Segons diversos inventaris de la premsa de Catalunya, Reus és una de les ciutats catalanes que més publicacions periòdiques ha generat al llarg dels segles XIX i XX després de Barcelona. Aquest és el motiu pel qual, des del Centre de Lectura, s’ha iniciat un projecte que té com objectiu l’elaboració d’un catàleg sobre la premsa històrica reusenca, entenent com a premsa històrica aquelles publicacions impreses des de l’any 1813 (amb l’aparició del primer periòdic local el Periódico político y mercantil de la villa de Reus) fins a l’any 1939.
Es calcula que durant aquest període de temps la ciutat de Reus va veure publicar unes 235 capçaleres que ofereixen un ampli ventall de registres ideològics (catalanistes, republicans, conservadors, etc.) i temàtics (de pensament, culturals, esportius, socials, professionals, lúdics, etc.). Aquest impressionant nombre de capçaleres donen fe de la rica ebullició ideològica i social que vivia Reus i la seva àrea d’influència. Al costat de capçaleres de les quals van aparèixer un o poc més d’una desena de números com Lo Campanar de Reus (1879, el primer periòdic reusenc escrit en català) i Boira (1922) trobem publicacions de gran significació i durada com Diario de Reus/Diari de Reus (1844-1939), Las Circunstancias / Les Circumstàncies (1874-1936), Foment (1906-1936) o Lo Somatent (1886-1903), aquest últim el primer diari publicat íntegrament en català fora de Barcelona.
Una gran majoria d’aquestes publicacions es conserven en condicions prou òptimes a les biblioteques del Centre de Lectura i a la Biblioteca Central Xavier Amorós i d’altres en col·leccions d’alguns particulars reusencs. La Biblioteca del Centre de Lectura, concretament, dedica una part dels seus esforços a completar col·leccions incompletes o en mal estat.
Aquesta riquesa documental que situa Reus en una de les ciutats culturals més importants de la segona meitat del S.XIX i de la primera meitat del S.XX contrasta amb la manca d’estudis exhaustius sobre la premsa històrica reusenca. Fins ara comptem amb estudis que han analitzat algun periòdic en concret o algun aspecte determinat de la premsa reusenca o bé amb inventaris incomplets i/o obsolets que analitzen amb poc aprofundiment cadascuna de les capçaleres d’aquest període. Cal destacar que un dels inventaris més citats en les bibliografies és el treball de Francesc Gras i Elias El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros días publicat l’any 1904. De fet, a dia d’avui encara no s’ha publicat un catàleg actualitzat que permeti el coneixement precís de les capçaleres d’aquest període històric (encara no es coneix amb exactitud el nombre de capçaleres impreses) i que evidencïi l’evolució de la premsa local reusenca.
Aquesta greu mancança de la historiografia contemporània reusenca és el punt de partida del projecte que hem iniciat aquest any sota el títol “La premsa històrica a la ciutat de Reus (1831-1939)” gràcies a l’ajuda de l’Institut Ramon Muntaner. El projecte consta de dues fases ben diferenciades: una primera de localització i d’anàlisi de totes les capçaleres i de recerca documental, i una segona de divulgació pública amb l’edició del catàleg.
Actualment ens trobem en la fase del projecte durant la qual s’estan localitzant i analitzant les capçaleres de la premsa de Reus mitjançant tres línies d’actuació:
- Localització i buidatge: en aquesta fase inicial s’han treballat una cinquantena de capçaleres i s’ha iniciat el treball de cerca per localitzar els centres d’estudis, les universitats i els arxius/biblioteques que compten amb capçaleres de la premsa històrica reusenca.
- Recerca documental: s’ha iniciat la recerca documental de bibliografia i material de l’Arxiu Municipal de Reus referent al món de la premsa per cercar informació i dades útils relacionades amb el projecte que ens ocupa. Creiem interessant destacar que durant aquesta recerca documental s’han pogut localitzar algunes capçaleres desconegudes de les quals, fins al moment no hem trobat que se’n conservi cap exemplar.
- Noves col·laboracions: s’ha contactat amb diferents col·leccionistes particulars de la ciutat per localitzar noves capçaleres o completar col·leccions.
En definitiva, aquest projecte aportarà un granet de sorra per l’aprofundiment del coneixement del patrimoni hemerogràfic i cultural de la ciutat, una iniciativa que feia anys que es pretenia dur a terme i que té els seus orígens en l’afany i el treball del Dr. Pere Anguera en situar la ciutat en el lloc que li pertoca dins la cultura catalana.
