge García Monedero, Joan Manuel Pérez Aumatell, Fernández Coppel, el Dr. Andreu Pujol i els docents del CESDA: el Dr. Miquel Traveria i la Dra. Purificació Canals, així com l’expresident de la Fundació Rego —Lluís Miquel Pérez—, i companys de la doctoranda Kadner, i un nombrós públic.

Pilots de Línies Aèries Espanyoles, avui COPAC, abans AEP. Moltes gràcies per portar la idea a Reus i dipositar la confiança, com vau fer, en el projecte que vam bastir conjuntament. Enhorabona, heu fet història.Carlos Alós,degà del Col·legi de Pilots, pilot a Iberia i pilot de proves d’Airbus a Tolosa de Llenguadoc, assistent a reunions de la Fundació a Reus i pare d’un alumne del CESDA, i degà San José, avui teniu un col·legi professional i doctors en navegació aèria. Felicitats a tots.

M. Antònia Cava, esposa de Joan Manuel Pérez Aumatell. M. Antònia Cava és farmacèutica i amiga de Mercè Butillé, la farmacèutica reusenca que va propiciar l’aterratge dels pilots a Reus. Va acompanyar el seu marit en força viatges per gestions de la Fundació i el CESDA. Navegant aèria i marítima ocasional amb Joan Manuel, va ser accionista de DAERM. Gràcies, M. Antònia.

Cristina Uriel, filla d’Emili Uriel i treballadora administrativa a l’època del viver d’empreses. Cristina, et vas sobreposar a les dificultats i incògnites que vam viure. Avui deus viure i treballar a Santa Eulàlia de Riuprimer i a Vic. Gràcies per la gran feinada que vas fer a Reus.

Treballadors i col·laboradors de la 1a època del CESDA. Cal recordar-los amb reconeixement i agraïment a tots ells per la incertesa i les incomoditats.

Treballadors i regidors de l’Ajuntament de Reus. Van ajudar a tirar endavant un projecte del qual els detractors deien que faria volar coloms, però no avions. No existiria el CESDA sense l’Ajuntament de Reus. Gràcies a tothom de l’Ajuntament.

Rafael Masdeu i Andreu Pont. Van aguantar reunions fins a mitjanit per endreçar les gestions i l’administració. Van desplaçar-se a trobades amb directius de Línies Aèries. Van complir molt més enllà de la feina estricta. Andreu Pont ens va deixar també, i potser en parla amb Pérez Aumatell, Uriel i Cid per les altures.

Personal, direcció, professors, gerència i treballadors del CESDA. Gràcies a tothom, el CESDA s’ha enlairat gràcies a la vostra eficiència. Amb tot el reconeixement.

Accionistes de DAERM. Vau perdre diners, però vau guanyar l’objectiu social. Gràcies per la beneficència. De fet, se us ha de donar les gràcies ben fort i ben alt, i demanar-vos disculpes des de la Fundació per l’incompliment del contracte. No us van deixar recuperar tota la inversió. Ni esdevenir empresa derivada de l’ensenyament universitari ni de la recerca ni dels resultats que se n’extraguessin. Cal felicitar-vos per l’altruisme, la prudència i la controlada agressivitat legal, a fi d’evitar la crisi a la Fundació i al CESDA.

Socis, directius i treballadors de l’Aeroclub de Reus. La història us dona la raó, i Reus surt al mapamundi gràcies a l’Aeroclub de Reus. Gràcies per permetre el funcionament del CESDA. Gràcies, Aeroclub de Reus, digne de lluir el nom de la ciutat.

Alumnes passats, presents i futurs del CESDA. Gràcies per creure en el projecte als primers, i gràcies i enhorabona a tots. Podeu volar o treballar a terra, gràcies al vostre títol de la Universitat Rovira i Virgili. De Reus al món, del Campus del Pi de Bofarull als cinc continents.