Tosquelles, resilient
Isabel Baixeras aborda l’antifeixisme que va guiar la vida i la tasca professional de Francesc Tosquelles que va aportar una nova manera de veure la malaltia mental i de tractar els qui la pateixen.
Isabel Baixeras aborda l’antifeixisme que va guiar la vida i la tasca professional de Francesc Tosquelles que va aportar una nova manera de veure la malaltia mental i de tractar els qui la pateixen.
L’article se centra en la importància que Francesc Tosquelles donava a l’entorn rural i a la integració en aquest entorn per part dels malalts mentals, enfocament que va posar en pràctica a Saint Alban.
Recuperació d’aquest apartat de la revista amb una membre de la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura que, precisament, en aquest número tant ha contribuït: Isabel Baixeras Delclòs. Amb la seva presentació la podem conèixer una mica millor.
Recull dels diferents actes del cicle dedicat a Francesc Tosquelles el 2022, començant per un especial vincle amb Ferrater i amb Reus, i per actes que al llarg del temps n’han recollit la petjada, per acabar reflexionant sobre tota la seva aportació, una aportació avançada al seu temps i que s’escapa de l’àmbit sanitari al qual ell la va aplicar.
Informació sobre l’impuls d’un cicle al voltant de Jordi Bergadà Masquef de la mà de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus, el Centre de Lectura i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que es va iniciar amb un acte en què es van recordar les diferents tasques que va dur a terme i la seva generositat.
El passat 6 d’octubre del 2023 es va entregar el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a Nadia Ghulam en reconeixement a la seva condició de «dona supervivent de la tragèdia a l’Afganistan, per la seva resiliència, per fer conèixer en català els estralls de la guerra i pel seu compromís en construir ponts per la pau».
Explicació de què va esdevenir-se el diumenge 6 de maig del 1324 a la catedral de Barcelona: el rei de Catalunya i Aragó, Jaume II, va dictar un privilegi fundacional pel qual va erigir en comtat les terres que llavors, i també ara, es coneixien com a Muntanyes de Prades. I seguiment de què va implicar aquell títol, així com de quina manera s’ha recordat i s’està recordant 700 anys després.
Al segle XIV trobem vincles entre Pere de Luna amb Reus a causa del senyoriu de Reus que li comportava el dret a residir al Castell del Cambrer. Més endavant el castlà Joan d’Olzinelles es va arruïnar i va perdre la castlania de Reus que va adquirir Pere de Luna, llavors ja nomenat papa Benet XIII, que va passar a ser l’únic senyor de la vila. A partir d’aquí l’article se centra en la tisana que el Papa Luna prenia durant el seu exili al penyal de Peníscola per tractar la lesió estomacal que patia a causa d’un enverinament criminal a través d’una entrevista a Joan Baptista Simó i Jordi Cid Foix.
Repàs de la figura de Francesc Tosquelles i dels diferents actes previstos amb motiu de l’Any Tosquelles, arran del préstec de sis peces del fons del Centre de Lectura per a l’exposició «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix entre el 8 d’abril i el 28 d’agost del 2022.