Miró, Subirachs, Brossa i el Centre de Lectura

 |   |  Twitter

Pujant per l’escala imperial del Centre de Lectura que va des del vestíbul al primer pis i entrant a la sala de converses, ara de Ramon Amigó, és troba la sala Albert Via, en la que es reuneix el Consell Directiu de l’entitat. Es una habitació no gaire gran en les parets de la qual s’hi exposa obra gràfica i dibuixos de diferents artistes. Però hi ha tres litografies que criden l’atenció per la signatura de l’autor  i perquè foren creades especialment per al Centre de Lectura, obsequiades a l’entitat per tal d’ajudar a resoldre una mica la precària situació financera de la mateixa i perquè els artistes valoraven la trajectòria i els objectius del Centre de Lectura. Les litografies son, respectivament, de Joan Miró, Josep M. Subirachs i Joan Brossa.

Aquests tres regals tenen la seva circumstància i la seva història que val la pena recordar i donar-ne noticia als més joves. Comencen per la litografia de Joan Miró, en la que destaquen les lletres de Miró i Reus i el dibuix d’un animal que recorda el perfil de la Mulassa. El pintor va estar sempre  molt vinculat a la ciutat com explica Xavier Amorós. Un Miró  que es vestia a la sastreria Queralt i que feia el vermut sota els porxos de la Plaça Prim. Un Miró que, diu textualment Xavier Amorós, quan  va constatar que  enderrocaven l’Hotel de Londres va veure l’encant de la plaça anorreat. Ell, de pas cap al mas de Mont-roig, s’aturava a Reus per visitar la sastreria Queralt i parlar amb els seus amics, entre els quals també hi havia el doctor Vilaseca, però feia la volta que calgués per no veure la seva plaça de Prim mutilada, amb l’encant i la suggestió – d’un equilibri més fràgil del que aparentava – del tot destruïts.

proposta foto Miro Brossa SubirachsJoan Miró també era amic de l’escultor Ramon Ferran Pagès i això va propiciar que realitzés la litografia pel Centre de Lectura. Va fer donació de 50 litografies. Miró havia acordat amb Ramon Ferran que vindria a Reus a presentar-la i deixaria la seva dedicatòria a l’àlbum d’honor del Centre, coincidint amb la representació de l’espectacle teatral Mori el Merma al Teatre Bartrina, el novembre de 1977. Però un problema de salut va impedir el viatge de Miró des de Mallorca. Mori el Merma va ser un espectacle de Claca, dirigit per Joan Baixas i inspirat en Ubú rei d’Alfred Jarry pel qual Miró n’havia fet els decorats i el vestuari i que es va estrenar a Palma el març de 1977. Després de Reus, el 1978 es va representar al Liceu de Barcelona, acabant fent una gira de dos anys per tot el món: Londres, París, Sidney, Nova York…

L’any 1979 l’escultor, dibuixant i gravador Josep M. Subirachs va exposar a la sala Fortuny del Centre de Lectura una col·lecció de dibuixos amb el lema Subirachs homenatge a Fortuny i a Gaudí, exposició que es va inaugurar el 22 de juny. L’artista va dedicar un dibuix a l’àlbum d’honor de l’entitat i va fer donació, per ajudar-la econòmicament, de 75 litografies. Subirachs va rebre l’encàrrec, l’any 1986, de realitzar el conjunt escultòric de la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona. Te obra a museus de Madrid, Barcelona, Nova York, Dallas, Cleveland, Birmingham, Ginebra, etc.

El 1984 el Centre de Lectura commemorava el 125è. aniversari i el cartell de l’efemèride porta la signatura de Joan Brossa. Aquesta no va ser la primera vegada que Brossa establia contacte amb el Centre. El 1976 la Revista de l’entitat  publicava dos poemes que sintetitzen bona part de la seva obra poètica: un poema visual i l’extraordinària Oda a Francesc Macià de la qual es feu un tiratge apart. A primers de desembre de l’any 1983 Brossa inaugurava la seva mostra Poesia visual/poemes objecte/cartells a la sala Fortuny, acompanyat del crític d’art Daniel Giralt-Miracle. L’historiador Pere Anguera ha deixat constància d’aquella nit que qualifica d’inoblidable. Escriu Anguera: durant la tertúlia ,tot sopant al cafè del Centre, Brossa, agut i àcid, passà revista a la política cultural de la Generalitat i a les figures més mitificades de la literatura. Amb mirada garneua, tot allargant la sobretaula amb copeta de Chartreuse, tingué tots els comensals embadalits. Ben aviat les crítiques donaren pas a les seves obsessions més arrelades: el transformisme i la màgia. Obert l’engrescament, la cirereta de la nit fou una fantasmagòrica exhibició de jocs de mans, improvisada a peu dret, davant de la portalada de Sant Pere, sota el campanar. El petit grup deixava astorats, i amb raó, els pocs vianants que en aquella hora creuaven la placeta, incapaços, naturalment de reconèixer el protagonista. El record de la nit, i la intimitat insinuada, foren el detonant que encoratjà la junta directiva del Centre a demanar-li, pocs mesos després, el cartell del cent vint-i-cinquè aniversari de l’entitat. Vam visitar Joan Brossa al seu mític estudi: papers de diari per terra, cadires sense cul, el balancí, muntanyes de llibres i revistes arreu, una penombra estudiada. Brossa no vacil·là ni un segon a acceptar el prec de manera ben desinteressada, en ser conscient dels múltiples punts de contacte entre el seu programa cultural i la trajectòria de la nostra entitat. El resultat es prou conegut. La seva característica A majúscula amb un pany i una clau a sota. La A, inici i síntesi de la cultura, i el Centre, la clau per obrir-la, per accedir-hi.

Joan Miró, Josep Maria Subirachs, Joan Brossa, tres artistes catalans universals que van voler deixar la seva petja al Centre de Lectura. Una tradició història que s’ha anat reproduint durant 154 anys (des de la seva fundació l’any 1859) i que ha configurat l’important patrimoni històric, artístic i cultural de l’entitat.