La teoria d’Amorós sobre el cafeter Leo
Article que descriu el disgust que va tenir Xavier Amorós amb motiu de l’edició del documental sobre els 150 anys del Centre de Lectura que inclou la seva teoria sobre el cafeter Leo.
Articles per autor
Reus: apunts culturals d’actualitat (2009-2017)
Reus: apunts culturals d’actualitat (2009-2017) aplega els articles que Xavier Filella Fargas va publicar mensualment a Reusdigital.cat entre 2009 i 2017 i que segueixen el fil de l’actualitat cultural reusenca vista des del Centre de Lectura, del qual en va ser president des de juny de 2011 a juny de 2017.
La publicació es complementa amb un apèndix, altres articles publicats a diferents mitjans informatius (Diari de Tarragona, Més Reus) i als programes d’activitats del Centre de Lectura del curs 2011-2012.
La primera Biblioteca de Catalunya
Quan parlem de Reus sempre referenciem algunes efemèrides històriques que ens distingeixen: la segona ciutat de Catalunya del segle XIX, els nostres artistes i polítics de referència (Fortuny, Gaudí, Prim,…), l’època de l’aiguardent (que va originar la cèlebre frase “Reus, París, Londres”), el projecte del canal de Reus a Salou, el primer matrimoni civil…
L’Observatori del Departament de Meteorologia del Centre de Lectura
Hom coneix moltes de les tasques que es desenvolupen al Centre de Lectura i que abasten molts camps: patrimonial, bibliotecari, docent, artístic, musical, editorial, però hi han altres serveis que passen més desapercebuts pel gran públic. L’Observatori meteorològic del Centre de Lectura recull les dades meteorològiques des de l’any 1949 i es va reiniciar en el mandat del president del Centre, Enric Aguadé Parés que va encarregar al seu fill, el doctor Enric Aguadé Sans “que tornés a activar el servei meteorològic del Centre destruït durant la guerra” (“Memòries d’un metge caminador”, 2006).
La sardana a Reus des de 1907
Aquest proper 31 de març Francesc Salas Borrell presentarà al Centre Lectura el llibre “La sardana ballada a Reus. Han passat més de cent anys”, un treball exhaustiu i molt documentat que explica l’evolució del moviment sardanista a Reus, des de 1907 fins a l’actualitat.
El Cineclub del Centre arriba a les 1500 projeccions
Si hi han algunes activitats culturals imprescindibles a la nostre ciutat una d’aquestes segur que és la que porta endavant el Cineclub del Centre de Lectura. Sort en tenim de poder-ne gaudir, amb una regularitat de metrònom, des del 4 de desembre de 1969 quan es va projectar Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix i amb la qual naixia el Cineclub.
Nou «Cicle Pau i Drets Humans» al Centre de Lectura
La Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura, a través del seu Departament de Pau i Drets Humans i l’Associació Josep Vidal i Llecha organitzen un nou cicle de conferències sobre pau, desarmament i drets humans.
Reus ja disposa de la tercera biblioteca
Amb l’obertura el passat 18 de novembre de la Biblioteca Pere Anguera podem dir que la ciutat ha fet un pas important en la seva oferta bibliotecària. I és que després de molts anys intentant ampliar l’oferta de lectura que féu en solitari la biblioteca del Centre de Lectura (la primera biblioteca patrimonial de Catalunya fundada l’any 1859) amb la incorporació de la Biblioteca Central Xavier Amorós (2003) i la Biblioteca Local Pere Anguera (2015) la millora és significativa.
L’Antena del Coneixement, el Campus Extens de la URV
L’any 2007 la Universitat Rovira i Virgili, va engegar un nou projecte amb voluntat d’irradiar coneixement al nostre àmbit territorial: el Campus Extens, Antenes del Coneixement.
Com s’explica al web de la URV “el Campus Extens és un projecte estratègic de la tercera missió de la Universitat, la missió territorial, de compromís amb les institucions i els agents motors del desenvolupament del territori, en totes les seves dimensions, des del vessant més sociocultural al més socioeconòmic.
