El primer Congrés d’Ateneus de Catalunya al Centre de Lectura el 1911

 |   |  Twitter

Jornades-100-anys-Congres-AteneusDel primer Congrés d’Ateneus de Catalunya que es va celebrar al Centre de Lectura en parla Pere Anguera en parla al llibre EL CENTRE DE LECTURA DE REUS, Una institució ciutadana, publicat per Edicions 62, l’any 1977.

“El 31 de gener (1911) Jaume Simó i Bofarull és elegit president del Centre de Lectura. Simó és una de les personalitats més destacades del primer quart de segle de la vida reusenca. Havia nascut a Reus el 1884 i inicià la carrera de Medicina, que abandonà als primers cursos per seguir la de Dret a Madrid i Barcelona. Durant els primes temps de la seva activitat política actuà dins l’òptica catalanista, encara que sense estar vinculat a cap partit per raó del se caràcter molt independent.

Simó dedicà la major part dels seus esforços a dona a conèixer el Centre de Lectura i buscar-li operativitat. En el primer aspecte impulsa la seva idea, ja esbossada el dia 17 de gener i que el 19 havia obtingut el suport de totes les juntes seccionals, de celebrar els dies 15,16 i 17 d’abril un Congrés d’Ateneus i entitats de cultura de tot Catalunya; per a la celebració d’aquest Congrés calia restaurar algunes sales. La idea del Congrés fou molt ben acollida arreu del país: les companyies de línies fèrries oferiren preus especials per als congressistes participants i els organismes oficials com ara la Diputació i els Ajuntaments de Lleida, Reus i Barcelona hi aportaren la seva cooperació econòmica, el darrer amb mil pessetes, mentre que el de Reus n’oferia cinc-centes. L’Estació Enològica i l’oficina local de Correus també hi van prestar la seva col·laboració. Per donar més relleu als actes se’n va fer un escut especial dissenyat per Francesc Font de Rubinat.

Tot i que el reglament del Congrés feia constar que la llengua catalana i la castellana tindrien els mateixos drets, es nota una forta preponderància de la primera, en la qual són redactats els textos de treball del comitè executiu. Els actes del Congrés estaven estructurats en setze comissions que abastaven la més àmplia gamma dels coneixements humanístics, socials i científics. Sota la presidència d’Emili Briansó, alcalde de la ciutat, de Pere Coromines i de Jaume Simó, es pronunciaren setanta-dues ponències entre les quals es destaquen les d’Eduard Fontseré, Jaume Aguadé, Josep Recasens, J.M. Tallada, Francesc Layret, Antoni Rovira i Virgili, Josep M. de Sucre, Marcel·lí Domingo, Felip Pedrell, Adrià Gual, Joan Puig i Ferreter i Jaume Simó. De totes les comunicacions només quatre es feren en castellà. El Congrés d’Ateneus, a més de donar a conèixer el Centre al llarg i a l’ample del país, produí un benefici de 279,45 pessetes que es volien destinar a l’edició d’un volum que recollís la memòria del secretari, Eduard Navàs, les adhesions i les principals ponències rebudes així com les conclusions que havia elaborat cada comissió. El volum, tot i que fou anunciat al número 7 d’”Atheneum no arribà a ser publicat. El diari “Foment” va publicar el 1911 en forma de fulletó no relligable la ponència d’A. Porta i Pallisè “Acció dels Ateneus en la vulgarització de les ciències”. La perfecte realització dels actes és constatada en les consultes constants que els promotors del segon Congrés realitzen l’any següent des de Vilanova i la Geltrú, del qual Simó fou nomenat president honorari.”

Cent anys més tard, el 2011 el Centre de Lectura ho volgué recordar amb la celebració d’unes jornades commemoratives a la qual hi van participar personalitats destacades de l’àmbit cultural i científic.

Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, en feu la conferència inaugural el 24 d’octubre: «L’Institut d’Estudis Catalans, ahir, avui i demà», que va servir per obrir el curs acadèmic 2011-2012 del Centre. Del 3 a l’11 de novembre hi van participar: el poeta i escriptor Vicenç Altaió, director d’Arts Santa Mònica (art, ciència i comunicació) i de KRTU (cultura, recerca, tecnologia, universals) amb la conferència «Arts + Ciències + Comunicació»; el periodista, filòsof i escriptor, i llavors director del CCCB de Barcelona, Josep Ramoneda, amb la xerrada «Humanisme, cultura i societat»; la doctora en Filologia Romànica per la UB i actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs Castanyer, amb la presentació «Literatura en l’era digital»; la guionista, directora i productora de cinema Isona Passola, amb la dissertació «Creació audiovisual i cinematogràfica»; Juan Insúa, director del festival de literatura Kosmopolis i del CCCB Lab va parlar de la «Investigación en Innovación en Cultura»; la crítica d’art i membre del CONCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) Pilar Parcerisas va donar la conferència «La cultura en la societat de l’espectacle i la mediació política en arts visuals»; la coordinadora General de la Biblioteca de Catalunya Eugènia Serra va explicar «Accés a la cultura: nou concepte de biblioteques»; tancant el cicle de xerrades el president de l’Institut Ramon Llull, el periodista i escriptor Vicenç Villatoro, amb la conferència «Internacionalització de la cultura».

Unes jornades que van servir, cent anys després, per tal de reflexionar sobre el món de la cultura i els nous camps que s’hi han obert. De com han evolucionat el pensament, el moviment associatiu, les polítiques culturals públiques, com hi ha influït l’estat del benestar; en quins formats i noves tècniques s’estan desenvolupant i com es creu que evolucionaran la creativitat artística, la ciència i la cultura en els propers anys, tant en el context nacional com l’internacional. Les conferències resten enregistrades a la videoteca del Centre per a la seva consulta i estudi.

En els propers anys veurem cap a on van “els coneixements humanístics, socials i científics”. Sabem que el món de la cultura i la ciència ha evolucionat significativament, que els diferents sectors s’han anat especialitzant cada vegada més, i que ara arriben a una massa més àmplia de la societat, però serem capaços de continuar progressant, sabrem conservar les millores aconseguides davant un temps de crisi com l’actual?