Resum
Quan abordem el col·leccionisme d’art japonès a Catalunya des de finals del s. XIX fins les primeres dècades del s. XX, hem de distingir entre la singularitat d’obres de qualitat i les artesanies en sèrie accessibles als comerços locals. Al primer grup hi pertany la col·lecció de 29 llibres i 140 revistes japoneses del Centre de Lectura de Reus, que inclouen els primers textos acadèmics sobre història de l’art japonès, acompanyats de fototípies i gravats de primera qualitat. L’origen d’aquest material són dues editorials toquiotes, The Kokka Publishing Company i Shimbi Shoin, que s’inscriuen en el marc nacionalista japonès de principis del s. XX.Una de les sèries més curioses de Shimbi Shoin, és Toyeishuko, an illustrated catalogue of Ancient Imperial Treasury Called Shosoin, un recull en tres volums que il·lustra alguns dels tresors imperials de Nara del s.VIIId.c. La importància d’aquest conjunt patrimonial resideix en la varietat, antiguitat i qualitat dels seus articles. A més, aquest catàleg ens permet albirar la vida cortesana i multicultural del període Tempyō (710-794) a través d’objectes que van pertànyer a l’emperador Shômu (701-756) i l’emperadriu Kômyô (701-760), els que van ser utilitzats en cerimònies i, aquells que arribaven d’altres parts d’Àsia central i l’Àsia menor a través de la ruta de la seda.
(Segona part)
La llum de les joies en les Divines Illes de l’Oceà de l’Est
“La llum de les joies en les Divines Illes del Oceà del Est”; Migaku Matano, president del museu imperial japonès, descrivia així la compilació de tresors imperials de la nova publicació de ShimbiShoin, Toyeishuko, an illustrated catalogue of Ancient Imperial Treasury Called Shosoin, l’any 1908. Una sèrie de tres volums il·lustrats amb gravats i fototípies revisades per ell mateix que, a més del seu interessant contingut i tècnica, eren un reflex de la fèrria voluntat nacionalista japonesa de donar a conèixer un passat i una tradició mil·lenària davant les potències estrangeres. Agraïm ara aquesta compilació que ens apropa a l’antic Japó cortesà i imperial del s.VIII dC ja que aquest patrimoni no és molt conegut pel públic internacional; ja fos perquè era una col·lecció privada i només fins fa 200 anys va començar a ser objecte d’estudi, o per tractar-se de peces molt antigues i delicades que no poden estar exposades constantment. Fins i tot, avui dia, es tracta d’un patrimoni força inaccessible al Japó, excepte per l’exposició anual durant tres setmanes en el Museu Nacional de Nara.
L’origen d’aquesta extensa col·lecció es remunta a l’any 756, moment en què mor l’emperador Shômu (701-756) i la seva vídua, emperadriu Kômyô (701-760), decideix donar les seves possessions més valuoses al temple budista Todaiji a Nara. Es tractava d’un conjunt de 600 articles, molts d’ells provinents d’excavacions, jaciments antics o importats d’Àsia central. [i]Més endavant, es va anar ampliant amb donacions i, en el s.X, molts altres objectes del mateix temple van ser adherits a la col·lecció principal, com són els instruments musicals utilitzats per a la Cerimònia d’Obertura de l’ull del Gran Buda de Todaijil’any752 o els estendards decoratius del primer aniversari de la mort de l’emperador Shōmu. [ii]En general, podríem resumir el contingut del tresor en mobiliari, ceràmica, corones, caixes de fusta, ojukuko -fusta aromàtica molt preuada-, armes, màscares, instruments musicals, medicaments, teixits, brocats de seda, documents importants com enquestes o registres d’impostos, material de cal·ligrafia i dibuix, còpies manuscrites d’escriptures budistes i estendards, entre d’altres. Actualment, la col·lecció arriba a sumar més de 9.000 articles i s’ha convertit en la col·lecció més extensa i representativa de l’intercanvi cultural i artístic de l’antiga ruta de la seda que arribava fins al Japó, a la ciutat imperial de Nara. Així doncs, trobem articles procedents d’altres cultures i regnes en la col·lecció: copes, gerres i brocats de l’Índia, una arpa persa, gots romans i bizantins o instruments musicals de la Xina. Un dels objectes més curiosos de la col·lecció és, precisament, fruit de l’intercanvi cultural que es produïa a través de la ruta de la seda: una col·lecció de 164 màscares gigaku, utilitzades pels actors durant les actuacions de gigaku, un tipus de dansa-mim, acompanyada de música, que va arribar des de Corea a Nara perla ruta de la seda el s. VII. Aquest es realitzava tant en la cort imperial com als temples durant el s. VIII. Les màscares de fusta, en general molt expressives, representen un seguit de personatges arquetípics, terrenals o celestials, com ara el Baramon (monjo), Gojo (donzella), Karura (ocell sagrat), Rikishi (guerrer) o Gokô (senyor), que participen en una història còmica i, fins i tot, obscena.[iii]
La publicació de Toyeishuko […] i la seva selecció d’obres reflecteix aquesta realitat d’obertura i contacte de la cort japonesa amb altres països per voluntat de l’emperador Shômu d’emular l’estètica i l’estil de vida refinat i multicultural de la cort xinesa de Chang’an (Xian), durant la dinastia Tang, un dels dos imperis universals d’aquell moment, juntament amb el món islàmic del qual també rebia influència artística. El poder administratiu rigorosament centralitzat de Xian, juntament amb el seu extens radi d’influència política i cultural, va convertir la capital de la Xina en el model ideal de països veïns en vies de desenvolupament com Corea i el Japó. En l’art, aquestes polítiques havien afavorit la concentració d’artistes a la ciutat i van influir en la producció artística d’altres països, com va succeir amb estudiants i artistes japonesos que es formaven a la Xina.
