Francesc Grases Gralla, i el seu Epítome…

Un llibre que es conserva a la Biblioteca del Centre de Lectura

L’obra del jurista reusenc Francesc Grases Gralla ha estat analitzada des de diferents punts de vista. En qualsevol cas, ens caldria una lectura a fons de l’obra polèmica per posar-la a l’abast del públic interessat en el dret històric català, i permetent un coneixement més aprofundit de la seva obra.

Fill d’un passamaner benestant de Reus, Francesc Grases Gralla neix a meitat segle XVII; cursà els estudis de Dret i s’instal·là a Barcelona, on el 1693 ja hi actuava professionalment. El 1694 es va casar amb la filla del notari barceloní Joan Ribes, i l’any següent fou nomenat advocat fiscal de la Generalitat de Catalunya. Participà activament en la causa austracista, essent nomenat ciutadà honrat pel l’arxiduc Carles, i posteriorment elegit doctor (jutge) de la Reial Audiència. Pocs després tindria lloc l’episodi de la publicació i posterior crema de la seva obra Epítome, o compendi de les principals diferèncias entre les lleys generals de Cathalunya, y los capítols del redrés, o ordinacions del General de aquella. Que, al molt il.lustre senyor Dn. Ramon de Vilana Perlas… consagra lo Dr. Francisco Grases y Gralla… (Barcelona, 1711).

Després de la guerra de Successió va continuar amb l’exercici de l’advocacia a Barcelona, fins que es retornà a Reus, on va morir a mitjan segle XVIII. Alguns dels seus fills i néts seguiren també la carrera de l’advocacia, i ocuparen càrrecs municipals a Reus.

Al llarg de les cinquanta-dues pàgines dividides en dos capítols, Grases sosté la teoria que les lleis del Principat, per ser vàlides, han de ser aprovades alhora per les corts i pel rei. El Consell de Cent i la Generalitat, alarmats per aquesta posició política, van provocar una condemna pública de la seva obra i feren cremar el llibre, del que se salvaren comptats exemplars, per exemple el que es conserva a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. El llibre li costà a Grases la destitució de tots els seus càrrecs i la confiscació de les seves propietats.

L’objecte del seu llibret era qüestionar una decisió de la Generalitat que aplicava un determinat capítol del redreç del 1706 amb preferència a les lleis generals del Principat. Tot plegat partia d’una circumstància anecdòtica, en la qual el mateix Grases estava implicat: es discutia sobre la manera de repartir els honoraris de la tercera sala entre els jutges de l’Audiència, dels quals ell n’era un. Donà lloc a una exposició preliminar sobre els fonaments i la titularitat de la potestat legislativa que tingué greus conseqüències per a l’autor.

No crec que es pugui afirmar que Grases fos un apologeta de l’absolutisme regi; l’explicació que ell dóna de la necessitat del consentiment dels estaments per a la sanció de les lleis no és allò que hom esperaria d’un absolutista del seu temps. Convindria, doncs, aprofundir l’estudi del significat i rerefons de l’incident.

L’obra de Grases pren actualitat en els darrers anys. Aquest fet està motivat per l’interès existent per la temàtica de la creació del dret per part del monarca i la relació existent amb els estaments. Però el que cal valorar, a la fi, és la lectura i interpretació que els coetanis de Grases en van fer del seu treball. Una lectura veritablement esbiaixada, que portà greus conseqüències al seu autor involucrat en una lluita política de personalisme prop del monarca, enmig d’un conflicte bèl·lic.

Convindria rellegir de nou l’obra de Grases, comparant les cites que en fa de la doctrina amb els textos dels documents jurídics, observant com, probablement, les tesis d’en Grases van ser criticades tan durament no pas per ser defensores d’un “absolutisme” monàrquic, sinó per resituar al seu lloc el paper de les institucions (en especial Cort General i Generalitat) al Principat en relació a la sobirania reial.

 

Francesc Grases i Gralla
Reus, 1658-1744
Jurisconsult.

Va cursar els estudis de dret i, un cop doctorat, s’instal·là a Barcelona on residí fins l’any 1693. El 17 d’abril del 1694, es va casar amb M. Francesca Ribes i Soldevila (filla del Dr.Joan Ribes, notari públic de Barcelona, i de M. Paula Soldevila).

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí. El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència. El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts. El Consell de Cent i la Generalitat feren cremar públicament el llibre, i Grases fou destituït de tots els seus càrrecs i li foren confiscats els béns.

Les figures dels germans Josep i Francesc Grases i Gralla han estat pràcticament oblidades per la historiografia catalana fins a l’any 1980 en que Pere Anguera els dedicà un article reivindicatiu: «Sobre Josep i Francesc Grases i Gralla. Un comerciant i un advocat del segle XVIII», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, VIII (1980), pàgines 245 a 251.

La posició econòmica del matrimoni Grases-Gralla era benestant fins a l’extrem de poder recolzar econòmicament la projecció mercantil del primogenit Josep i pagar la universitat a Francesc a qui, l’any 1694 i amb motiu del seu matrimoni, donaren 300 dobles d’or en concepte de pagament de les legítimes paterna i materna.