Resum
Ricard Salvat, nascut a Tortosa, escriptor, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques, doctor en filosofia, director teatral i figura destacada del teatre català funda l’any 1960 ,amb Maria Aurèlia Capmany, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Va portar a la ciutat, durant els anys cinquanta i seixanta, molts dels seus espectacles que es van representar al Teatre Bartrina i al Teatre Fortuny, com per exemple Primera història d’Esther (1963) de Salvador Espriu al Teatre Fortuny, d’entre altres.
Aquest mes de març es compleixen cinc anys de la mort de Ricard Salvat, doctor en Filosofia, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, escriptor, director teatral i figura destacada del teatre català. Nascut a Tortosa, va mantenir amb Reus, el Centre de Lectura i els teatres de la ciutat una relació constant i profitosa. Convidat pel Centre de Lectura, va venir el 5 de maig de 2005 acompanyat per Lluís Pasqual per commemorar el centenari del Teatre Bartrina. En aquella ocasió va escriure en el llibre de signatures de l’entitat una llarga i emotiva dedicatòria: «de fet el primer cop que vaig actuar en un teatre-teatre, un teatre com Déu o les muses manen va ser aquí. Mañana amanecerá era el títol de l’obra d’Henry de Montherland. Érem molt joves, plens d’il·lusions, i aquí vàrem trobar una acollida i relació d’amistats continuades». Ricard Salvat era aleshores el joveníssim director d’un grup denominat Teatro Experimental de la Facultat de Filosofia y Letras de la Universitat de Barcelona. A propòsit d’aquesta representació, Xaver Amorós escriu en el llibre segon de Temps estranys: «el 14 de desembre de 1955, al Bartrina, es va iniciar – s’havia iniciat – el cicle de teatre de cambra. En l’anunci requadrat a la revista del Centre, deia Ciclo organizado con motivo del cincuentenario del teatro del Centro de Lectura. L’obra era Mañana amanecerá, de Montherland, dirigida per Salvat que llavors només tenia 21 anys. Hi havia tres quartes parts de la platea ocupades i l’obra va agradar francament al públic, tot i que, com és lògic els actors del Teatro Experimental de la Facultat de Filosofia y Letras de la Universitat de Barcelona eren molt joves, com pertocava, i, en alguns casos, als intèrprets se’ls notava una joventut massa marcada per a interpretar personatges adults, madurs. Però l’actuació, dominada per un Salvat amb grans capacitats, fou rodona».
Durant els anys cinquanta i seixanta, convidat pels Amics del Teatre i pel Teatre de Cambra de l’Agrupació Pericial del Centre de Lectura, va portar a la ciutat molts dels seus espectacles que es van representar tant al Teatre Bartrina com al Teatre Fortuny. Escriu Salvat «mai no vaig entendre, quan venia amb la meva mare a visitar «Les Amériques», que Reus tingués dos teatres i Tortosa cap, i tenia una mena de sentiment d’enveja. Per sort com vivíem (i ara hi torno a ser) a La Canonja em sentia d’aquesta ciutat de teatres, me la feia una mica meva».
Amb Maria Aurèlia Capmany havia fundat l’any 1960 l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual que tenia la seva seu a la Cúpula del Coliseum, a Barcelona. Entre altres muntatges destacats de l’EADAG dirigits per Salvat, cal recordar les representacions que es van fer al teatre Fortuny, especialment la de Primera historia d’Esther de Salvador Espriu el 17 de maig de 1963 i que va comptar amb la presència del mateix Espriu i amb un repartiment de luxe (Maria Aurèlia Capmany, Fabià Puigserver, Montserrat Roig, Josep M. Benet i Jornet,…), el 20 de novembre de 1963, Santa Joana, de Bernard Shaw i el 24 d’abril de 1964 s’havien de representar tres peces breus: La barca dels afligits, d’Apel·les Mestres; Colometa la gitana, d’Emili Vilanova i En garet a l’enramada de Joaquim Ruyra, però la sessió va ser suspesa per ordre governativa amb el conseqüent rebombori per part del públic ja assegut a les butaques. Més endavant la gent del Teatre de Cambra va intentar portar a Reus Ronda de mort a Sinera, un espectacle amb una recopilació de textos de Salvador Espriu efectuada per Salvat, però no va ser possible degut a la gran complexitat escenogràfica del muntatge.
Anys mes tard, quan el 2002 Ronda de mort a Sinera es va tornar a muntar en una producció del Teatre Lliure i la complexitat del muntatge tornava a ser important, Salvat, tant si com no, va voler portar-la a Reus, en aquest cas al Bartrina, que encara presentava més dificultats que el Fortuny, però el director es va entestar en fer-ne una adaptació especial. Va ser una representació excepcional i encara ara és difícil entendre com va poder encabir-se aquell gran espectacle en el petit escenari del Bartrina. Només la tossuderia i el talent de Ricard Salvat ho feu possible. Tant pel públic com pel director va ser una nit teatral inoblidable: «Tinc, també, un meravellós record d’aquest teatre, del dia que vàrem venir a representar Ronda de mort a Sinera. Va ser una vetllada molt especial i emotiva. Era com pensar en anar tancant un cercle». Un cercle que Salvat volia cloure traslladant a Reus els fons teatrals recollits durant la seva dilatada trajectòria i amb els que desenvolupar a la ciutat un Museu o Centre d’Interpretació de la Història del Teatre Català. La proposta de Ricard Salvat finalment no fou prou tinguda en compte per l’ajuntament i el projecte es perdé. En els darrers anys de la seva vida, els encàrrecs dels teatres públics van anar minvant i l’últim que va dirigir va ser l’any 2006, al Teatre Fortuny, una proposta del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) amb el text Mika i el paradís de l’autor reusenc Francesc Cerro, amb un repartiment format per Josep Julien, Marta Domingo i Pep Torrents.
Reus i Ricard Salvat van ser un binomi important en el teatre català contemporani.