Estic convençut que Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús (Reus, 1850 – Barcelona, 1880) és un dels personatges més interessants i polifacètics del segle xix català. Per qui vulgui conéixer millor la seva personalitat, recomano la lectura del volum Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques, coordinat per Montserrat Corretger i Xavier Ferré i editat per l’Arxiu Municipal de Reus l’any 2002. Pel que fa a la seva producció poètica en català, és imprescindible el recull Cor infinit i altres poemes (núm. 7 de la col·lecció “El Vuit-cents”), editat per Rosa Cabré, prologat per Joaquim Molas i publicat a Lleida el 2012.
Uns versos ateus
Ja fa uns quants anys, vaig trobar quasi casualment una variant pràcticament desconeguda d’uns versos del famós poema en castellà –però amb títol en llatí– De omni re scibili (“Ho sé tot”), repetidament publicat pel mateix autor i per diferents antologistes i àdhuc traductors. Si no vaig errat, el poema fou imprès per primera vegada a la revista El Eco del Centro de Lectura, en el número del 9 de juliol de 1871, però no íntegrament, ja que una nota a peu de plana feia saber que “Hemos creido conveniente suprimir la estrofa segunda”. Però Bartrina no es conformà amb la censura i, en un exemplar de la revista que es conserva a la biblioteca del Centre de Lectura, va afegir a mà la part suprimida, primer amb llapis i després –damunt mateix, sense esborrar el primer traç– amb ploma (per evitar, potser, una nova supressió). La segona estrofa en qüestió deia, d’acord amb aquesta reparació manual:
Solo la ciencia á mi ansiedad responde,
y por la ciencia sé
que no existe ese Dios; Dios que se esconde
tras el postrer porqué.
Més endavant, en recollir el seu poema al volum Algo (faig servir la segona edició, de 1877), Bartrina va modificar una mica els dos darrers versos de l’estrofa en qüestió:
Solo la ciencia á mi ansiedad responde,
y por la ciencia sé
que no existe ese Dios que siempre esconde
el último porqué.
Sobre l’ateisme de Bartrina, vegeu la reedició del seu opuscle ¡Guerra a Dios!, a cura de X. Ferré, publicada l’any 2013 per la Universitat Rovira i Virgili.
Uns versos satírics
D’altra banda, a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, entre els lligalls documentals del polític i escriptor Josep Güell i Mercader (1839-1905), es conserva la còpia del començament d’un poema satíric de Bartrina, que va restar inèdit fins que fou publicat per primera vegada, per qui això signa, l’any 2005. Segons el copiador, Eduard Toda i Güell (1855-1941) –entre moltes altres coses nebot de Güell i Mercader–, havia estat redactat per Bartrina l’any 1869, segurament a l’època en què col·laborava al setmanari El Mosquito. Atès que a la Biblioteca Central Xavier Amorós només es conserven els números 1, 2, 3 i 6 d’aquesta suara esmentada revista satírica, no puc assegurar que no hi hagués aparegut qualque referència. Tanmateix, i si tenim en compte el caràcter dels versos i sabent que Bartrina va ser agredit aleshores (1869) per un determinat individu a causa d’una simple insinuació apareguda al número 3 d’El Mosquito, sembla gairebé segur que van romandre inèdits. El personatge al qual va dedicada la sàtira mordaç de Bartrina es deia Tomàs Homs i Badia i no va morir fins el 1875. Toda, pel seu costat, també li va dedicar un llarg poema, La mort de l’Homs, imprès quasi clandestinament l’any 1898. Val a dir que Josep Iglésies, al llibre Güell i Mercader i el segon volum de Coses de Reus (editat per l’Associació d’Estudis Reusencs l’any 1965) no es va atrevir a publicar la punyent “estrofa de la poesia de Joaquim Mª Bartrina” perquè va considerar-la “mancada d’honestedat”, però sí que va reproduir dos esbossos traçats per Josep Llovera (1846-1896), en què hom pot apreciar l’embalum corporal del tal Homs, dibuixat d’esquena, i el suara esmentat poema de Toda (pàgs. 177-182 + làmina). Els dibuixos, amb el peu “D. Tomás Homs, por Llovera”, van ser conservats per Güell i Mercader, qui anotà així mateix que “Estos facsímiles son del pintor reusense José Llovera, hechos en mi casa de Madrid hablando del Sr. Homs en 1874”. Sabem que Llovera era molt amic de Toda i que aquest (quan era a la Xina, el 1876) també va rebre de l’artista uns quants dibuixos de caràcter eroticosatíric (reproduïts a les pàgs. 101-103 de la meva edició del Dietari de viatges d’Eduard Toda i Güell, publicada pel Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca el 2008).
El document manuscrit de Toda, amb la transcripció del poema de Bartrina, diu així (textualment):
Bartrina escrigué els següents versos, al any 1869, cantant els testicles del vell Tomás Homs, seder al carrer de Monterols, que patia d’enorme hidrocele:
Als ous del Homs.
Figureuse dos sachs, penjats d’una ascla,
Dins dos ous, tots los ous de tots los homs,
Tota la pols de Reus, dintre dos coves,
Del mon tota la pólvora, en dos trons,
L’aygua del mar ficada dins dos cantis,
Penjats d’un clau ben alt, la lluna y’l sol,
L’inmensitat posada en dos cistellas,
Tot lo poder de Deu dintre dos ous, …
I tot això no es rés, si aixó’s compara
Ab los descomunals collons del Homs.
Quan de sa casa surt, son pés disforme
Desnivella’l carrer de Monterols,
I venen forasters de lluny[an]as terras
Per admirá’l prodigi de ben prop.
No seguí mes endavant. – Recordat per E. Toda Güell en 1933.
No faig més comentaris.