Nadia Ghulam porta un missatge de pau arreu on va. Ens el va dur a Reus el passat dia 6 d’octubre del 2023, quan va venir al Centre de Lectura a rebre el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal que li ha sigut atorgat aquest any 2023. El motiu de l’atorgament és el reconeixement de la seva condició de «dona supervivent de la tragèdia a l’Afganistan, per la seva resiliència, per fer conèixer en català els estralls de la guerra i pel seu compromís a construir ponts per la pau».
Recordarem, breument, que l’Associació Josep Vidal Llecha va ser fundada l’any 1984 per un grup d’objectors de consciència i persones properes. Liesel Vidal, que la presidia, va tenir la iniciativa d’instituir el premi Memorial per la Pau que s’atorgaria cada any a persones, grups, campanyes o investigacions dedicades a la defensa i al foment de la pau, el desarmament i l’ecologia. Des del 1986, el Centre de Lectura és el marc de lliurament del guardó i, en virtut d’un acord formalitzat l’octubre del 2016, ara li correspon també la gestió del Memorial, en col·laboració estreta amb l’Associació. Ambdues entitats treballem conjuntament per mantenir i acomplir els objectius de promoció de la pau i la fraternitat universal que van inspirar la institució del premi.
Avui, amb 39 premis atorgats, la visió de conjunt de les persones, entitats, campanyes o recerques que han sigut mereixedores del Memorial ofereix un mosaic preciós de les iniciatives valentes i creatives que la solidaritat humana del nostre entorn construeix per fer un món millor.
Va ser Fundesplai —la Fundació Catalana de l’Esplai— l’entitat que va presentar a l’organització del Memorial la candidatura de Nadia Ghulam: una badalonina valenta i solidària d’origen afganès que viu entre nosaltres des del 2006 i que ha treballat i treballa, incansablement, en defensa de la pau.
No dedicaré aquestes ratlles a explicar la vertiginosa biografia de la premiada, perquè Nadia Ghulam és àmpliament coneguda a Catalunya. Premis, conferències, cinc llibres publicats, una obra de teatre documental i nombroses entrevistes i audiovisuals accessibles a Internet donen un testimoni molt complet de les peripècies que ella ha hagut de passar a través de guerres ferotges, règims polítics opressius, ferides invalidants, penoses estades a un camp de refugiats, treball infantil esgotador, segregació, explotació, fam i exili. Trauma, dolor i misèries que li van destrossar el cos, li van arruïnar la infància, li van escatimar l’adolescència i li han condicionat la joventut i la vida adulta. Actualment, aquí, arrossega i se sobreposa cada dia a una afecció comuna en les víctimes de la guerra: l’estrès posttraumàtic. És un patiment que no la deixa descansar perquè li fa reviure constantment el terror que ha sofert.
Altrament, allò que ha motivat la concessió del premi a Nadia Ghulam no són només les penalitats terribles que ha sofert per causa de l’opressió i la guerra, sinó, sobretot, la resiliència que l’ha fet alçar-se després de cada desastre; l’encert de les diferents decisions vitals que ha anat prenent; l’energia amb què ha atès —i encara atén— la responsabilitat de nodrir, curar i vetllar pel benestar de la seva família afganesa; la capacitat amb què trasllada reflexions espirituals al seu activisme quotidià; la facilitat en la comprensió de les debilitats dels altres; la solidaritat que regeix la seva vida; la serena decisió de formar-se abans de passar a l’acció; la fermesa amb què ens convida a l’actuar i la clarividència del missatge que ens repeteix continuadament: «l’educació és la llavor de la pau».
Fa molts anys que Nadia visita les biblioteques, ateneus, escoles i associacions de casa nostra per difondre les seves propostes en favor de la pau. També se la segueix als instituts, universitats, centres relacionats amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, etc. Ja sabeu, per altra banda, que és una vella amiga del Centre de Lectura: ha freqüentat en altres ocasions les nostres sales per parlar dels seus projectes i per presentar els seus llibres. El 15 d’abril del 2011 ens va oferir la xerrada «Cultura d’Afganistan», en un acte que van organitzar conjuntament la Secció Excursionista i la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques. El 16 de juny d’enguany ha tornat a venir, aquest cop invitada per la Secció de Ciències de l’Educació, i amb la participació de Reus Refugi. El títol de la conferència ha sigut «Somiant la pau. Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans».[1]
El 6 d’octubre darrer ha vingut a casa nostra, per tercera vegada, per a la recepció del premi, i ens ha tornat a emocionar.[2]
Nadia és amiga de la paraula. En pocs anys ha publicat cinc llibres molt bonics que són accessibles a la nostra biblioteca i que estan essent traduïts a molts idiomes. A El secret del meu turbant, premi Prudenci Bertrana 2010, escrit en col·laboració amb l’escriptora Agnès Rotger, explica la seva peripècia vital.
