Ramon Ferran Pagès, pedagog i artista

Escrit per | Amb data: | Articles | Arxivat a:

Resum
Títol: «Ramon Ferran Pagès, pedagog i artista». Article de Joaquim Besora Agrelo glosant la figura de l’artista reusenc amb motiu de la seva mort el 2 de gener de 2015. Aprenent al taller de l’escultor Pau Figueras, es va formar inicialment a l’escola d’art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres a Modest Gené d’escultura, Lluís Ferré de dibuix, Ferré Revascall de pintura, Pere Vidiella d’anatomia i Emili Argilaga de perspectiva. Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d’or a la «Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid». Va participar en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món: Madrid, Barcelona, París, Anvers i Liège (Bèlgica), Cracòvia (Polònia), Vancouver (Canadà), São Paulo (Brasil), Stuttgart (Alemanya), Alexandria (Egipte), Tokio i Sapporo (Japó), Bolonya, Florència, Parma, Milan i Carpi (Itàlia), Cali (Colòmbia) i Caracas (Veneçuela), entre d’altres. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.


 

imatge-RamonFerranEnmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.

Sobretot per la Paquita Sans amb qui ha compartit anhels, acció i fe en una vida de compromís permanent i intens en favor dels més humils i desvalguts. De fet en el Ramon Ferran veiem la història a Reus de la lluita per la llibertat i per Catalunya en la millor forma que es concretà en el PSUC i ICV.

No farem ara una ressenya biogràfica del Ramon Ferran com a ciutadà i molt menys com actor polític a la nostra ciutat, no per extensa, que ho és, sinó per estar implicada en les altres facetes de la seva rica personalitat: l’artista, en primer lloc; el pedagog, el gestor cultural – com posa de manifest la seva vinculació com a soci que estimava el Centre de Lectura; sense oblidar la condició de cristià de base; l’activista i ciutadà… acompanyen connectades i expliquen la seva actuació cívica i compromesa.

Podem atribuir la vinguda a Reus de l’Escola d’Art de la Diputació a la seva gestió com a regidor de cultura però quedar-nos aquí oblidaria el seu paper en aquest i altres temes com a professor del claustre d’aquesta institució. De fet la seva gestió política com a regidor marca una època excepcionalment brillant, que depassa l’àmbit reusenc sobretot pel que fa a les arts plàstiques i al teatre. Pel que fa a les festes també, però en aquella època amb la recuperació democràtica es va viure un canvi de paradigma que afectà a tot Catalunya. L’èxit de la seva gestió cultural com a regidor en uns anys de profunda crisi econòmica, potser pitjor que l’actual, no s’explica sense la seva capacitat d’actuar com a catalitzador, de les complicitats que sabia trobar gràcies a la seva condició d’artista, i pel que fa als joves creadors, per ser també pedagog. Pel que fa a les arts plàstiques crec que les experiències d’aquells anys vuitanta tenen un dimensió nacional de primer ordre. Arrencant amb el seu mandat com a regidor a la ciutat va aflorar un col·lectiu d’artistes joves que empraren la Sala Fortuny del Centre de Lectura com a plataforma de presentació de la seves obres i propostes: segurament hauríem de retrocedir al Grup Modernista de l’Aladern per trobar un fenomen similar a la ciutat. Fou el Ramon Ferran qui obrí la porta (el punt d’inflexió: el nou disseny del Saló d’Artistes del Baix Camp).

Era un home de taller, de moltes hores de treball, i també era enemic del populisme cultural, però el seu taller mai s’instal·là en una torre de marfil. Del seu taller sortia un art tècnicament savi però amarat d’una espiritualitat expressiva, directe, contemporània però adreçada a la gent. En el seu funeral, a una Prioral plena de gom a gom, l’acompanyaren dos exemples del seu art com si foren dos punts d’una el·lipsis que recordava tota la seva obra cívica de monuments i plaques esparsos pel centre i la perifèria de Reus: les parelles de gegants de la ciutat que ells feu, els japonesos i els negres que l’esperaven a la portalada del temple, i els capitells de la nau i imatges de la trona que de manera discreta, tècnica i artesanal restaurà.