Associacionisme: canvi de paradigma
El passat dia 4 de juny es va celebrar el Dia de l’Associacionisme Cultural promogut per la Generalitat de Catalunya. Amb motiu d’aquesta celebració al Centre de Lectura es va fer una jornada de portes obertes, que incloïa una visita guiada per l’entitat, i es va presentar el llibre de Ramon Arnabat i Xavier Ferré editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània.
Dos nous socis d’honor del Centre de Lectura: Anton Pàmies i Salvador Juanpere
El divendres 29 de maig tindrà lloc a la sala d’actes del Centre el lliurament dels guardons de Soci d’Honor del Centre a dos destacades personalitats reusenques: l’arquitecte Anton Pàmies Martorell i l’artista reusenc de Vilaplana Salvador Juanpere Huguet. L’acte serà presentat per Jordi Royo i Mercè Costafreda, respectivament i comptarà amb la col·laboració del quartet de cordes Camerata XXI el qual interpretarà el quartet Vistes al mar (1920) d’Eduard Toldrà inspirat en poemes de Joan Maragall.
Torna l’Exposició de Roses del Centre de Lectura
Quan arriba el mes de maig a Reus tornen les roses al Centre de Lectura. Enguany del 2 al 4 de maig i s’arriba a la 68ena edició de Concurs Exposició Nacional de Roses, que ha esdevingut una de les tradicions ciutadanes de trajectòria més llarga.
La Revista del Centre de Lectura en format digital
El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.
Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital.
Güell i Mercader començà la publicació de «El Eco del Centro de Lectura» l’any 1859, un periòdic de literatura i d’interessos locals, sota el lema: “Moralidad, Instrucción y Amor al Trabajo”. A partir del 6 de maig de 1883 començà a editar-se la «Revista del Centro de Lectura», la qual ha arribat fins als nostres dies en nou etapes successives.
La revista digital del Centre de Lectura
El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.
Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital al web https://www.centrelectura.cat/revistadigital/
«El Centre de Lectura: centre d’instrucció popular»
El Centre de Lectura neix l’any 1859, en un moment de retard cultural de Reus, com una entitat instructiva que es convertirà en una universitat popular a causa de tots els ensenyaments que s’hi acabaran impartint. D’aquesta manera, doncs, en néixer pretén lluitar per combatre l’analfabetisme i treure la massa obrera dels bars i de les activitats “lúdiques”, per apropar-la al món cultural i intel·lectual.
Mecenatge cultural
El darrers temps la percepció del mecenatge envers la cultura i en concret el suport a les associacions culturals sense afany de lucre ha anat canviant. Sortosament encara podem trobar empreses i fundacions que donen suport a projectes culturals concrets però s’ha perdut en gran manera el suport individual d’aquella gent que creia que ajudant esporàdicament o deixant en testament alguns dels seus estalvis donava més raó a la seva existència.
La videoteca del Centre de Lectura, l’accés a un gran fons de pel·lícules
Hom coneix el gran valor patrimonial de la Biblioteca del Centre de Lectura, amb prop de 260.000 volums catalogats, però potser no es coneix tant la rellevància que els darrers anys ha anat agafant la Videoteca del Centre.
Daniel Barenboim a Reus l’any 1998
El pianista i director d’orquestra Daniel Barenboim, nascut a Buenos Aires i nacionalitzat israelí, espanyol i palestí, va fer estada a Reus el mes d’agost de 1998 per tal d’enregistrar el film «Entre 4 (z) yeux» dedicat als Preludis (llibre primer) de Claude Debussy. L’any 1962, quan tenia vint anys, ja havia actuat al Teatre Fortuny.
Els nostres traductors
La tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època.
Tresors de la Biblioteca del Centre de Lectura: gravats japonesos en fusta de colors
Aquest primer trimestre de 2014 s’ha exposat en la vitrina situada a l’entrada de la biblioteca, i que recull trimestralment un dels “tresors de la Biblioteca del Centre”, el llibre de 1909, One hundred masterpieces of japanese pictorial art. Tòquio: Shimbi Shoin, un dels volums de la col·lecció de vint-i-nou llibres que inclouen gravats japonesos en fusta de colors, editats a començaments del segle XX per la reconeguda editorial japonesa Shimbi Shoin.