Amb Joan Soler i Amigó ha escrit Contes que em van curar (2014); juntament amb Javier Diéguez ha escrit La primera estrella de la nit, (2016). Més endavant Nadia ha publicat El país dels ocells sense ales (La Galera, 2019) amb il·lustracions de Mona Brunet, i Somniant amb la pau (Rosa dels vents, 2022), una perspectiva femenina sobre el present i el futur del seu país.
Nadia és molt atractiva, també quan parla. És molt expressiva quan explica històries. La seva participació a l’obra de teatre documental Nadia (2016) de la companyia La conquesta del Pol Sud sota la direcció de Carles Fernández Giua, ho acredita. Les xarxes ofereixen els registres de moltíssimes de les seves intervencions orals en conferències, entrevistes i reportatges. Sempre sedueix. Ella relaciona la seva habilitat narrativa amb la cultura rebuda de la seva mare afganesa, una dona analfabeta, però sàvia, que li va transmetre els valors de la seva civilització ancestral a través dels raonaments, dels exemples i dels contes. És per això, probablement, que Nadia creu fermament en la transmissió oral del coneixement i no rebutja les oportunitats que se li presenten d’explicar experiències, de respondre preguntes, d’intercanviar opinions i, en definitiva, de conversar.
En la festa de lliurament del Memorial, Nadia va prendre la paraula, va agrair calorosament el premi, va adreçar al públic la seva intensa mirada i, com a bona narradora que és, va començar el seu parlament amb la recitació d’un poema en dari, la seva llengua materna. L’efecte d’un poema en un auditori sempre és captivador, encara que l’oient no en conegui idioma: la veu de la rapsoda ens entra al cor i ens transforma, com ens passa quan escoltem música.
Després de la lectura del poema en idioma original, Nadia va anar desgranant els diferents versos en català per explicar-ne el contingut, i els va relacionar amb les seves experiències. Començava dient que ningú ha aconseguit tot sol esdevenir qui és; que darrere de les persones notables sempre n’hi ha d’altres —aquestes invisibles—, que li han donat la força per ser qui és. A ella mateixa, la presenten com a escriptora, com a activista… i ella vol aclarir no ha nascut pas amb aquestes habilitats, i que hi ha hagut persones que l’han guiat, que li han obert el camí, que l’han ajudat a ser com és, i que li permeten ser actualment una línia de transmissió entre les dues realitats: Afganistan i Catalunya.
El segon vers del poema ve a dir que cap ferralla ha agafat per ella mateixa la forma que l’ha convertit en una eina: algú l’ha forjat per aconseguir-ho. Relaciona aquesta reflexió amb la resposta que el seu pare català li va donar el dia que ella li va donar les gràcies per haver-la educat. El pare d’acollida li va aclarir que la família catalana no l’havia pas educat, sinó que, essent ella com un mirall que havia arribat de l’Afganistan empolsegat, s’havia limitat a passar-hi un drap per fer-lo brillar. Per tant, la qualitat de la formació de Nadia s’havia d’agrair a la seva família afganesa, especialment a la mare, de qui ella parla tan bé. Nadia va explicar que a Badalona ha pogut emprendre una forma de vida nova i que s’ha bolcat en un objectiu tan bonic com ho és treballar per la pau. Citava el filòsof Rumi, místic sufí del segle xiii molt conegut a la cultura persa. És evident que, tot i que no va aprendre a escriure fins als setze anys, Nadia es va cultivar intensament a Kabul per la via de la tradició oral en ambients musulmans i sufís.
Amb l’explicació de la resta del poema, Nadia va parlar de l’actitud d’honestedat en el treball, i va explicar com aplica ella aquest principi en la seva vida diària. Va insistir, però, que ella no seria res sense els seus «àngels», qualificatiu que atribueix —entre d’altres— als seus pares catalans. Es va referir també al caràcter provident de la Fundació Catalana de l’Esplai, l’entitat que li va proporcionar un lloc de treball adequat al perfil que resulta de la seva formació —educadora social—, i que l’ha integrat a l’organització amb els braços oberts. Va esmentar afectuosament la seva companya Susanna, de Fundesplai, que l’havia acompanyat a l’acte i era present a la sala.
L’import econòmic del premi, 8.000 euros, va destinat íntegrament a l’associació Ponts Per la Pau, que Nadia va fundar el 2016 a Badalona, per ajudar tant les persones migrants arribades al nostre país com les dones i criatures que tenen les necessitats bàsiques desateses a Kabul Baghlān i Nangarhār.
Els valors de Ponts per la Pau són els bàsics i imprescindibles per al fi que persegueix: la igualtat de gènere, la cultura per a la pau, la justícia global, la solidaritat i la cooperació, l’educació integral, la cura i la integració.