Un exemple de la importació refinada d’art xinès de la dinastia Tang és un koto de la col·lecció Shosoin que, com es pot llegir en una inscripció interior, va ser realitzat per la família SsuPingWei.
Produït amb fusta de paulownia i sàndal, va ser lacat en negre amb incrustacions d’or i plata, i comptava amb pedestals d’ivori. La temàtica principal és paradisíaca: un riu, flors, animals i criatures místiques, ocells o papallones, i el disseny principal es troba emmarcat en la part superior. Al requadre trobem tres sants en un jardí, asseguts entre flors i arbres, cada un d’ells tocant un instrument diferent. Les flors sorgeixen de la terra i un paó estén el seu plomatge. De les cantonades superiors, dos sants baixen muntats en un fènix per unir-se a la celebració.
A la part de darrere del koto, segueixen les decoracions amb flors, fènix i dos dracs. Una inscripció poètica ens remet a una actitud d’equilibri, pau i serenitat, pròpia de l’estètica i pensament refinat de la cort xinesa Tang, amb important influència budista:
“El so del saltiri retira les passions malignes. La quietud d’una ment virtuosa arriba i es manté un sentiment sublim. La vulgaritat fuig i el caprici és aquí restringit. El gaudi i l’harmonia en la mesura correcta, però no massa plaer “.
Pel que fa a la pintura i la iconografia, una obra de la mateixa col·lecció representativa i excepcional de l’estil Tang, es reprodueix amb gravat a color a la làmina.111, Paravent de dones belles amb plomes. Paravent original de sis panells, sobre paper blanc i en tinta xinesa. Les pintures estan vorejades amb gasa de seda de color escarlata i amb marcs de bambú. Originàriament, els vestits i arbres estaven coberts de plomes. La part de carnació de les figures està pintada amb pigments naturals. Representa la iconografia i estil típic xinès de figura aristòcrata femenina,ple i corpulent, durant l’apogeu artístic de la dinastia Tang.
D’altra banda, els objectes litúrgics reproduïts en el catàleg són testimoni de la consolidació budista a la cort de Nara, que ja era religió d’estat des de finals del s.VI d.C i convivia amb el Shinto natiu.[iv] De fet, una de les característiques principals del període de Nara és la total influència del budisme en els assumptes d’estat i en els membres de la cort. El mateix emperador Shōmu era un fervent creient dels principis budistes i va promoure l’establiment de temples budistes a cada província com a part de l’organització governamental i per tal de reforçar la política imperial.[v] El més gran dels monestirs finançat per ell va ser el Todaijil’any 741 d.C, on es va dipositar el tresor Shosoin i ones troba l’escultura de 15 metres del Buda Vairocana, conegut com el Daibutsu de Nara.[vi] La posterior cerimònia inaugural a Todaiji de l’Obertura d’Ulls del Buda (752 dC) va ser la demostració oficial de l’emergent poder del budisme, que llançava així un clar missatge de poder i d’estabilitat imperial enfront del poble i la noblesa, local i estrangera. A més, l’activitat budista d’aquesta època va impulsar un desenvolupament en les indústries del disseny i l’art al Japó, els millors exemples els veiem reproduïts en Toyeishuko […].