Però alguns recordarem també que en els anys de l’Assemblea de Catalunya, quan començava allò que després es diria la transició i encara eren relativament pocs els que protagonitzaven les mobilitzacions que ben aviat esdevindrien massives, en Ramon forma part del grup que es tancà a la Prioral per demanar l’Amnistia del presos polítics de la dictadura. Quan rebia gent transmetia aquella confiança tranquil·la que només poden donar els que mantenien un compromís de feia temps, que venia de lluny. A tall d’exemple que el compromís del Ramon venia de lluny, dir que el bust del filòleg exiliat Pompeu Fabra que es col·locà a la biblioteca del Centre de Lectura és obra seva –era l’any 1968, centenari del naixement de filòleg i quan es comença a defensar i afirmar la nostra llengua públicament en uns anys encara grisos i difícils.

Cloure la seva vessant cívica i el seu compromís polític als anys de la lluita per la llibertat contra la dictadura i a la seva gestió com a regidor de cultura en el primer ajuntament de la democràcia recuperada, pertanyent a la llista del PSUC, seria deixar oblidada tota una època del ciutadà Ferran, que mai ha estat inactiu. Per deixar només constància amb un exemple recordar que ha fet donació a la ciutat, en concret als seus museus, d’obra significativa de les disciplines en les que excel·lí: el gravat i la producció de medalles. Com feu amb altres entitats i institucions; o per causes dignes. Recordar en aquesta línia la donació a la biblioteca del Centre de Lectura de la seva col·lecció excepcional de llibres antics, dels segles xvii i xviii; i a l’entitat d’un autoretrat de joventut magnífic. A l’Agrupació de Reus d’ICV es conserva un gravat original que donà Ramon Ferran al PSUC: amb motiu de la “Marxa de la Llibertat”.

Sabem que l’Ajuntament de Reus li atorgà la medalla de la ciutat (Ple de 27.4.2007), però desitgem que el nostre consistori s’adigui amb la qualitat de la ciutat i nomeni un carrer a nom de Ramon Ferran.

Quan som davant la pèrdua que suposa la mort, la veritat objectiva d’una vida plena, densa de virtuts cíviques, de compromís per les causes dels sectors més desfavorits (dels pobres, com es diu als Evangelis), de treball, de sensibilitat artística, de generositat reconforta a totes i tos els que l’estimem. Per com has viscut, gràcies Ramon.


Ramon Ferran Pagès (1927-2005), artista i Soci d’Honor del Centre de Lectura.

Aprenent al taller de l’escultor Pau Figueras, es va formar inicialment a l’escola d’art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres a Modest Gené d’escultura, Lluís Ferré de dibuix, Ferré Revascall de pintura, Pere Vidiella d’anatomia i Emili Argilaga de perspectiva. Va exposar les seves primeres obres al “VII Saló d’Artistes locals”. El 1947 ingressa, becat per la Diputació de Tarragona, a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencià en escultura i gravat.

El 1953 va obtenir el primer premi d’escultura en la “I Exposició d’Art Universitari de Barcelona” i en el “Concurso provincial de Arte de Reus”. Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d’or a la «Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid».

Va participar en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món: Madrid, Barcelona, París, Anvers i Liège (Bèlgica), Cracòvia (Polònia), Vancouver (Canadà), São Paulo (Brasil), Stuttgart (Alemanya), Alexandria (Egipte), Tokio i Sapporo (Japó), Bolonya, Florència, Parma, Milan i Carpi (Itàlia), Cali (Colòmbia) i Caracas (Veneçuela), entre d’altres. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Conegut popularment per la seva obra pública, que a Reus s’ha incrementat aquests darrers anys amb «La dona treballadora», «El monument a la sardana» o «Els llapis», però sobre tot per ser el “pare” dels nostres gegants (va crear els Japonesos (1956), els Negres (1989) i els Fadrins (1998), i va refer, reconstruir i replicar amb saviesa i rigor les cinc parelles de gegants de Reus.

Va lluitar per crear l’Escola Taller d’Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la que en va ser director (1979), va aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir del clixés més tòpics i caducats; va influir en la trajectòria de joves artistes que començaren la seva carrera els anys vuitanta; i va contribuir a la recuperació dels ajuntaments democràtics conduint la regidoria de Cultura en uns moments sense recursos i ens els que calia obrir noves portes i sortir de la foscor artística pròpia de l’època.

