Resum
L’escriptor nord-americà Noah Gordon va visitar el Centre de Lectura l’any 2003. Va venir a Catalunya amb l’objectiu de conèixer la zona per on havia de transcórrer la història de la seva novel·la The Bodega. A l’escriptor, Catalunya li va semblar un bon context per la seva obra amb les guerres carlines, la plaga de la fil·loxera i l’assassinat del General Prim. Quan l’escriptor visità el Centre, va quedar fascinat i va fer una petita donació.
El motiu de la visita
L’any 2003 va visitar el Centre de Lectura l’escriptor nord-americà Noah Gordon. L’autor es trobava a Catalunya en un viatge que tenia l’objectiu no només de posar-se en contacte directe amb estudiosos de l’època sinó també amarar-se del paisatge per on havia de transcórrer la peripècia de la seva novel·la The Bodega (que s’edità en català amb el títol El celler, el 2007), els personatges de la qual es mouen per la comarca del Penedès de la segona meitat del segle XIX.
Noah Gordon va explicar en els actes de presentació del llibre a Barcelona que per construir la novel·la volia situar el protagonista, Josep Álvarez, a Catalunya on trobava un context interessant amb les guerres carlines en marxa, la plaga de la fil·loxera i l’assassinat del general Prim. El procés de recerca sobre aquest darrer episodi històric el va portar a Reus i, a propòsit d’aquesta visita, a l’epíleg del llibre on justifica què hi ha en el seu relat d’història i què d’imaginació, escriu: els membres de la reialesa són trets de la història espanyola i el general Juan Prim va viure gairebé tota la vida com a militar, convertit en polític i home d’Estat quan el van assassinar. Per conèixer els detalls de la seva mort, vaig comptar amb el professor Pere Anguera. He provat de reproduir l’escena de l’assassinat tal com me la va relatar el professor Anguera. Els detalls –la substitució del carruatge de cavalls per un altre, els llumins que s’encenien a cada carrer que entrava el vehicle, el bloqueig del carruatge del general amb dos carruatges i el grup d’entre el qual els pistolers van disparar contra el president del president del govern espanyol- es presenten amb la major fidelitat possible als fets que en Pere Anguera tan generosament va compartir amb mi. Li agraeixo tota aquesta informació i la posterior lectura de les pàgines dedicades al tiroteig. […] que els joves de Santa Eulàlia participessin en l’assassinat és pura ficció, producte tan sols de la meva imaginació.
El relat d’una emoció
La trobada amb Pere Anguera es produí al Centre de Lectura, el 29 d’octubre del 2003. Tal com s’ha fet i es fa habitualment quan un nouvingut visita el Centre, i més encara si es tracta d’una persona que excel·leix en el seu àmbit professional o mostra interès i sensibilitat per la cultura, se l’obsequià amb una visita explicativa per tot l’edifici i se li mostraren els tresors literaris i artístics que alberga la casa. Noah Gordon va quedar impressionat. Es va desfer en elogis a la biblioteca, a l’encant que desprenia l’espai i al valor dels seus fons literaris i artístics. S’hi va passejar fascinat i demanà que li deixessin romandre una estona tot sol per gaudir del silenci i de la serenor que li transmetia la biblioteca. Tot seguit s’interessà per la història del Centre, pel funcionament del dia a dia, per les activitats que s’hi duien a terme i, sobretot, per com es finançava. Tota una bateria de preguntes que confirmava un interès sincer, més enllà de l’estricta cortesia. En saber que es tractava d’una entitat que havia perviscut gràcies a la fidelitat de la seva massa social, al treball desinteressat de tantes persones, a l’aportació econòmica dels socis i, més darrerament, a l’ajut de les institucions públiques, va demanar de manera molt educada si podia col·laborar amb una petita aportació econòmica ja que considerava sentir-s’hi obligat per l’emoció i l’agraïment que l’hi havia donat aquella visita. I, efectivament, al cap de pocs dies va fer arribar un xec.
També s’oferí amb molt de gust a escriure unes línies al llibre d’honor, dedicatòria que fou una de les seleccionades per incloure-la a la publicació 150 autògrafs que s’edità en motiu de la commemoració.
I al capdavall, què?
Doncs això, una anècdota entre les tantes que es poden explicar del Centre de Lectura. En aquest cas, una percepció amable de fora estant que reconeix els valors i l’empenta de l’entitat al llarg dels anys, una píndola d’orgull o d’autoestima que pugui contribuir a perseverar, i a esvanir actituds resignades en moments difícils. Al cap i a la fi, és el que compta.
Noah Gordon Worcester, Massachusetts, 1926 Escriptor nord-americà. El món jueu i la recreació històrica són els eixos al voltant dels quals es desenvolupen la major part de les seves novel·les, moltes de les quals han estat best-sellers. Cal esmentar-ne The Death Commitee (1969), de tema mèdic, The Jerusalem Diamond (1979), The Physician (1986), Shaman (1992), Matters of Choice (1996), The Last Jew (2000) i The Bodega (2007), ambientada en l’activitat vinícola de Catalunya al darrer quart del segle XIX. Precisament aquesta novel·la és la que el va portar a visitar el Centre el 29 d’octubre de 2003 per tal de contrastar opinions sobre l’assassinat de Prim amb Pere Anguera.Va fer una amable dedicatòria a l’àlbum del Centre, en anglès: “I am extremely impressed by the very long of the Centre de Lectura of Reus, and wish that we could duplicate it and send it all over the United States! And I am extremely grateful to Señor Pere Anguera for his kindness in helping an American author. Noah Gordon, october 29, 2003”. (traducció: “Estic molt impressionat per la llarguíssima trajectòria del Centre de Lectura de Reus i m’agradaria poder duplicar i enviar-ho tot als Estats Units! Estic molt agraït al senyor Pere Anguera per la seva bondat per tal d’ajudar a un autor nord-americà”). |
Altres articles
-
Portada
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus