Speculum de honestate vitae ; Octo puncta perfectionis assequendae (Roma, ca. 1485)
Resum
Maria Rosa Molas, responsable del patrimoni històric de la Biblioteca del Centre de Lectura dóna detalls de l’incunable incorporat recentment al fons (el número 21). Un incunable imprès a Roma per Stephan Plannck al voltant de 1485. Un text religiós del període arcaic imprès sobre paper verjurat d’alta qualitat amb un aspecte impecable, sense taques ni agressions de petits insectes o rosegadors. La composició de les pàgines amb tipus gòtics i a dues columnes dóna lloc a un text clar i entenedor amb espais per a inicials.
Es consideren incunables tots els documents impresos durant el segle XV. Els predecessors dels llibres impresos amb tipus mòbils van ser els llibres xilogràfics –documents estampats amb planxes de fusta tallada en relleu-, possiblement anteriors als tipogràfics, que van coexistir paral·lelament durant la segona meitat del segle XV. El nostre incunable és de caràcter religiós i inclou un recull de sermons en llatí adreçats a un públic fidel que busca la perfecció cristiana i la salvació de l’ànima a través d’una lectura basada en l’espiritualitat. Doctrinalment l’autor insisteix en la misericòrdia de Déu expressada en la redempció de Crist, la necessitat de la humilitat i el primat de l’amor en la vida espiritual.
L’obra, segons alguns estudiosos, ha estat falsament atribuïda a Sant Bernat de Claravall (1090-1153), abat i reformador cistercenc que polemitzà amb els cluniacencs, escriví contra els càtars de Colònia, predicà la segona Croada i fou adversari doctrinal d’Abelard.
En llibre antic no podem oblidar la figura de l’impressor: personatge culte, artista, d’esperit lliure, obert a les noves tecnologies, rodamón incansable, protector de la història i la cultura, valent i emprenedor. El nostre incunable fou imprès a Roma per Stephan Plannck al voltant de 1485. L’any 1479 el tipògraf bavarès de Passau (1457-1501) fou reclamat des del taller d’Ulrich Hann, impressor alemany establert anteriorment a la capital italiana . Hann tenia el taller a la Via Mercatori, el carrer de negocis més important de Roma des de la Baixa Edat Mitjana. Durant els primers anys d’activitat a Itàlia Plannck va treballar amb Hann i després al seu obrador fins el 1501, any en què va morir. Destaca per edicions com la del Manuale Pontificale, del Romanum, Manuale Baptisterium, de la Mirabilia urbis Romane entre altres. El recordarem per ser el primer impressor que va utilitzar les notes a peu de pàgina, per les seves edicions de textos jurídics i per la impressió de treballs astrològics i exercicis del Llunari de Bernat de Granollachs. A partir de 1490 només van seguir la seva activitat a la capital italiana els tipògrafs Stephan Plannck i Eucharius Silber fet que contrasta amb la gran quantitat d’impressors de la dècada dels anys setanta que van treballar a Roma. Una part del material d’impremta de Plannck va ser utilitzat a partir de 1503 per Sigismund Mayr.
El text religiós que presentem és un incunable del període arcaic imprès sobre paper verjurat d’alta qualitat amb un aspecte impecable, sense taques ni agressions de petits insectes o rosegadors. La composició de les pàgines amb tipus gòtics dóna lloc a un text clar i entenedor amb espais per a inicials.
Els incunables del període arcaic es caracteritzen per la manca de portada, de foliació o de signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les caplletres capitals que eren il·luminades a mà recordant el llibre manuscrit i, sovint, per la manca de colofó.
El document és en format quart. El format és la dimensió d’un llibre, un fullet, una publicació periòdica, etc. En els documents anomenats antics el format es dedueix del doblegat del full inicial. El paper doblegat una vegada és un foli, dues vegades és un quart, i així successivament fins a la creació de formats extremadament petits.
El document no està signaturat. La signatura en llibre antic és el senyal (lletra, número o signe) que es col·loca a la primera pàgina de cada plec i que serveix per indicar com ha de ser fet el plegatge i l’ordre en què han d’anar posats els plecs. El document no està foliat, no té ni reclams ni registre.
L’enquadernació del llibre és en pergamí, material obtingut de la pell d’ovella, cabra, vedell o eventualment d’altres animals.
El Centre de Lectura ha incorporat aquesta valuosa peça gràcies a la deixa de Maria Martorell. La bibliotecària va cedir a l’entitat reusenca una important quantitat de diners amb la única i exclusiva finalitat de comprar llibres per a la biblioteca. Com a colofó a la seva generositat donem la benvinguda a aquest nou incunable, el número 21 de la nostra col·lecció.