Recepció del Premi Nacional de Cultura 2013 al Centre de Lectura
Amb motiu de la recepció del Premi Nacional de Cultura 2013, que tindrà lloc el divendres 22 de novembre, el Centre de Lectura ha programat una setmana d’activitats culturals que evidencien l’ample ventall de propostes que la institució programa regularment. Divendres 15 de novembre comença el cicle amb el concert del «Consort de flautes» de l’Escola de Música del Centre i el cor femení Cal·líope i continuarà mostrant propostes de l’Escola de Dansa, l’Escola de Teatre, el Cineclub, sessions de lectures En Veu Alta, un concert familiar del quartet de solistes de l’Orquestra Camerata XXI i conferències i presentacions de llibres organitzades des de les seccions del Centre o en col·laboració amb el Campus Extens Antena del Coneixement de la URV.
Güell i Mercader va promoure la creació del Centre de Lectura l’any 1859
Pere Anguera ho explica al llibre El Centre de Lectura. Una institució ciutadana: «El Centre de Lectura va néixer com un producte de les tertúlies vuitcentistes. Sembla que cal situar el seu origen en les reunions que feien un grup de joves menestrals, en un cafè del raval de Santa Anna, el Cafè de la Música, de Francesc Vidal; hi discutien de política, d’actualitat, de cultura i d’interessos locals. Cada vespre es trobaven per llegir i comentar entre ells els diaris, sobretot «La Discusión» i «El Pueblo», de Madrid, tinguts aleshores com els portaveus de la democràcia peninsular, sobretot el primer, dirigit per Nicolás María Rivero, que comptava amb col·laboracions de Castelar.
La Revista del Centre de Lectura, novena època
Comença una nova època per a la Revista del Centre de Lectura. Després de publicar-se en períodes diferents (El eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica a partir de setembre de 2013 en format digital al web http://www.centrelectura.cat.
Els articles d’opinió, crítica i pensament que recull la nova revista complementen les Edicions del Centre de Lectura, les quals, amb els 125 volums editats dins la col·lecció d’assaig i els 13 números en la col·lecció de creació, donen sortida a treballs d’investigació i recerca de persones i a temàtiques històriques, socials i científiques vinculades amb Reus i la seva comarca.
El Teatre Bartrina del Centre de Lectura
El Centre de Lectura es fundà l’any 1859 per intel·lectuals, comerciants, administratius, petits empresaris compromesos amb la renovació del país i obrers que es movien en la línia d’unes idees progressistes. L’origen del teatre Bartrina, l’any 1905, presenta el mateix ideari que el dels fundadors del Centre: un grup de ciutadans que s’associen per afavorir el conreu de les arts, el teatre, la música, la dansa.
El primer Congrés d’Ateneus de Catalunya al Centre de Lectura el 1911
Del primer Congrés d’Ateneus de Catalunya que es va celebrar al Centre de Lectura en
Els llibres de dedicatòries del Centre de Lectura
Capbussar-se en els llibres de dedicatòries del Centre és fer un viatge per la història. La seva visió en conjunt ofereix el retrat de l’entitat i el prestigi que s’ha guanyat amb els anys. Moltes personalitats del món de l’art, la música, les lletres o la política, hi han rubricat la seva signatura o hi han deixat textos, dibuixos, poemes o notes musicals. El primer llibre de dedicatòries comença amb un poema escrit per Joaquim Bartrina i dibuixos de Soberano, Llovera i alguns atribuïts a Fortuny. Repassant els llibres podem veure aquells que hi són i també aquells que per motius diversos no hi van estampar la seva dedicatòria: la conjuntura, la deixadesa, la por al rebuig o l’oblit dels responsables de l’entitat, va fer que alguns personatges destacats, que han participat o col·laborat regularment amb el Centre, no hi figurin.