Artista d’una gran generositat, va donar moltes de les seves obres al Centre de Lectura i a l’Institut Municipal de Museus de Reus.

 

Resum del currículum de Ramon Ferran i Pagès (1927-2015)

Regidor de Cultura pel PSUC, a les primeres eleccions democràtiques a Reus (1979-1983).
El 1981 va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
El 1985 va ser nomenat director de l’Escola d’Arts Aplicades de Tarragona de la qual també ha sigut professor de gravat.
Participa en la redacció del “Lèxic de les Arts i Oficis”, secció Sistemes d’estampació, editat per la Generalitat de Catalunya.
Formà part de l’equip d’escultors de la Fábrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid.
Va impartir classes a l’Escola Nacional d’Art de Managua (Nicaragua).
Va realitzar un curs d’intercanvi d’experiències de gravat a Holguín (Cuba).
Formà part del Grup de Gravadors del FAD de Barcelona.
Va dirigir les accions de gravat al carrer a Reus, Tarragona, Sitges, Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat), Granollers, Salou i Holguín (Cuba).
L’any 2005 va realitzar les rèpliques de les tres parelles bicentenàries geganteres de Reus. És també l’autor del gegants de Salou.

Va participar, entre d’altres, en els següents esdeveniments:

Internacionale Tentoo us telling Hedendaagse Peuningkunst, Anvers (Bèlgica)
XIII Salón Nacional de Grabado, Medalla d’Or i Premi Especial “Castro Gil”, Madrid
Primera Medalla de Gravat a l’Exposición Nacional de Bellas Artes, Madrid
Medalla Fortuny, Reus
El Deporte en las Bellas Artes, Segona Medalla en Gravat, Barcelona
Medalla tema esportiu, Cracòvia (Polònia)
Exposició individual a la Galeria Studio, Vancouver (Canadà)
VIII Bienal de São Paulo (Brasil)
Biennal de Gravat de Lieja (Bèlgica)
Exposició individual a la Galeria Klotz, Stuttgart (Alemanya)
Bienal d’Alexandria (Egipte)
The Sth. Internacional Biennal Exhibition of Prints in Tokio (Japó)
Exposición Nacional de Bellas Artes, Medalla d’Or de l’Agrupación Nacional de Artistas Grabadores, Madrid
En el camp de la medalla va exposar a Cracovia, on va rebre el Premi de la Delegació de Cultura i Esports de Polònia (1975), Budapest (1977) i Lisboa (1978). Primera Medalla en Gravat i Segona en Medallística a la I Bienal Internacional del Deporte en las Bellas Artes, Barcelona
I Triènnale Internazionale della Xilografia, Carpi, Bolonya (Itàlia)
II Biennale Internazionale della Grafica, Florència (Itàlia)
Mostra Internazionale della Xilografia Contemporànea, Galleria della Steccata, Parma (Itàlia)
II Triennale Internazionale di Xilografia de Carpi (Itàlia)
Mostra Internazionale di Xilografia de Milano (Itàlia)
Exposició De Goya a Picasso y el Grabado del siglo XX en España, a Tòquio i a Sapporo (Japó)
Exposició col·lectiva de Gravat a Cali (Colòmbia), i a Caracas (Veneçuela)
4 Grabadores Catalanes, Club de la Estampa de Buenos Aires (Argentina)
Premi de la Dirección General de Bellas Artes, Madrid al Salón Nacional de Grabado y Estampaciones, Exposició Individual a Château l’Evêque de Perigord (França)
Exposició Individual al Palau de Caramany, Girona
II Biennal de la Medalla Contemporània, Seixal (Portugal)
Exposició Internacional de medalles FIDEM, París (França)
2001 Homenatge Exposició del Cercle Filatèlic i Numismàtic
«Ramon Ferran: entre l’ètica i l’estètica». Reus: Institut Municipal de Museus, 2008, exposició i catàleg.
Exposició «La medalla en l’obra escultòrica de Ramon Ferran». Centre de Lectura de Reus, maig de 2009
Va dissenyar, entre moltes altres, les medalles Gaudí dels Premis Reus, la medalla de l’Any Gaudí a Reus (2002) i la dels 150 anys del Centre de Lectura (2009) sobre la qual Acid Factory en va fer un reportatge videogràfic.

Descarrega PDF Versió en PDF