Shosoin, el museu més antic del Japó
El terme Shosoin, en realitat, és el nom de la cabana de fusta on estava el tresor dins el complex del temple Todaiji (Nara), considerat un dels “museus” més antics de la història i descrit tècnicament com Aze-gura, magatzem o graner. Aquest tipus d’arquitectura era típica de l’època i cada temple o lloc governamental solia comptar amb un, per a dipositar-hi mercaderies o objectes diversosen una sola planta amb tres sales. El seu sistema de construcció inclou un mecanisme natural per airejar o evitar la humitat excessiva, a través de panells de troncs de fusta triangulars en secció transversal que absorbeixen o evaporen la humitat segons l’època. A més, s’assegura la circulació d’aire des de la base elevant el magatzem uns quants peus sobre terra, utilitzant pilars de pedra. Aquí destaquem el Shosoin del temple Todaiji perquè és l’únic que queda dret, actualment, i perquè va ser construït com a magatzem del tresor imperial en el temple Todaiji, un conjunt budista de gran rellevància.
A continuació deixem una llista dels objectes més destacats en cadascun dels volums de Toyeishuko […], seleccionant com a exemples referencials l’orfebreria, els teixits i els instruments musicals.
– I volum: Miralls, instruments musicals (Biwa, genkan, koto) i parts d’instruments (plectrum), fototípia del Temple Todaiji i catàleg de la donació de l’emperadriu Komyo.
– II Volum: Teixits, patrons de vestidures, sabates cerimonials, instruments per mesurar, armes (ganivets, fletxes), Jocs (fitxes de Go) mobiliari (taules, taules de joc [Go, Backgammon], reposa braços, …), màscares (Gigaku) i un tinter, entre els més destacats.
-III Volum: Caixes lacades de diverses mides i per a diversos usos, gerres, safates, plats, copes, mobiliari, vares religioses (Nyoi) i armes (arcs, fletxes i espases).
BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA
- Basat en el treball de recerca : “La donació d’estampes i fototípies japoneses de Joan Ribes Daura (1900-1983) al Centre de Lectura de Reus (1972)”.
- KITAURA, Yashunari.: Historia del arte de China, Ed. Cuadernos Arte Catedra, Madrid, 1991
- TSUDA, Noritake.:A History of Japanese Art from Prehistory to the Taisho Period, Ed.
- TuttleClassics, North Clarendon, 2009
- HERITAGE OF JAPAN.:[En línia, Disponible a 30/03/2016]:<<https://heritageofjapan.wordpress.com/6-nara-period-sees-the-nurturing-of-chinese-culture/tempyo-arts/treasures-of-the-shosoin-the-worlds-oldest-and-most-visited-museum/>>
FOTOGRAFIA
Heritage of Japan, articles
Rebeca Pujals
[i]Tota la donació va ser registrada en un catàleg del qual en podem veure la reproducció d’un fragment en un gravat a color, així com la reproducció textual del catàleg en anglès, a Toyeishuko, anillustratedcatalogueof Ancient Imperial TreasuryCalledShosoin, vol 1.
[ii]La cerimònia inaugural de l’Obertura d’Ulls del Buda l’any 752, va ser un acte de consagració de Todaiji i el seu gran buda de bronze, on van acudir 17.000 persones entre monjos, nobles i altres dignataris de la Xina, Corea i l’Índia. La rellevància d’aquesta inauguració resideix en el fet de ser l’esdeveniment oficial que marcava el budisme com a religió d’estat. El retirat emperador Shomu va ser la persona responsable de sostenir el pinzell amb el qual es van traçar els ulls en la gran escultura. Aquest tipus de ritual convidava l’esperit de Buda a entrar a l’estàtua.
[iii]En aquest link es pot visionar una interpretació de la dansa gigaku, “Shingigaku”, dirigida per l’actor i investigador NomuraManojoo<https://www.youtube.com/watch?v=DegMs-3frj8>.
[iv]Des de la primera meitat del s. VI, el budisme és introduït al Japó a través de Corea i la Xina. La doctrina es va anar consolidant amb els nombrosos contactes d’immigrants i monjos coreans, dotats d’elevats coneixements culturals, que arribaven al Japó fugint del poder de Silla, un dels regnes de Corea. L’any 594 el Budisme es va arribar a proclamar religió oficial de l’Estat.
[v]La posició atorgada al clergat budista dels grans temples va anar incrementant-se de forma onerosa per a la casa imperial fins que l’any 784, l’emperador Kammu (regnat, 781-806) es va distanciar de la influència dels temples de Nara en traslladar la capital imperial a Kyoto.
[vi]Todaiji és el temple més famós de la secta budista Kegon al Japó. El SutraKegon representa la interpenetració de tots els éssers motiu pel qual Vairochana és el buda que encarna el principi d’il·luminació o realitat transcendental de buit en què tot és un. També conegut com Buda Còsmic.