Al logo de Ponts per la Pau hi veiem una mitja esfera amb paral·lels i meridians suggeridora del globus terraqui que té la part superior coberta per un llibre obert, o bé una llibreta. Interpretem que l’accés de tothom a la lectura i l’escriptura és, per a Nadia, un ingredient indispensable perquè es produeixi la pau al món.
L’ONG fundada per Nadia es val d’allò que ella anomena «agents de pau». Són les persones que treballen per sensibilitzar les noves generacions de la necessitat de treballar activament per la pau. Amb modèstia, però també amb orgull, Nadia acostuma a dir que, tot i que sempre la presenten com a escriptora, ella no és altra cosa que una agent activa per la pau.
L’entitat ajuda la comunitat afganesa de Catalunya en el procés d’obtenció de l’asil; fa l’acompanyament dels migrants; desenvolupa eines pedagògiques per a l’acceptació de la diversitat; proporciona assessorament per part de professionals; promou la participació en diverses activitats culturals; gestiona un programa d’acollida a la ciutat de Badalona en què s’ofereixen classes d’idiomes; promou la creació de vincles entre els participants per afavorir la seva autonomia i aconseguir la seva inclusió social, i tracta d’augmentar la consciència de la realitat d’Afganistan. Actualment, participen en el projecte 22 persones com a voluntàries i unes 120 persones com a usuàries.
La intenció de Ponts per la Pau és de fomentar l’autoconfiança i la capacitat de resistència de les persones que assisteix. Davant l’agreujament de la situació a l’Afganistan des de l’estiu del 2021 per una nova crisi econòmica, social i alimentària, la tasca de Ponts per la Pau s’hi ha adaptat per poder donar resposta a un nombre major de persones. Actualment són més de 450 les noies que en reben l’ajuda.
En la tasca de formació d’agents de pau, l’associació ofereix materials i activitats de sensibilització sobre els drets dels migrants, la cultura de la pau, el respecte als drets de dones i nens i la justícia global, i proposa que els currículums educatius incloguin la filosofia de la pau per aconseguir que les noves generacions en siguin agents actius.
Per a Nadia Ghulam, treballar per la pau és ara més necessari que mai:
Els grans poders estan fomentant molt la violència i la distribució d’armes. Com a éssers humans, considero que hem de buscar altres formes de diàleg i canalitzar-les a través de la pau. Fer arribar aquest missatge a les persones joves és, també, important. Continuo refermant que l’educació és la llavor de la pau.
L’atorgament, any rere any, del Memorial a persones d’una vàlua exemplar —com ho és Nadia Ghulam i com ho són els altres 38 premiats en les edicions anteriors— les distingeix a elles, certament; ara bé, el cert és que l’acceptació del premi per part de persones altament compromeses amb la defensa i el foment de la pau, el desarmament i l’ecologia honora la memòria de Josep i Liesel Vidal, que van voler destinar esforços personals —mentre van ser vius»— i recursos econòmics —per la via fundacional i testamentària— a discernir i potenciar les iniciatives que ens ajuden a créixer com a societat pacífica. Cal agrair a Nadia Ghulam que hagi acceptat el premi tan gentilment, i que hagi volgut sumar la seva experiència vital al conjunt d’iniciatives pacífiques que Liesel Vidal volia distingir quan va instituir el Memorial.
El sentiment que expressem a Nadia Ghulam és d’agraïment. Gràcies per haver estat tan valenta malgrat les dificultats patides a la infància i la primera joventut; per ésser tan encertada quan ens assenyales la formació i la cultura com les eines per a la consecució de la pau; per ser tant equitativa quan ens convides a evitar prejudicis i segregacions; per la claredat amb què mostres l’amor que sents per la teva família; per la generositat amb què retornes de manera multiplicada la solidaritat que vas saber acceptar quan vas arribar a Catalunya sola i malalta; per la intensitat dels vincles que has establert amb els badalonins que et van acollir a casa; per haver-te incorporat amb passió i naturalitat en el món del treball en el si de Fundesplai; per destinar el teu lleure a ajudar les noies que intenten formar-se i progressar a les barriades de Kabul, les dones que malviuen als camps de refugiats de Lesbos i les afganeses que voldrien trobar a Catalunya oportunitats per viure dignament.
Gràcies per haver volgut ésser lliure: ens has donat un molt bon exemple.
Referències
https://www.equilibra.cat/2023/10/06/memorial-per-la-pau-josep-i-liesel-vidal-2023-nadia-ghulam/
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/un-mati-amb-nadia-ghulam/232505
https://www.laconquesta.com/proyectos/trilogia-nadia
[1] Es pot seguir en diferit a: https://www.youtube.com/watch?v=i8bHxtGzJro&t=53s
[2] Es pot seguir en diferit a https://www.youtube.com/watch?v=P5i_A7OuGTc