Flamenquisme, el General Prim i el Centre de Lectura de Reus

conferencia Ateneu Sevilla E NoelEugenio Noel, encara que informa amb claredat de la seva estada a Reus el març de 1912, deixa alguns interrogants. ¿Quin dia, o quins dies, va estar a la ciutat? ¿Quines conferències va donar? ¿Quin problema hi va haver amb l’Ajuntament? Respondre aquestes preguntes motiva aquest article.

Eugenio Noel consigna la seva estada a Reus el mes de març de 1912 al quadern d’esborranys que el va acompanyar al llarg de la seva vida i que el seu fill, Eugenio Muñoz Mesonero, va publicar 26 anys després de la mort de l’escriptor, 1962. Són dos volums que porten un títol general que, probablement, no seria del gust de Eugenio Noel, Diario íntimo. El subtítol sí que és el que ell pensava que havia de ser la seva obra: La novela de la vida de un hombre. En qualsevol cas, a la pàg. 275 del volum I es llegeix:

En Reus, donde conozco a Sarita Bocanegra, me enseñan la cama y la habitación donde recibieron a Isabel II. Doy conferencias en el Casino [Centre de Lectura] y en el Centro Autonomista Federal Republicano. Toda la prensa se ocupa de mí y de mis conferencias. Me paseo en automóvil por la Gran Vía, y el Ayuntamiento de Reus acuerda protestar contra mis palabras acerca de él [Joan Prim].

No informa de les dates exactes de la seva estada a Reus. Però sí deixa escrit, alguns paràgrafs més endavant, que va vendre anticipadament a Jaume Simó Bofarull, llavors president del Centre de Lectura, l’edició completa de Notas de un voluntario, obra que, segons afirma, sortiria de premses el dia 28 d’abril. No hi ha notícia sobre aquest títol imprès 1912. Es refereix a Lo que vi en la guerra. Diario de un soldado.

A Reus havia arribat Eugenio Noel des de Lleida, on havia estat rebut pel pintor Miquel Viladrich Vila i pel metge i polític José Estadella Arnó.

Segons el Diario íntimo, després de la visita a Reus, viatja a Barcelona. Allà rep una carta d’Amada, la seva esposa, que li informa que ha hagut de vendre el llit. Dóna unes conferències a Barcelona: al Centro Socialista, al districte VII, a l’Ateneu de Gràcia i al Círculo Republicano. Després surt cap a Terrassa. I, segons es llegeix a la pàg. 275, està «de nuevo en la Corte el día 1 de abril».

¿Quin dia, o quins dies, va estar a Reus? Ara és possible —Gràcies a la cerca de l’amic Quim Besora— tenir algunes dates: La primera acompanya la signatura del llibre de visites del Centre de Lectura. Seguí la polèmica i un acord de protesta de l’ajuntament de Reus.

Pasé por Reus en peregrinación de apostolado republicano. Tengo el honor de agradecer al Centro de Lectura su hospitalidad y unos aplausos cerrados durante mi conferencia al predicar con energía que el heroísmo español, simbolizado en Prim por treinta años de flamenquismo estéril, había muerto. Me llevo de Reus una visión de cultura. Ante la estatua de Prim lancé una carcajada.

Eugenio Noel

Marzo·21·1912

El diari reusenc Foment, informa de dues conferències. La primera, “El flamenquismo y las corridas de toros”, va ser el dimecres 20 de març; la segona, “Estado moral de España”, el dijous 21. Després d’aquesta segona es quan va escriure la nota al llibre de visites del Centre de Lectura. La nota va causar una acarnissada discussió a la sessió de l’ajuntament del dissabte 23 de març.

Dos dies després, el 25 de març, un article del Diario de Reus, titulat “Las frases de Nöel”, comença així:

¡Válgame Dios y cuánto batibudillo ha promovido el tal Nöel tanto por lo que dijo en su conferencia en el Centro de Lectura como por lo que escribió en el álbum [libro de visitas] de dicha sociedad!

El mateix dia 25, al diari Foment hi apareix un extens article, “Final d’una sessió”, sense signar. Informa amb detall de tot el que es va dir a l’ajuntament:

Usa de la paraula lo senyor Granell pera manifestar que ha sentit versions molt desagradables de la conferencia que’l publicista don Eugenio Noel havia donat al Centre de Lectura. Diu que també s’ha enterat de lo que ha deixat escrit aquell escriptor a l’album del Centre y que l’ha omplert d’indignació. Lo senyor Granell afirma que lo escrit per En Noel es un insult al poble de Reus, per lo qual proposa que l’Ajuntament ne protesti enérgicament.

Contesta P. Cavallé:

El conferenciant al parlar del militarisme condemna la forma en que s’havia colocat la figura del general Prim en lo seu monument, perque al seu entendre representa lo ‘flamenquisme’ que, segons En Noel, es la causa de totes les desgracies d’Espanya. Es això que jo llegeixo en lo escrit per En Noel a l’album del Centre de Lectura. Per lo tant jo crech que no devém acordar lo que proposa lo senyor Granell, perque entench que es atentatori a la llibertat de pensar.

La discussió puja de to amb la intervenció d’en Briansó:

Considera lo escrit per aquest publicista a l’album com un insult als sentiments del nostre poble […] també que la Junta del Centre no ho borrés immediatament.

En Recasens surt en defensa de la postura de Cavallé:

Diu que recorda que quan lo president del Centre de Lectura feu la presentació d’En Noel, li digué que’s trobava al poble per excelencia de la llibertat y que podia exposar lliurement les seves idees, resultant que ara aquesta hermosa afirmació tracta de ser desvirtuada proposant que’s prengui un acord atentatori a la llibertat de pensament.

En Briansó demana que es voti una proposició:

La més enérgica protesta per les paraules escrites per En Noel a l’album del Centre de Lectura, per considerarles injurioses no sols pera’l general Prim, fill ilustre de Reus, sino pera’l poble que’l té per una de les seves glories més llegítimes, y que’s demani a la Junta del Centre que les borri per reputarles indignes.

S’indica el resultat de la votació:

Vots de la majoria possibilista-lerrouxista, del conservador señor Sardá y de l’arcalde reaccionari senyor Ciurana: Total 15 vots. Vota en contra la minoría nacionalista republicana, composta dels senyors Cavallé, Fábregas, Amigó, Barrufet y Recasens [5 vots].

¿Quina és la naturalesa veritable d’aquest conflicte? És, senzillament, una confrontació entre partits polítics; bàsicament entre les tres formacions republicanes actives a la ciutat: el grup de Foment, que defensà Noel, enfrontat amb els possibilistes i els radicals, socis aquests en una majoria municipal. Eugenio Noel va ser invitat per la Unió Federal Nacionalista Republicana, coneguts a Reus com ‘els del Foment’.

Curiosament, i sortosament, el requeriment no es va complir: La nota que Eugenio Noel va escriure al llibre de visites del Centre de Lectura no va ser esborrada. Cent anys després encara és on va ser escrita.